“He fet molta feina per treure’m l’accent menorquí i actuar a Catalunya”

PalmaAmb només 17 anys, Lluís Febrer (es Migjorn Gran, 1998) partí de Menorca i s’establí a Barcelona, on ha quedat des d’aleshores per desenvolupar la seva carrera professional. “L’illa no era el meu lloc, jo volia ser actor professional; a més, tenia molt clar qui som pel que fa a la meva orientació sexual i Menorca em quedava petita en aquests dos sentits”, relata. La decisió de partir, en el seu cas, no va ser complicada, ja que va rebre el suport dels seus pares, amb qui manté des de sempre una relació molt bona. “Em varen entendre molt i em varen animar a anar-me’n. Crec que, de base, sempre han escoltat els mons i els espais que vull habitar”.

La interpretació l’ha obligat a gestionar la incertesa. Després de tres anys interpretant el mateix personatge, una situació que ell qualifica “d’inusual”, està en un moment “molt peculiar”. Es troba a les portes de l’estiu –quan moltes sales tanquen– de moment sense cap projecte com a intèrpret a la vista. Des que va començar, sempre ha tingut molta feina, però “aquestes aturades són molt habituals en el món de la interpretació”, explica. Per ell, no té una connotació negativa. De fet, entén la professió “com una taula a la qual has d’anar posant potes”, referint-se al fet que no només hi ha feina d’intèrpret.

ElSetdelCid és la companyia de teatre que va començar a muntar fa un any, quan ja va veure que el volum de feina davallava. “Guardava textos que havia escrit perquè no tenia temps de dedicar-m’hi més, però de cop la feina d’intèrpret va minvar i ara estam intentant trobar sales i producció”. Va decidir llançar-se al món de l’emprenedoria juntament amb una dramaturga trans, Gonzalo Gómez, amb qui ha muntat la companyia “de temàtica queer”. La idea no és restringir l’accés al projecte a les persones que no són del col·lectiu, sinó que pretén donar-los veu. “Ens vàrem adonar que, sobretot a Catalunya, però també a Madrid encara, les peces de temàtica queer encara les expliquen les mateixes persones que han explicat les històries de sempre”.

Merlí –una de les sèries catalanes més mediàtiques dels darrers anys– va ser un dels primers projectes que li sorgiren en arribar a Catalunya. “Quan vaig fer la prova, em varen fer la pregunta: tu què parles, català de Catalunya o de Menorca? Des d’aquell moment, vaig fer molta feina per treure’m l’accent menorquí”. Tot i que explica que “no és lògic interpretar el personatge del fill d’uns catalans i que parli en menorquí”, reconeix que li agradaria “que hi hagués més marge per poder-lo utilitzar en personatges en què no interferís”.

La dansa és la seva via d’escapament, però només s’hi dedica “quan la part d’actor està coberta, perquè quan no ho està, inverteixes el 100% de la teva energia a aconseguir feina”. Balla des que era petit i ho ha fet en diverses disciplines: sevillanes, hip-hop, contemporània, moderna i claqué . Aquesta darrera modalitat l’ha recuperada ara, després d’anys sense practicar-la. “Ho feia d’adolescent, però com que tenia poc reconeixement, el vaig deixar i em vaig passar a la dansa contemporània. Ara, el claqué és l’espai on puc desconnectar del dia a dia”.