“Si hagués nascut en una altra època, no hauria pogut tocar a la banda”
Avui coneixem la clarinetista i musicòloga, Laia Queralt Martí
PalmaCom a bona filla del seu poble (la Sénia, 1988), molt arrelat a la música, des de ben petita començà a estudiar-ne a la banda del municipi i ja no l’amollà. Riallera i cul-inquiet, sempre troba un moment per ballar, escoltar música, tocar o sortir a passejar. Va ser un professor de la banda qui l’animà a estudiar al Conservatori. “En aquell moment jo no sabia ni què era, no és com ara que gairebé tothom hi va”, reconeix. A Barcelona estudià la carrera de clarinet i s’especialitzà en Musicologia. Actualment, combina la docència al Conservatori Professional de Manacor amb fer de clarinetista a diversos grups (Les Estrafolàries i Clan Zíbar) i bandes (les d’Inca, de Manacor i de la Sénia, quan pot).
Clarinet. No ho recordava del tot i va haver de recórrer a la seva mare per saber quan li va començar la fixació per aquest instrument. “Una alumna em va demanar l’altre dia per què vaig triar el clarinet i no li vaig saber respondre. De fet, sempre ha estat a la meva vida”, confessa. “Ma mare em va dir que quan la banda sortia al carrer, jo sempre em fixava en el clarinet”, explica. De fet, encara que quan va haver de triar instrument a la banda municipal, ja hi havia molts clarinets, va ser impossible que canviàs d’instrument. “Amb perspectiva també puc dir que vaig triar el millor instrument de tots”, diu amb humor.
Musicologia. Ella volia estudiar interpretació a l’estranger, però econòmicament no era possible. “La musicologia va aparèixer per casualitat en la meva vida i em va suposar un gran canvi de visió”, reconeix, malgrat que la part teòrica i humanística de la música sempre li havia anat bé. De fet, actualment cursa un doctorat per desenvolupar la tesi de l’arquetip de Femme Fatale i la seva relació amb la música. “Avui es dona més importància a la part pràctica de la música. És curiós, perquè a l’edat mitjana era al contrari, els músics eren els teòrics”, comenta. Amb tot, considera que a poc a poc aquesta disciplina va agafant força.
Qüestió de gènere. “Hi ha moltes compositores desconegudes que han quedat oblidades”, lamenta, ja que considera que les dones músiques amb molt talent han existit sempre, però el seu paper no ha estat el de la creació artística. “A través dels estudis musicològics, s’estan recuperant moltes compositores”, assenyala. Un altre biaix interessant, comenta, és que les dones no solien tocar instruments que deformassin la cara, “era més habitual que tocassin el piano o l’arpa que un instrument de vent”, diu. El mateix amb les bandes de música, on només hi havia homes. “Si hagués nascut en una altra època, no hauria pogut tocar a la banda del meu poble”, lamenta.
Pedagogia. La disciplina, la tolerància a la frustració i la motivació considera que són ingredients principals per estudiar música. “A la majoria d’alumnes els costa molt generar un hàbit d’estudi diari”, apunta, però assegura que amb ajuda de la família sol aconseguir-se. Igualment, opina que el fet que a Manacor hi hagi molta tradició musical fa que els alumnes amb els quals es troba en siguin molt conscients”. Amb tot, diu que arriba un punt que si la pràctica no és habitual, no es pot avançar.