"Un habitatge protegit no pot ser un iogurt, no ha de caducar mai"

PalmaSebastià Jornet (Amposta, 1959) és arquitecte i ha centrat bona part de la seva feina en processos de millora i ordenació urbana. El que li ha suposat més reconeixement i guardons és el pla de transformació del barri de la Mina, una zona d'especial protecció, ubicada a l'àrea metropolitana de Barcelona. La Càtedra d'Estudis Urbans de la Universitat de les Illes Balears l'ha convidat a parlar sobre estratègies d'intervenció en barris vulnerables, en el marc del projecte d'aquest departament de tractar temes d'actualitat i acostar-los a la ciutadania. L'acte tindrà lloc aquest divendres 1 de desembre a les 19.30 hores a ca n'Oleo.

Jornet considera que a Espanya "hi ha una urgència de fer habitatge protegit" i es remunta al franquisme per explicar la problemàtica actual. Franco va fer "que tots ens convertíssim en propietaris i que els pisos de protecció oficial caduquessin". En concret, considera que aquesta darrera mesura ha estat especialment perjudicial: "Si a Espanya els pisos de protecció oficial no haguessin caducat ara seria el país d'Europa amb una oferta més alta d'habitatges protegits, amb més del 40%, quan la realitat és que només en tenim un 2,5% i això no té perdó. Un habitatge protegit no és un iogurt. No ha de caducar mai, són de per vida".

Jornet defensa la Llei pel dret a l'habitatge aprovada enguany a l'estat espanyol: "És trencadora per moltes coses, però especialment pel fet d'obligar a destinar el 50% de les polítiques d'habitatge a lloguer i que les zones tensades han d'aconseguir destinar un 20% del parc d'habitatge a algun règim de protecció pública". L'arquitecte té clar que hi ha una urgència clara de fer habitatge protegit. "És el gran error de l'urbanisme a Espanya", afirma.

Un altre aspecte que preocupa Sebastià Jornet és l'estigma que acompanya l'habitatge protegit. "Habitatge protegit no vol dir habitatge per a pobres, sinó per a joves, per a classes populars; en definitiva, per a tothom." Jornet explica que a Catalunya s'ha calculat que un jove, sol, per poder accedir a habitatge protegit no ha de cobrar més de 53.000 euros a l'any. "O sigui, tots els joves i en general, el 80% de la població té dret a un habitatge protegit".

L'aprenentatge de la Mina

El projecte de transformació del barri de la Mina ha estat premiat amb guardons com el premi Nacional d'Urbanisme i el Premi Europeu d'Urbanisme. Iniciat el 2002 per a Jornet ha suposat un aprenentatge important, que ha aplicat a tots els projectes posteriors, la necessitat de fer una bona diagnosi i una bona lectura de la realitat. I això suposa treballar els aspectes socials, d'habitatge i urbanístics.

"Si ara ho hagués de tornar a fer no tocaria cap habitatge". Jornet es refereix a l'edifici Venus, un emblema de la Mina, que encara no s'ha aconseguit enderrocar i expropiar. "Els 30 milions que haurà costat al final tot el procés els hauria dedicat a inversió en atenció social".

L'arquitecte ho té clar: "El nou urbanisme posa al centre les persones, i això vol dir posar al davant de tot la salut, vol dir passejar, vol dir bona qualitat d'aire, accés a l'habitatge, feines no estressants, vigilar la contaminació... En definitiva, la gran revolució urbanística va vinculada a la justícia social". I també considera que és feina de l'urbanisme vetllar perquè les intervencions que es planegin no expulsin els residents. "Contra el lliure mercat no hi podem anar, però l'administració ha de ser conscient de les mesures ferotges que de vegades deriven del lliure mercat i ha d'impulsar mesures pal·liatives, correctores i compensatòries per evitar l'expulsió de la població".