"El hacker es va equivocar al pensar que el més íntim eren les fotos de la meva vagina"

BarcelonaL'agost del 2019, dos mesos després que a Patrícia Franquesa li robessin l'ordinador en un bar de Madrid, va rebre un correu electrònic anònim. Li demanaven que ingressés 2.400 dòlars en un compte de bitcoins a canvi de no enviar a tots els seus contactes tres fotos íntimes seves guardades al disc dur. Eren imatges de la seva vagina, que gairebé havia oblidat, fetes deu anys enrere, quan en tenia 19. Després de la por de pensar que els lladres havien estat remenant les carpetes del portàtil, es va plantejar per un moment la disjuntiva de pagar o no pagar. Finalment, la barcelonina va triar la segona opció i va tornar a la policia per presentar una segona denúncia d'uns fets que gairebé no sabia com explicar. 

"Em vaig preguntar «Què m'està passant? Què és això?», en quin moment unes fotos meves se'm giraven en contra", recorda. Una simple cerca a Google li va donar la resposta i el concepte: sextorsió, el xantatge sexual. "Em vaig adonar que no estava sola, que és un delicte molt més comú del que pensem", reflexiona ara, en plena promoció del documental Diari de la meva sextorsió sobre el seu calvari personal. El treball, inicialment batejat com a Vagina digital, es planteja com un thriller amb pantalla partida que mostra missatges de WhatsApp, posts de xarxes socials, videotrucades i selfies.

En aquest diari, Franquesa es despulla emocionalment i reflexiona sobre la indefensió que sent, perquè ni la justícia ni la policia són capaces de donar-li una resposta. "Tothom té cony, però em sento violada i poc protegida", expressa al documental. L'angoixa creix cada cop que el hacker contacta amb ella a través del correu per insistir-li que pagui. Als Mossos d'Esquadra hi troba poca ajuda i fins i tot explica que surt "al·lucinada" de la comissaria després que un dels agents que l'atenen li demani que els hi faci unes fotos despullats amb la seva dona. Afirma que el fet de ser dona i jove encara la va "exposar més" perquè la fessin sentir malament. "Els mossos em deien «Tranquil·la, que no veurem les fotos». Fins que els vaig dir «Mireu-les si així heu de fer millor la vostra feina»", explica.

Correus dissuasius

Però sí que rep un consell, que posa en pràctica. Escriu als seus contactes per demanar-los que, si reben un correu electrònic anunciant unes fotografies seves, no l'obrin, perquè és un virus. Fins que el hacker comença a complir l’amenaça i distribueix les tres fotografies a alguns dels seus contactes professionals i personals.

Tanmateix, no és una victòria del hacker, perquè Franquesa acaba amb les possibilitats de xantatge: “El hacker es va equivocar pensant que el més íntim eren les fotos del meu cony”, afirma per indicar que en aquell ordinador hi emmagatzemava documents de la seva vida privada i professional.

Diu que no busca revenja, però sí que, en aquest duel virtual, es pregunta si el delinqüent veurà la pel·lícula o quin efecte pot tenir una història com la seva entre víctimes i hackers. “He conegut altra gent a qui li han fet sextorsió, però no els he preguntat si han pagat, perquè poden tenir doble vergonya, del material sexual i d’haver pagat”, afirma.

Franquesa assegura que no s’ha culpabilitzat mai per haver-se fet unes fotografies íntimes i haver-les emmagatzemat, un fet que sovint martiritza les dones que pateixen violència masclista. Ara bé, sí que admet que exposar-se en el documental té un punt de teràpia. “Necessito la validació de la gent que m’estimo, com si fos una nena petita”, indica. En aquest sentit, afirma que amistats seves, moltes de les quals dones, sí que li havien arribat a qüestionar la idea de retratar la seva vagina. En canvi, diu que del seu pare només va rebre comprensió, perquè entenia que "no havia fet res mal fet".

A partir del documental, Franquesa reflexiona sobre fins a quin punt la vida digital de tothom està desprotegida, perquè els delinqüents van moltes vegades per davant de la policia. Diu que els més vulnerables són la gent jove, perquè tenen més material digital i també tenen menys eines per superar la vergonya i les bromes dels seus iguals davant de la sexualitat.

Diari de la meva sextorsió, coproduït per la mateixa Franquesa, ja s’ha presentat a diversos festivals internacionals com Toronto, Austin i DocsBarcelona, i es podrà veure als cinemes catalans a partir del 30 de maig.