Ana Bella Estévez: "Si haguessin assassinat 11 futbolistes en lloc de 12 dones, haurien tret els 'geos' al carrer"

BarcelonaAna Bella Estévez va estar 10 anys amb un marit maltractador sense saber que era una víctima de violència masclista. I ara, un cop recuperada, prèvia teràpia, empoderada i reconstruïda la seva vida, reclama el tracte de “supervivent”. Amb aquest esperit, el 2006 va fundar la Fundació Ana Bella, que treballa en xarxa amb entitats de supervivents de tot el món per transformar, diu, el patiment i el dolor en empatia i experiència. “Si pots escriure que necessitem donacions per pagar hostals a dones que han de fugir de casa, estaria bé”, diu en una entrevista telefònica. 

Per què no va denunciar abans?

— Hi ha una dada clara: el 40% de les dones no ens adonem que estem sent maltractades. Jo quan veia o llegia entrevistes de dones maltractades sempre em preguntava per què aquella dona no marxava de casa abans que la matessin. Tant és així que, després d’una pallissa que creia que em matava, vaig trucar a un telèfon 900 d’informació a les dones però no per demanar ajuda, sinó per preguntar si em podria separar encara que ell no volgués. Ell em deia que em pegava perquè m’estimava.

I la resta, les que en són conscients?

— Tenen indefensió apresa que els impedeix denunciar-ho, perquè és com si ells ens robessin els instints. Tenim por perquè sabem de què són capaços. Ens amenacen a nosaltres, als nostres fills, a les nostres famílies, ens amenacen que ells es trauran la vida. Tenim por i ens sentim fins i tot culpables que el pare dels nostres fills pugui acabar a la presó. Nosaltres, les supervivents, no volem venjança, sinó que ens deixin en pau. Després hi ha les circumstàncies de les dones immigrants, que no tenen papers ni tenen una xarxa que les ajudi. I hi ha el factor de les que viuen al món rural, que potser el policia és el cunyat del maltractador. O les dones discapacitades, les dones grans, les més joves, que són les que menys denuncien. I les que tenen estudis, aquestes encara denuncien menys.

Aquesta dada no la coneixia.

— Sí, les dones sense estudis triguen de mitjana vuit anys a denunciar, les que tenen títol universitari i màsters, 13. I això passa perquè la societat, en lloc de recriminar el maltractador, es fixa en elles i diu: ¿però com pot ser que a tu, tan llesta, et maltractin? A més, de vegades són els serveis socials els que detecten maltractament, i aquestes dones no en són usuàries.

I la família o les amistats?

— A Espanya només l'1% de les denúncies són interposades per l’entorn, i aquesta xifra s’ha d’incrementar perquè el maltractador no es denunciarà. Llavors qui queda? Doncs queda la família, els amics, els companys de feina. A mi la meva germana em va preguntar un dia què m'havia passat al coll, que el tenia ple de blaus. Li vaig dir que el meu fill em pessigava quan prenia pit. I prou, es va acabar la conversa. Si hi hagués insistit, l'hi hauria explicat. Per això amb la fundació anem a empreses per formar les plantilles perquè sàpiguen com detectar dones maltractes. Formem agents de canvi.

Les expertes adverteixen d'una infradenúncia, però, de les assassinades l'any passat, el 40% havia denunciat.

— És una dada que m'ha sorprès i m'entristeix, perquè envia un missatge a les dones, que tothom els diu que denunciïn. D'acord, ¿han denunciat i les han matat? El problema és que som dones anònimes. Si les 11 dones assassinades al desembre haguessin sigut Shakira o Rosalía, o els 11 jugadors de la selecció espanyola de futbol, haurien tret els geos al carrer.

El ministre de l'Interior diu que informaran les dones que surten amb maltractadors. 

— Però com ho faran? Si ara hi ha 74.656 dones dins del sistema VioGén [de protecció i atenció a les dones], i d’aquestes només 3.500 porten dispositius de polseres. Si no han pogut trobar al Yoyas perquè entri a presó per maltractament a Fayna Bethencourt. En el meu cas, el meu marit va estar 10 anys esperant judici; tampoc el trobaven, em deien. Si informen la dona que està amb un maltractador serà quan la dona denunciï, i llavors ja serà massa tard.

Què cal millorar del sistema actual?

— Ha de donar prioritat a les dones que han denunciat, perquè ara mateix, si hi ha una dona que s’està plantejant denunciar i sent a dir que el 40% de les assassinades ho havien fet, no anirà a comissaria. Avui dia encara falta que s'alineïn les estrelles perquè tot vagi bé: que hi hagi un judici, que entri a la presó, que no sempre és fàcil perquè sembla que maltractar no és tan perillós. Ens diuen que denunciem, sí, però després hi ha pocs recursos en habitatges i sense un lloc per viure, no marxes. El VioGén està bé, perquè et pregunten per tot el procés de maltractament per fer-te una bona valoració del risc, però han d’actualitzar les situacions. També falta coordinació entre policies. Espanya té unes lleis avançades, hi ha més de 200 mesures, però cal aplicar-les amb sentit comú, ens cal més personal format i que s'actuï amb rapidesa per no crear indefensió. I també cal posar el focus en ells, els maltractadors.

En parlem poc, a la premsa?

— A les dones ens diuen que denunciem, que ens han matat d'un tret, degollades, però no veig que es digui: "Homes que maltracteu, deixeu de maltractar. Homes que mateu, deixeu de matar". L’únic responsable és l’home maltractador, però no sé quants anys de condemna tenen els assassins o els homes que compleixen condemna a presó. Això crearia un efecte repulsa; si no, sembla que el maltractador queda impune.

Es pot detectar un maltractador?

— Quan has fet teràpia i t'has refet de les ferides, tens un radar per detectar-los, però si no el radar el tenen ells per detectar les dones vulnerables. Hem de saber que un maltractador no ve de cara, perquè si no cap dona es deixaria maltractar. Et convenç que t'estima de veritat i quan tu tens un pla per anar amb les amigues no et diu que no hi vagis, sinó que et diu que se sentirà sol i, a més, et proposa un pla alternatiu amb ell. I et sents estimada. Darrere d'una història d'amor romàntic es pot amagar una història de maltractament. Hi ha un senyal d'alerta molt clar: si poc temps després de conèixer un home et parla de casar-te, tenir fills, que t'estima moltíssim, fuig. Alguna vegada surt bé, però en molts casos no.