Helena Maleno: "Les Balears han d'aprendre què passa a Ceuta perquè també són frontera"

Palma"Les Balears han d'aprendre què passa a Ceuta perquè també són frontera", ha aconsellat Helena Maleno, l'activista que fa 20 anys que es dedica a denunciar les vulneracions de drets humans dels migrants a les fronteres entre el Marroc i Espanya. La ruta entre Algèria i les Illes és una de les més perilloses per als migrants que creuen la mar en pastera, perquè molts d'ells desapareixen, especialment durant la pandèmia, segons ha lamentat Maleno en una roda de premsa organitzada per la Universitat de les Illes Balears (UIB) a Palma aquest dimarts. L'objectiu de l'acte ha estat donar-li suport i facilitar que expliqui la "persecució" que pateix per part de la policia espanyola i marroquina, que l'han expulsat del Marroc, on vivia amb la seva família. Per visibilitzar la tasca i la situació de Maleno, el Consell de Govern de la UIB va nomenar-la doctora honoris causa el 26 de març.

"Ara més que mai hem de plantejar-nos què ha de fer la societat balear; hem de mirar cap al sud i ser solidaris demanant que es garanteixin els drets humans", ha assenyalat Maleno durant la xerrada que ha fet a Ca n'Oleo. La visita s'ha produït just un dia després que entrassin a Ceuta més de 6.000 migrants nedant, i l'activista ha comentat que des de diumenge sabien que la frontera s'obriria. "Ens va preocupar, perquè la gent està molt desesperada i podia haver acabat en una tragèdia", ha dit, i ha afegit que el desistiment de responsabilitats de vigilar i rescatar a la frontera respon al fet que els estats "usen les persones com a moneda de canvi" i que coincideixen en un moment en què les relacions entre el Marroc i Espanya s'han truncat. "Les autoritats espanyoles han de reflexionar sobre com es construeixen les relacions bilaterals, perquè són perverses", ha advertit l'activista.

Sobre quin serà el futur dels migrants que han aconseguit entrar a Ceuta, entre els quals hi ha més d'un miler de menors, Maleno ha reclamat que el govern espanyol ha de garantir una sèrie de drets, com ara identificar els casos que requereixen asil. Però també que es reforci l'atenció amb advocats per informar els migrants sobre els seus drets.

L'activista ha explicat que el 23 de gener tornava a Tànger, on fins ara vivia amb la seva família, les autoritats marroquines la van deportar en un vol a Barcelona, cosa que la va obligar a estar durant setmanes separada i "tement per la seguretat" de la seva filla, de 14 anys. Diverses entitats defensores de drets humans han fet costat a Maleno, membre del col·lectiu Caminando Fronteras, i han alertat de la "persecució" que pateix.

Els jutges han desestimat les acusacions que tant la policia espanyola com la marroquina havien interposat contra Maleno, que ha ajudat a salvar milers de vides alertant els serveis de salvament espanyols i marroquins de la presència de pasteres en alta mar. Els tribunals han considerat que aquesta activitat no es pot assimilar al tràfic de persones, com assenyalaven informes de la policia espanyola. De fet, ha qualificat de "fems" aquests documents en els quals, segons ha dit, se l'acusava d'haver mantingut relacions sexuals amb molts homes i una dona.

"A Espanya sabien que no em podrien condemnar, però potser al Marroc sí", ha dit Maleno, que ha afegit que ha tingut molta sort de no ser condemnada gràcies a l'equip de "protecció" que ha tingut i el suport de la ciutadania i de diversos comitès internacionals, que han fet que el govern marroquí "fes marxa enrere". Malgrat que el jutjat marroquí que l'investigava va concloure el 2019 que no havia comès cap delicte, ha denunciat que continua patint una persecució. "Varen entrar a ca meva, després em varen fer fora de casa, m'han bloquejat en diverses ocasions els comptes bancaris i em separaren de la meva filla", ha narrat. "La meva filla ha hagut de deixar l'escola i la casa on ha viscut 20 anys, tampoc tenim accés a les nostres pertinences; tenim dret a tornar al Marroc i a continuar defensant els drets humans", ha afegit.

Maleno ha recordat que la persecució que pateix la varen iniciar els ministres d'Interior del PP Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido. "Amb el canvi de govern pensàvem que això es frenaria, però no ha estat així, perquè el ministeri no va fer res quan va saber de la meva deportació que va posar en risc la meva salut". Així i tot, ha reconegut que el Ministeri d'Exteriors i de Drets Socials sí que li han donat més suport. L'activista espera que la seva situació serveixi per "democratitzar certes coses que a l'estat espanyol no ho són".

En la roda de premsa a Ca n'Oleo també han intervingut el vicerector de Campus, Cooperació i Universitat Saludable de la UIB, Antoni Aguiló, i la defensora mexicana Marusia López, que han donat suport a la tasca de Maleno i han reclamat que es posi fi a la criminalització que pateix l'activista i la seva família.