Els habitatges protegits que farà l'Ibavi a les Balears, poble a poble

PalmaEl pla de xoc d'habitatge del Govern inclou diverses iniciatives per fomentar els habitatges assequibles destinats als residents de les Balears. Segons les dades de l'Executiu i d'ajuntaments, hi ha 4.889 habitatges en fase de planificació. Pel que fa a la promoció pública, l’Ibavi desenvolupa projectes d’habitatge de protecció en una vintena de municipis de les Illes, amb una previsió de 869 pisos (406 a Mallorca, 278 a Eivissa, 175 a Menorca i 10 a Formentera). Aquestes promocions s’afegeixen a altres projectes anteriors que ja estan en marxa, amb prop de 280 habitatges (144 a Mallorca, 57 a Menorca, 60 a Eivissa i 17 a Formentera).

La majoria d'habitatges de preu limitat d'obra nova del Govern arriba a 275.000 euros

Més de 150 habitatges es tiraran endavant gràcies a l'aplicació de la Llei d'emergència, que permet reconvertir terrenys destinats a equipaments públics en sòl residencial. En total, el parc públic s’ampliarà amb més de 1.100 pisos, incloent-hi nous allotjaments i la compra d’habitatges mitjançant tanteig i retracte, a més d'altres operacions d’adquisició.

A Mallorca s’han planificat 406 habitatges. La majoria seran a Palma (210 unitats), però també es faran a Marratxí (44), Calvià (24), Llucmajor (23), Santa Maria (20), Pollença (20), Sóller (15), Artà (12), Sencelles (10), Felanitx (8), sa Pobla (8), Maria de la Salut (6), Sineu (4) i Sant Joan (2).

A Menorca s’han impulsat 175 habitatges de l’Ibavi. El municipi amb més projectes és Ciutadella (69), seguit de Maó (49), es Mercadal (35), Alaior (14) i Ferreries (8). A les Pitiüses hi ha 288 habitatges protegits planificats, 278 a Eivissa i 10 a Formentera.

Segons ha detallat l'Executiu, el 77,6% dels municipis (52 de 67) apliquen mesures de la Llei 3/2024 de mesures urgents en matèria d'habitatge –inicialment va ser un decret llei. Hi ha disposicions d'aquesta norma que queden en mans dels ajuntaments, els quals poden regular l'aplicació al seu municipi. Es tracta de mesures com la reconversió de locals comercials, l'increment d'altura i la divisió d'habitatges per crear Habitatges de Preu Limitat (HPL), a més dels canvis d'usos dels terrenys destinats inicialment a equipaments públics i privats –per fer habitatges de protecció pública en el cas dels equipaments públics i per fer HPL en el dels privats.

El Govern ha fet una crida a tots els municipis per sumar-se al desplegament de les mesures i fer front a la situació d’emergència habitacional. D'altra banda, el conseller d'Habitatge i Territori i Mobilitat, José Luís Mateo, ha expressat que "la promoció pública d'habitatge no pot ser l'única via per enfrontar aquest problema, perquè les administracions no poden fer front a totes les demandes en solitari".

Altres mesures del pla de xoc d'habitatge

El Govern confia que, abans que acabi la legislatura, les mesures que s'han posat en marxa tinguin resultats tangibles, i posa l'accent que els resultats més a curt termini s'esperen en iniciatives com la compra d'habitatges per part de l'Ibavi, a més de la divisió i reconversió d'immobles. S'esperen també resultats a curt termini amb el programa de lloguer segur, en relació amb el qual "en poques setmanes" se signaran els primers contractes dels 150 expedients que ja estan més avançats. Els ajuntaments han iniciat la tramitació de projectes que sumen 1.668, a més dels prop de 2.400 habitatges del programa 'Construir per llogar'.