Tomeu Català: "He estimat moltes prostitutes"

PalmaDes de l'interior d'un pati mallorquí ubicat al centre històric de Palma, Tomeu Català practica aquests dies –i des de fa ara gairebé tres anys– el que ell també anomena mindfulness: "Ser conscient i estar en el moment en què estàs". L'inici de la pandèmia va coincidir amb el de la seva jubilació, dos fets que el van empènyer a cercar resposta a una pregunta que assegura que sempre s'havia plantejat: "Què volia dir Jesús quan deia que les prostitutes i els pecadors públics estaran davant vosaltres en el Regne del Cel?". Tots els textos –històrics, bíblics i actuals– que van resultar de la recerca per contestar aquesta qüestió els ha aplegat ara en un llibre, Y ellas fueron las primeras, que presenta aquest dijous, a les 19.30 h, a la Fundació Sa Nostra.

Després de 35 anys al peu del canó a Projecte Home, Català assegura que ha "tingut molta sort" de retirar-se aquí on és ara, a la residència del carrer de Sant Bernat, un lloc que l'ajuda a fer aquest treball personal de saber "estar present", sense deixar de saciar les seves inquietuds. "Sé que em queda molt de camí per fer en aquest nivell, però ho estic treballant bastant", afirma. En aquesta entrevista, Català respon a qüestions que van més enllà dels Evangelis: l'actitud de perdó cap a les prostitutes no és aquest un plantejament paternalista? Com es pot criticar, des de la religió, la família patriarcal? Què queda, encara avui dia, de la visió del món jueu, que considerava prostitutes totes les dones estrangeres o sense descendència?

Per trobar resposta a aquesta primera pregunta, el sacerdot divideix en 17 apartats "situacions, actituds i paraules de Jesús enfront de la dona i dels marginats", explica. Davant això, una de les coses que confessa que li varen cridar l'atenció és que "els evangelistes assumissin, dins una societat tan masclista i patriarcal –com la romana o la jueva– que Jesús no fos un ésser pur", i s'acceptassin certes coses com ara que "neix pobre, tot sol, que fos emigrant i un mestre itinerant, sense casa fixa". A més, afegeix, al llarg de la seva vida "el van acompanyar sempre un grup d'homes i dones", entre les quals hi havia "prostitutes i estrangeres".

"Sempre he tingut un amor especial per aquestes persones, perquè tenien sofriment", argumenta el sacerdot, qui manté que "no és paternalisme, sinó afecte", perquè ha fet "un procés". "Quan parles de salvar, pot parèixer que és de dalt a baix", però no és el cas –ni en ell, ni en Jesús–, argumenta. "Jo he estimat moltes prostitutes. Alguna continua sent-ho i la majoria, no. Sé el patiment que hi ha, i per això són les primeres, perquè són conscients de la seva marginació", assenyala. Com a anècdota, rememora que una d'elles –que havia estat a Projecte– el va venir a veure, després de molts anys, orgullosa perquè havia aconseguit "al·lot, casa i cotxe". "Em va demanar que li beneís el cotxe, al qual, de nom, li havia posat Tomeu!", conta abans d'esclatar a riure.

De fet, encara manté el contacte amb alguna d'elles a través de grups que van sorgir de Projecte Home i amb els quals organitza torrades a ca seva, a Puigpunyent. En un d'aquests dinars, recorda que els va explicar que treballava en aquest llibre i que una d'elles li va advertir, gairebé en to irònic: "Tomeu, t'has equivocat! Jo en sé molt d'això, i no m'ho has dit". "Era una al·lota que no se sentia humiliada, per molta prostitució. Va venir d'un país africà i havia de sobreviure, tenint en compte la humiliació bestial que suposa", afegeix. Si bé Català admet que el llibre encara no ha rebut el feedback pràcticament de ningú, durant el procés d'escriure'l sí que va tenir en compte les aportacions que "moltes dones" li feien.

En relació amb el concepte en si mateix de prostituta, el llibre també recull que "en el món jueu, la dona estrangera o sense descendència era prostituta", fet que fa pensar en les implicacions que això té avui dia encara, com ara en l'insult 'puta'. Català coincideix que aquesta és la paraula que s'acostuma a utilitzar per designar aquelles dones que ocupen un lloc que no els pertoca en un sistema patriarcal. "En aquell temps i encara ara, la dona no es podia exhibir públicament. El que havia de fer era tenir fills. Això s'ha donat a totes les èpoques i té molt a veure amb el que passa avui dia: això explica les crisis de tantes parelles i famílies quan la dona ha començat a fer feina, és el que hem mamat", lamenta.

Precisament, Y ellas fueron las primeras també dona espai a la família patriarcal, que ell mateix defineix com "el nucli bàsic de producció econòmica i de reproducció humana, i la institució on les noves generacions són socialitzades des del principi". Crida l'atenció, doncs, que el sacerdot es refereixi des d'una perspectiva crítica a aquests tipus de família, que han estat sovint el fonament de la religió. Encara que Català reconeix que això ha estat així, puntualitza que "ser deixeble de Jesús ens convida a ser crítics" amb aquesta qüestió. "Jesús diu que la seva família són aquells que escolten la paraula de Déu i la duen a la pràctica. Aquesta és l'autèntica religió per a ell", subratlla.

Una altra crítica "molt forta" –diu ell– que té el llibre com a teló de fons és al neoliberalisme, atès que ha estat aquest sistema el que "ha fet un gran negoci a escala global amb la droga, després amb les armes i amb el tràfic [de persones] i la pornografia". A aquesta darrera qüestió, la pornografia, hi dedica una part final del llibre per abordar també el que considera un dels reptes i problemes del món actual. "Els al·lots dins l'escola es formen dins la igualtat. Però, fruit de la pornografia, veuen que l'al·lota és un objecte amb el qual poden jugar. Això és una gran contradicció", conclou.