Jesús González: "L’habitatge a les Balears no té una funció d'ús, sinó especulativa, aquest és el problema"

PalmaL'accés a l'habitatge és una de les majors problemàtiques que es viuen a les Balears avui dia, per l'alt encariment dels preus. El catedràtic de Geografia i professor a la UIB Jesús González és expert en un dels factors que hi incideixen: la gentrificació. Aquest fenomen comporta l'expulsió de la població tradicional d'un barri per l'arribada de grans inversors, cosa que provoca una segregació. És un fet que s'ha produït al barri palmesà de Santa Catalina, s'ha estès a Pere Garau i arriba fins i tot a la Soledat o el polígon de Llevant, segons González. "És complicat posar-hi fi", però hi ha solucions per pal·liar-ho, "com el reallotjament". A més, sosté que les Balears són un territori "atractiu per a la inversió especulativa".

Hi ha solució per a la gentrificació?

— És un fenomen global també a països menys desenvolupats. És complicat posar-hi fi. Hi ha mesures per pal·liar els efectes de l'elitització, que suposa una intervenció pública molt forta. Es pot fer? Sí, amb un compromís polític fort i una intervenció pública potent, encara que no n'assegura l'eliminació. A l'Havana (Cuba) hi ha gentrificació, i és un país socialista on els mitjans de producció són públics, però la iniciativa privada hi és. Als seus plans de rehabilitació urbana es fa molta referència a evitar la gentrificació, perquè ho entenen com un model de ciutat capitalista, i a l'Havana no hi pot tenir cabuda. Així i tot, el sector privat existeix, i hi ha gentrificació.

Què provoca, la gentrificació?

— Comporta una substitució social. Si aconsegueixes retenir les mateixes classes socials, fas front a una gentrificació menys agressiva. Es pot elititzar el barri, però si hi ha els mateixos residents és un pas important. El canvi se sol produir per qüestions referents al lloguer, sobretot.

A segons quins barris de Palma, o a molts dels municipis de la serra de Tramuntana, és impossible que una família de classe mitjana pugui accedir a un habitatge. Això també es produeix a les Pitiüses i, en menor mesura, a Menorca.

— L'augment del preu de l'habitatge és un problema greu, estam davant del primer debat ciutadà d'avui. A les Balears l'habitatge no té una funció d'ús, sinó especulativa, aquest és el problema. Si té una funció d'ús el mercat es regula segons l'oferta i la demanda. El problema és quan hi ha una funció especulativa, i a més demanda augmenta el preu, ja que la inversió és interessant. Per a l'especulador és una situació ideal. Les Balears són un lloc atractiu per a la inversió especulativa, alhora que és un lloc dinàmic amb alta mobilitat laboral, i una emigració laboral important. Aquest dinamisme coincideix amb un interès especulatiu fortíssim, siguin estrangers rics del nord global o no.

Palma avança cap a una ciutat desigual?

— Palma és desigual. Les ciutats ho són, i Plató ja en parlava. Les crisis econòmiques han afavorit la fragmentació, que les ciutats siguin més desiguals, i a Palma n'hi ha indicis. Els preus de l'habitatge marquen una ciutat de gent més afavorida i menys, i és el principal problema urbà. Si hi ha gentrificació hi ha empobriment, i, per tant, fragmentació. Posem massa l'accent sobre els barris elititzats i no tant sobre els empobrits.

La gentrificació pot portar a l'existència de guetos.

— La gentrificació fa que els grups socials estiguin més segregats. A Palma s'aprecia bé, però a les ciutats nord-americanes és molt clar. Aquí, dins del que és possible, estam força bé. L'ideal és que les taques de gentrificació i d'empobriment d'una ciutat siguin tan petites com sigui possible. Tot i això, avui dia a Palma la taca de gentrificació de Santa Catalina s'estén cap a Pere Garau, i creixerà cap a la Soledat i part de la zona del polígon de Llevant.

La Soledat és un dels barris més empobrits de Palma.

— No hi ha dubte que es gentrificarà, està vinculat a la reforma de la façana marítima, que s'executa ara, i tot el que succeeix al polígon de Llevant. La Soledat és un indret amb potencialitats especulatives molt grans: té un patrimoni històric, un nivell de centralitat molt important, i una cosa molt interessant és que està degradat. Si ho està, baixa el preu, i les expectatives especulatives són interessants. A més, hi ha plans de rehabilitació urbana, i s'assegura que hi haurà inversió, així que si ets inversor és atractiu.

Preus baixos i plans futurs de l'Administració per a la rehabilitació urbana són l'escenari ideal perquè una classe adinerada o fons d'inversió s'estableixin i s'expulsin les classes baixes. Sembla un equilibri difícil: rehabilitar la ciutat, sí o no?

— Rehabilitar, sí. Hi pot haver veus contràries pels seus impactes, però crec que la població que viu a barris degradats té tot el dret que es millori el seu espai. Ara bé, quan es parla de rehabilitació, es pot apostar per la rehabilitació integral, que comporta el reallotjament, és a dir, que els que viuen al barri, després de rehabilitar-lo, siguin els mateixos, que no hi hagi un canvi social.

L'autopista de Campos va provocar un augment dels preus de l'habitatge d'aquest municipi per millorar la connexió amb Palma. Té perill apostar per una connexió més gran entre municipis per l'encariment dels preus?

— Campos i el seu debat està fonamentalment en clau de consum territorial, n'és una altra lògica. La construcció metropolitana, també, però hi ha aspectes que són difícils de controlar. A Espanya, amb la bombolla immobiliària, hi va haver una enorme inversió en infraestructures, perquè són les venes on va la sang, i alimenta el sector immobiliari.

Mallorca avança cap a consolidar-se com una àrea metropolitana amb Palma com a gran centre. Com afectaria l'habitatge i la urbanització del territori?

— Agradi o no, és així, som una àrea metropolitana. Des d'un punt de vista institucional no n'hi ha, perquè se superposa sobre l'illa. És una de les grans debilitats de la planificació territorial d'Espanya, ja que hi ha molt poques àrees metropolitanes amb el seu propi 'govern'. A les Balears no s'ha fet, però si al final la delimitació serà l'illa, no té sentit fer un govern metropolità quan ja n'hi ha un d'insular.

Aquesta setmana ha estat portada als diaris la iniciativa d'establir pisos contenidor a Palma de manera temporal per a col·lectius vulnerables.

— És una solució que està donant bons resultats, i tot allò que sigui copiar-ho em sembla fantàstic. Hi ha una necessitat residencial. L'habitatge social no el podem entendre com una mesura de segregació, és una construcció d'habitatge. Els contenidors tenen bones qualitats i es poden armar ràpidament.