Patricia Gómez: “Ens han confirmat que les Illes estan dins el pla pilot del passaport verd”

PalmaDavant seu, en una taula de fusta, Patricia Gómez té un grapat de fulls amb les dades que l’ocupen des de fa catorze mesos: incidències del coronavirus, taxa de positivitat, llits ocupats, vacunes que han d’arribar... Al capdavant de la Conselleria de Salut durant la crisi sanitària més greu del darrer segle, assegura que la gestió ha comportat “fer sempre equilibris” i admet preocupació per “un lleguer increment” els darrers dies. Diu que la pressió perquè Europa vegi l’Arxipèlag com una destinació segura els fa “patir molt” amb les incidències, i insisteix que “no passa setmana que no demani més dosis” a Madrid.

Les Balears continuen a la coa en la distribució de les vacunes. L’Estat s’equivoca no prioritzant les comunitats que més han patit econòmicament la pandèmia?

— És el missatge que he enviat avui a la secretària d’Estat [de Sanitat, Sílvia Calzón]. Hem d’acabar amb la població de més risc, però quan arribem a la gent més jove, seria just que es tingués en compte la pèrdua del Producte Interior Brut (PIB) i el fet que necessitam ser una destinació turística, per això patim tant amb les incidències. Europa ens està mirant i tothom està molt pendent del que pugui passar per venir o no a les Balears. Això fa que tinguem molta més pressió que altres comunitats que no són turístiques. Les més industrials han incrementat el PIB durant la pandèmia, cosa que a nosaltres no ens ha passat.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha dit que es posarà en marxa la prova pilot del passaport verd digital i, si funciona, s’activarà a principi de juny a tots els territoris. Les Illes estan dins aquesta prova?

— Ens han confirmat que les Balears són una de les comunitats incloses dins el pla pilot del passaport verd. El que passa és que altres ministeris diuen que, en lloc d’un pla pilot, tal vegada podrien entrar-hi a la vegada totes les comunitats autònomes. D’una manera o de l’altra, nosaltres el que demanam és que sigui tan aviat com sigui possible.

Es va afirmar massa prest que el 70% de la població estaria vacunada al juny, tenint en compte que no depenia de la comunitat ni d’Espanya, sinó d’Europa i les farmacèutiques?

— Hi havia contractes de compra signats i el govern d’Espanya va fer una estimació en funció d’aquests contractes. Però hi ha companyies que no han complit i ens ha desbaratat l’estratègia. També calculàvem poder usar totes les vacunes a partir dels 16 o 18 anys i ara tenim límits d’edat amb AstraZeneca i Janssen. Ara ens diuen que, si les previsions es compleixen, a començament d’agost podríem tenir aquest 70% de la població immunitzada. Nosaltres el demanam per a principi de juliol.

Amb els majors de 60 anys immunitzats les restriccions es poden relaxar més?

— Si ens relaxam, hi ha risc que augmentin els ingressos a l’hospital de les persones menors de 60 anys. No podem pensar que no tenir-los sigui un factor que elimini el risc. Ara, per exemple, el gerent de l’Hospital de Maó em deia que els darrers ingressats tenen 40 anys. A Navarra el nombre d’ingressos s’ha doblat per la variant britànica i la mitjana d’edat és de 42 anys. Està afectant gent més jove perquè és molt transmissible. Fins a quina incidència el sistema sanitari està o no en perill? Aquest és l’interrogant que tenim ara mateix.

Hi ha hagut oportunisme polític amb la vacunació de càrrecs públics?

— Hi ha hagut una demagògia absoluta. El Govern va decidir publicar la vacunació dels càrrecs polítics per aturar els rumors. Però, sincerament, crec que aquesta despullada pública que s’ha de fer en determinats àmbits és dura. Per exemple, al portal de transparència pots haver de dir que has rebut la vacuna perquè tens un fill amb una discapacitat severa i tu no tens per què comprometre la teva intimitat i la d’una altra persona.

No hauria estat millor dir el primer dia que havien sobrat dosis i qui s’havia vacunat?

— Com podia pensar que un tema tan assistencial podria tenir aquesta repercussió? Evidentment, vist després, jo aquell dia hauria dit: aquí teniu tots els que s’han vacunat avui. Però el mateix coordinador [Carlos Villafáfila] en declaracions d’aquell dia va dir que s’havia vacunat, i això surt dos mesos després.

Què hauríeu millorat de la vostra gestió durant la pandèmia?

— La dificultat de la pandèmia és prendre decisions en un context d’incerteses. Una cosa que no vàrem poder preveure és la compra de material al principi de la pandèmia, que va ser molt complicada. També m’hauria agradat tenir més professionals per poder donar resposta, no tenir mancances en determinades àrees i que ara hi pogués haver un accés més fàcil a Atenció Primària, però encara és molt difícil.

Segons les dades del Ministeri, les Illes són la comunitat amb menys centres de salut i menys professionals d’Atenció Primària per habitant. Per què?

— Les comunitats que tenen molta dispersió necessiten molts professionals, perquè hi ha pobles de pocs habitants a què han de donar servei. Aquí és cert que és una assignatura pendent, però també cal tenir en compte que, des del 2015, el pressupost en Atenció Primària ha pujat 200 milions.

Què pensau de la manifestació dels sindicats per reclamar el complement d’insularitat de les Canàries?

— Aquest tema és una mica demagògic, perquè no es pot mirar només un complement. Al sou bàsic, que és baix en general, s’hi sumen la productivitat, les guàrdies, la carrera professional... Els metges cobren més aquí, si es miren totes les partides.