He llegit (breument) l'horòscop: per què als joves els agrada l'astrologia

BarcelonaPer a molta gent, els horòscops no són més que textos críptics propis d’èpoques pretèrites, temps en què les persones eren massa incultes per qüestionar-ne la fiabilitat i massa egocèntriques per adonar-se que, en un planeta ple d’organismes, seria realment curiós que els astres s’alineessin per determinar el futur amorós d’un individu en particular. Tot i que aquest és el corrent d’opinió majoritari, el cert és que hi ha una bona part de la societat que encara confia en les delícies de l’astrologia. Que alguns mai han deixat de creure en aquesta pseudociència ja ho sabíem; el que potser sorprèn més és que, els últims anys, molts millennials i zentennials s’hi hagin entregat sense pudor.

Si tens entre 16 i 35 anys et deus haver adonat que escapar-se de l’astrologia és francament difícil. A Instagram se’n fan comptes i mems, a les aplis de cites el teu signe del zodíac pot ser tan rellevant com el físic i a la vida real no és estrany que se’t titlli de “molt escorpí” quan dius, per exemple, que t’agrada dibuixar calaveres. Ah, i potser l’amiga d’una amiga s’ha ofert a calcular-te la carta astral. Que aquesta doctrina mil·lenària forma part de l’imaginari de molts joves és, senzillament, una realitat. Ara bé, en una època en què la postironia i l’absurditat són norma, és inevitable fer-se la següent pregunta: hi creuen de debò?

Una pseudociència sense fonament

Abans de respondre a aquesta qüestió, però, cal fer un aclariment: els principis de l’astrologia no se sustenten per enlloc. Joan Anton Català, divulgador científic especialitzat en astronomia i astrofísica, ens explica per què. “La Terra, a banda de girar sobre si mateixa i orbitar al voltant del Sol, també fa un moviment semblant al balanceig d’una baldufa tombada anomenat precessió, fet que provoca que la posició dels astres al nostre cel canviï al llarg dels anys. La situació actual, per exemple, no és la mateixa que la que hi havia a Mesopotàmia quan va sorgir l’astrologia. Posem per cas que soc lleó. Segons els astròlegs, és un signe que correspon als nascuts entre el 23 de juliol i el 22 d’agost perquè, en teoria, el Sol ocupa durant aquests dies la constel·lació de Lleó. Això no és veritat, potser la va ocupar en un moment concret, però no necessàriament quan jo vaig néixer”. D’altra banda, afegeix, “no hi ha cap estudi científic que demostri que els astres tenen influència en les nostres vides”. Tampoc la Lluna, un satèl·lit al qual alguns astròlegs han atribuït la capacitat d’alterar el nostre estat d’ànim basant-se en el fet que, si té efecte en els oceans, també n’ha de tenir sobre el cos humà, ja que aquest està format per un tant per cent molt elevat d’aigua.

Els fonaments de l’astrologia, resumeix Català, són invàlids per dos grans motius: no provenen d’un plantejament científic i, a més, són deterministes. “La ciència demostra que el món està constituït sobre un principi d’atzar pur. Per tant, pensar que naixem amb una etiqueta és un raonament que va en contra del plantejament de la natura”, sentencia. Un cop fet aquest apunt, ara sí, podem començar a parlar de l’astrologia com a fenomen sociològic.

Això va de debò?

Quan parlem d’un jove entregat a l’astrologia, no ens l’hem d’imaginar plantat davant del televisor, a les dues de la matinada, observant com un personatge pintoresc remena cartes a l’altra banda de la pantalla. Tampoc l’hem de concebre com un potencial lector de l’horòscop del Lecturas. Tal com sol passar quan els protagonistes són millennials i zentennials, les xarxes socials tenen un paper clau en l’equació que ens ocupa. A internet només cal escriure "#astrology" en plataformes com TikTok o Twitter per accedir a tot un submon dedicat a aquesta cultura; un espai on els mems, les prediccions i els tests de personalitat vinculats als signes del zodíac­ sumen milers de likes i són compartits sense aturador. “Es tracta d’una comunitat que ocupa un nínxol molt específic de les xarxes. Els seus creadors s’interessen per tots els aspectes de l’astrologia i generen unes publicacions amb què molta gent s’identifica, de manera que són idònies per ser compartides”, desenvolupa l’especialista en cultura d’internet Janira Planes. 12 signes del zodíac, 12 perfils diferents d’usuaris que creuen sentir-se plenament representats per uns inputs concrets. Tal com Planes explica, el contingut que fan els adeptes a l’astrologia és perfecte per generar el que en màrqueting es coneix com a engagement, és a dir, implicació o compromís de l’usuari amb el creador.

Una de les persones que formen part d’aquesta òrbita és l’eivissenca Charas Vega, una jove de 26 anys que s’encarrega de l’horòscop al podcast Tardeo, de Ràdio Primavera Sound, i que gestiona el perfil d’Instagram Charcastrology, on acumula més de 75.000 seguidors. Vega, que es declara agnòstica en relació amb l’astrologia, ha reduït a l’absurd aquesta doctrina, fins al punt que al seu Instagram hi podem llegir publicacions en què ens diu quin gelat som segons el nostre signe del zodíac.

Per aquest motiu pot explicar amb coneixement de causa on acaba la broma i comença la creença. “Jo hi participo des de la ironia i l’humor, i quan m’hi vaig posar em pensava que els que enfoquem l’astrologia des d’aquesta òptica érem majoria. Però no és així. Hi ha molts joves que hi creuen de veritat”, apunta.

La justificació

La següent pregunta, doncs, és per què? Per què una generació de persones amb estudis s’abonen a una pseudociència? Per què, a més, ho fan desacomplexadament? Segons Vera, no hi ha una única resposta, sinó una conjunció de circumstàncies que, en els darrers anys, s’han traduït en un boom de passió astrològica. “Un dels factors és el declivi de la tradició religiosa entre la gent jove. Per a ells l’Església catòlica ha perdut molt de pes i, al cap i a la fi, hi ha molta gent que necessita creure en alguna cosa”, assegura. És una tesi que irònicament coincideix amb la que l’escriptor anglès G.K. Chesterton va formular fa més de 100 anys per criticar els ateus: “Quan es deixa de creure en Déu, de seguida es creu en qualsevol cosa”, deia.

La qüestió teològica, en qualsevol cas, no sembla la principal ni la més important de l’equació. Després de conversar amb diversos joves abonats, amb més o menys grau, a la new wave astrològica, s’arriba a la conclusió que aquesta doctrina, en el fons, no és més que una excusa per dur a terme un procés d'introspecció interna i a la vegada socialitzar. “Soc conscient que en l’horòscop no hi ha res diví o extraterrenal, però és divertit, entretingut i puc comentar-lo amb les amigues”, explica una de les entrevistades. “És un món que dona peu a parlar dels teus sentiments. Quan intentes identificar-te amb el teu signe del zodíac estàs, indirectament, analitzant com ets, i això és una cosa positiva”, assegura Charas Vega.

Per acabar –i per sorprenent que pugui semblar–, l’auge de l’astrologia s’explica, també, perquè una part del feminisme l’ha reivindicat. Charcastrology, que assegura que el 80% dels seus seguidors són del sexe femení, ho resumeix així: “L’horòscop, per exemple, sempre ha estat escrit per dones per a dones. El llegíem en revistes com la Bravo. El que una part del feminisme ha fet és apropiar-se’l i capgirar-ne la percepció, convertint una cosa menyspreada perquè no té base científica i era per a nenes en una cosa guai”.

La gran majoria d’adeptes a l’astrologia entrevistats durant la preparació d’aquest reportatge coincideixen en la idea que, independentment de la seva veracitat, es tracta d’una doctrina inofensiva. Un passatemps que cadascú es pot prendre amb més o menys seriositat. En opinió de qui escriu aquestes línies, això no és així. Potser el que passa és que, en plena època de postveritat –quan tot és qüestionable, fins i tot si la Terra és rodona o si les vacunes funcionen–, els seguidors de l’astrologia han trobat una oportunitat per exterioritzar les seves creences sense ser qüestionats. I això, per molt que alguns d’ells hi posin una pàtina d’ironia, no deixa de ser un risc, especialment per als zentennials, un dels col·lectius més fascinats per aquesta pseudociència. Quan ets jove, factors com la família, els amics i fins i tot el revisor del metro s’encarreguen de modular, per bé o per mal, la percepció que tens del món, del futur i de tu mateix. Escoltar què diuen les estrelles mentre això passa l'únic que fa és restar valor als inputs de veritat –quotidians i terrenals– que ens converteixen en qui som.