Extrema dreta

Hazte Oír, al centre de la trama internacional de fonamentalistes

Entitats d'extrema dreta de tot el món comparteixen estratègies, discursos i lideratge amb altres organitzacions fonamentalistes de tot el món per combatre els avenços del feminisme

Imatge d'arxiu,  d'una acció a Madrid,  de la plataforma Hazte Oir , contra diverses lleis aprobades els darrers anys

BarcelonaLa irrupció de Vox al panorama espanyol no és aliena a l'ofensiva fonamentalista que, a escala mundial, imposa una agenda ultraconservadora i retrògrada, centrada sobretot a atacar els drets aconseguits per les dones i pel col·lectiu LGTBI. De les esglésies evangelistes nord-americanes amb filials a l'Àfrica subsahariana al Brasil de Bolsonaro, sense oblidar el trumpisme i el govern catòlic de Polònia, per esmentar-ne només uns pocs exemples. De la mateixa manera que les feministes de tot el món treballen en xarxa, els grups d'extrema dreta s'alien sota diferents sigles i organitzacions supranacionals per consensuar missatges i accions que atempten directament contra els drets humans. Una d'aquestes activistes feministes és Almudena Rodríguez, que el 2022 va signar amb Unai Gil Ofensiva fonamentalista a la democràcia, un informe en el qual l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius donava detalls d'aquesta conjura sobre qui són i què persegueixen, com es mouen i quin és el seu gran objectiu. 

Qui són aquests grups
Marxa antiavortista el gener passat davant el Tribunal Suprem.

Rodríguez és la responsable d'incidència internacional de l'associació i explica que hi ha un entramat d'associacions que operen tant a escala local (Provida Catalunya o Hazte Oír, per exemple) com estatal o internacional (el Congrés Mundial de les Famílies, Political Network for Values, CitizenGo) que reaccionen contra els avenços de drets LGTBI i de les dones, amb la lluita contra el matrimoni homosexual i l'avortament en el punt de mira. Són entitats que acullen caps d'estat, polítics i jutges, formacions feixistes, les esglésies cristianes (la catòlica, l'evangèlica i l'ortodoxa), grups musulmans i membres pròxims al Kremlin. Aquests són alguns dels noms que surten a l'informe: Alliance 34, Defending Freedom, el Center for Family and Human Rights, Heartbeat International i Tradição, Família e Propiedade.

Els lobis fonamentalistes estan ben instal·lats a Brussel·les i Estrasburg i Rodríguez apunta que la seva influència és evident en el fet que la llei europea de violències masclistes hagi eliminat la violència contra els drets sexuals i reproductius, que sí que reconeix la norma catalana, cosa que nega a les dones “el control al seu propi cos”. Són grups que reben molt finançament públic, d'oligarques russos (”que financen Vox”, subratlla), de l'extrema dreta nord-americana (al-right), de corporacions i d'empreses privades europees.

Quins són els noms a Espanya?
El bus transfòbic d''Hazte Oír', aturat pels Mossos d'Esquadra el passat 10 de novembre

Per a l'activista, dos espanyols tenen un paper destacat en aquest món. Un és l'advocat Ignacio Arsuaga, el fundador d'Hazte Oir, organització ultra famosa per fer circular per tota la geografia espanyola l'anomenat autobús de l'odi i un dels grans finançadors i ideòlegs de Vox. El 2013 va fundar la plataforma internacional CitizenGo, amb la qual conrea les connexions amb potents grups fonamentalistes d'una cinquantena de països, entre els quals destaca la xarxa Agenda Europa, un paraigua de centenars d'entitats antigènere. "És un error considerar Arsuaga o Hazte Oír els friquis del bus", subratlla Rodríguez, que indica la bona convivència de neofeixistes nostàlgics del franquisme amb “elements nous, molt més sofisticats”, que tenen un gran domini de les xarxes socials i plataformes online per arribar sobretot als més joves i fent servir les notícies falses per criminalitzar col·lectius sencers. L'altre personatge poderós és el veterà exministre de l'Interior del PP Jaime Mayor Oreja, que ha apadrinat grups com One of Us, contraris a la diversitat de famílies o l'homosexualitat, i amb connexions amb el Vaticà.

L'experta situa l'origen d'aquesta ofensiva a Espanya l'any 2014, quan el grup Abogados Cristianos va denunciar tres feministes que havien participat en la processó del Cony Insubmís a Sevilla, en què s'havia exhibit una vulva gegant. Les activistes van ser finalment absoltes, però a aquesta querella en van seguir moltes més que portaven el mateix segell que Rodríguez havia vist que passava en països de l'Amèrica Llatina, com l'Equador i Colòmbia, on la menció a la violència masclista va ser un factor clau en el rebuig als acords de pau amb les FARC, o al Brasil, amb l'arribada de l'ultra Jair Bolsonaro i l'assassinat de l'activista Marielle Franco.

Els llocs de decisió
Le Pen somriu quan Wilders fa una selfie a la família de la ultradreta en la trobada de Coblença d’ahir.

A l'Àfrica, al Brasil, a Polònia, als Estats Units o a Espanya. Tot forma part d'un “guió escrit” que pretén imposar una agenda política “superautoritària", que es decideix i s'actualitza en espais globals, com per exemple el Congrés Mundial de Famílies o Agenda Europa, on els líders d'aquests grups consensuen les estratègies, els discursos i els missatges contra el dret a l'avortament, a l'educació sexual dels menors i a les polítiques de diversitat de sexe i gènere, a més de la defensa a ultrança de la família tradicional com a única estructura vàlida.

Tant és així, que a banda i banda de l'Atlàntic a partir del 2010 neixen diverses campanyes per atacar el que els grups d'extrema dreta qualifiquen d'“ideologia de gènere” per desacreditar les polítiques d'igualtat. “Eren els mateixos discursos d'odi, les mateixes mobilitzacions massives, les notícies falses”, apunta Rodríguez, que assenyala les similituds entra la campanya brasilera que va donar una gran empenta a Bolsonaro ("Amb els meus fills, no t'hi fiquis") i la del pin parental de Vox a Múrcia. L'únic que canvien són les especificitats locals per ajudar a implementar-les a cada territori, assenyala l'activista. Per exemple, el fracàs del ministre Alberto Ruiz Gallardón a l'hora de reformar l'avortament i prohibir-lo fins i tot en cas de malformació fetal per l'enorme resposta social va fer que els grups ultres espanyols evitessin en aquell moment una campanya contra els drets sexuals i reproductius i se centressin a atacar l'educació sexual. La diferència és que ara, els fonamentalistes ja han arribat a les institucions i “s'atreveixen a tot”, apunta Rodríguez.

No obstant això, en última instància aquests grups antigènere i antidrets busquen la protecció del “sistema neoliberal austericida”, avisa Rodríguez, perquè en aquesta estratègia els drets sexuals són una batalla, però hi ha una ofensiva contra el dret a l'habitatge, a l'educació i a la sanitat pública.

Per què el cos de les dones està a la diana?
Dos voluntaris de de la campanya desplegant el cartell anti avortament davant d'una clínica acreditada a Sant Gervasi

Les dones són a la diana dels fonamentalistes perquè aquests grups saben que "a través d'un discurs d'odi contra l'avortament, l'educació sexual i les feministes aconsegueixen arribar a la població”, afirma Rodríguez, que fa referència al pes històric que han tingut les esglésies. En concret, a Espanya l'Església catòlica va ser una peça clau del franquisme. “L'Església manté una influència tan forta que mai s'ha pogut fer una assignatura seriosa com la que proposava Zapatero d'educació per a la ciutadania o educació sexual obligatòria”, apunta. "Però després de les dones hi van tots els altres. Els més machi-machi també estan amenaçats, com les persones migrades, les persones racialitzades i la classe empobrida".

El risc del 23-J
Santiago Abascal ahir després de saber que el seu partit s’estrena al Congrés de Diputats amb 24 escons.

Amb l'experiència d'altres països, Rodríguez no té cap dubte que si el PP suma amb Vox els drets de les dones i de la població LGTBIQ+ "seran retirats" immediatament. El partit d'extrema dreta ho va intentar introduint l'obligació a Castella i Lleó de fer escoltar el batec del fetus a totes les embarassades que volien avortar. "Això no se li ha acudit a Vox ni a l'extrema dreta espanyola, forma part de les lleis dels batecs del cor que ja s'han implementat a la majoria dels Estats Units, a Hongria o a Polònia. Si guanyen, Rodríguez està convençuda que es derogarà el dret a l'avortament i que es retirarà el finançament públic a totes les entitats feministes i de defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones, com la seva. Però, el perill, per a Rodríguez, va molt més enllà: “Atacar l'avortament, els drets sexuals i reproductius de les dones i les poblacions LGTBIQ+ és una manera de destruir les democràcies, de buidar els drets humans del conjunt de la població, no només de les dones”.

stats