Què hem après de la confessió de Rocío Carrasco sobre violència masclista?

La violència contra les dones, la violència masclista, es mostra en diferents formes: hi ha agressions físiques, que són segurament les més evidents i fàcils d'identificar, però també l'assetjament psicològic, que normalment és l'avantsala de cops i pallisses. Amb la violència psicològica, l'agressor tracta d'atacar l'amor propi de la seva víctima, fer-la petita, atemorir-la i anul·lar-la. Si només dues de cada 10 dones acaben denunciant una agressió, en el cas del maltractament psicològic els experts adverteixen que és gairebé impossible provar-lo davant d'un tribunal perquè no deixa rastre físic. A més, moltes de les dones que en pateixen no en són conscients i atribueixen el comportament a una mala relació o, en el pitjor dels casos, a un error o mancança propis.

Rocío Carrasco ha explicat amb impotència com el seu exmarit l'ha atacat a través dels seus fills, parlant-los malament d'ella i desqualificant-la. "Te'ls prendré i faré que t'odiïn", recordava que li deia. L'ús dels fills per fer mal a la mare és violència vicària, un terme establert per la psicòloga Sonia Vaccaro i que s'ha inclòs en el Pacte Estatal contra la Violència de Gènere. Es dona sobretot arran de la desesperació de l'home perquè no accepta que està perdent el control sobre la dona i sap que les mares viuran com a un fracàs personal que les separin de les criatures. Els casos més greus són els segrestos o assassinats de menors.

Cal insistir que aquesta síndrome, coneguda per les sigles SAP, no existeix científicament ni judicialment, però, malgrat tot, perdura en l'imaginari col·lectiu i és una manera recurrent de culpabilitzar la dona i assenyalar-la com a mala mare. Qui defensa aquesta síndrome estableix que un dels cònjuges (normalment la mare) manipula els fills per posar-los en contra de l'altre i obtenir un acord de divorci favorable o quedar-se amb la custòdia de les criatures. Fins i tot el Consell General del Poder Judicial demana als magistrats que no prenguin en consideració les acusacions d'aquest tipus de comportament.

És un tipus de maltractament psicològic molt subtil que es pot resumir amb la frase "Són imaginacions teves". A Rocío Carrasco el seu marit sempre l'hi deia, i també la va titllar de "boja" quan ella li va dir que l'havia vist fent-se petons amb una altra dona estant ella embarassada del segon fill. L'agressor tracta d'anul·lar la víctima i fer-la dubtar d'evidències. En un procés de violència i assetjament, el llum de gas acaba fent forat en una dona que ha perdut l'autoestima i poc a poc ha quedat aïllada.

A Rocío Carrasco se l'ha assenyalat com a mala mare perquè senzillament somreia o es mostrava feliç en les fotografies de casament amb el segon marit malgrat que no tenia relació amb els seus fills. El missatge que es desprèn d'aquesta creença és tan directe com fals: si tens una pena grossa, com ara no veure els fills, i passes per una gran depressió, no tens dret a cap diversió.

Carrasco ha revelat que la seva filla gran ha actuat de botxí amb ella clavant-li una pallissa i maltractant-la psicològicament amb insults i desqualificacions. És un tipus de violència, la de fills a pares, que sovint queda amagada i impune perquè els progenitors s'estimen més patir-la en silenci abans que denunciar-la. De fet, Carrasco no va denunciar els cops que li va donar la seva filla en una violenta discussió l'any 2012, però els experts recomanen anar als jutjats per tallar el cicle de violència.