Jaume Carot: “Hem aturat totes les inversions i ho estam destinant a pagar l’electricitat”

PalmaEl catedràtic de Física Teòrica, Jaume Carot, es va imposar a la catedràtica de Pedagogia Carmen Orte i va guanyar les eleccions al rectorat de la Universitat de les Illes Balears, ara fa un any. En la conversa, fa balanç d’aquest període, explica els principals reptes a què s’enfronta la universitat, les dificultats amb la crisi de l’electricitat i les accions per enfortir el català. 

Ja ha passat un any des que vàreu agafar el relleu de Llorenç Huguet. Quins són els fronts més urgents que cal afrontar a la universitat?

— Els quatre temes que més ens preocupen són l’economia, la plantilla, l’energia i els espais. En el primer punt, tot i que el Govern, des del 2015, ens ha anat finançant cada vegada més, encara tenim mancances. Ens agradaria que la transferència del Govern ens permetés cobrir les nòmines de tot el personal; arribam al 95%, però necessitaríem arribar al 100%. També voldríem apropar-nos a la mitjana estatal d’inversió per alumne: per a aquest curs són 5.500 euros, mentre que la mitjana estatal són 6.000. I, per acabar, que el percentatge del pressupost que el Govern destina a la universitat arribi a la mitjana del grup nou d’universitats, que són les públiques i úniques als respectius territoris. Ara som a la coa, amb un 1,35% aquest 2022, enfront de la mitjana del 2,1% d’aquest grup.

Hi ha compromís del Govern per incrementar aquestes inversions? 

— Una cosa bona, i n’estam molt agraïts, és que estam molt a prop de signar un contracte programa, que assegurarà un marc de finançament estable. En el contracte està explicitada la voluntat del Govern de cobrir la totalitat del capítol 1 [el cost dels sous] i millorar-la. No es parla de les mitjanes estatals, però amb això ja estic content perquè, si es fes realitat, ens hi atracaríem de manera natural. 

La plantilla és insuficient?

— Sí. Feim més hores del que els nostres contractes permeten. Tenim un problema greu i és que la llei actual preveu com a màxim un 40% de professors associats, i nosaltres en tenim més d’un 50%; estam fora de la legalitat. Necessitam una plantilla estable i amb dedicació a la investigació. En l’educació superior investigar és molt important, perquè només pots ensenyar allò que saps i, per saber-ne, n’has de treballar. Hem establert una plantilla mínima ideal per davallar a aquest 40% màxim de professorat associat i eixugar el dèficit docent. El Govern ho veu amb bons ulls. 

Una de les accions més polèmiques ha estat el pla de xoc per reduir el consum energètic. Quina era la situació?

— Enguany la despesa energètica s’havia pressupostat en 1,9 milions d’euros. Evidentment, no sabíem que vindria la guerra i el desastre dels preus de l’electricitat. A final d’abril ja els havíem gastat tots. L’empresa que ens subministrava va fer suspensió de pagaments i ens va deixar a l’aire. Vàrem fer dues licitacions que varen quedar desertes i ens vàrem acollir a una licitació per situació de crisi, amb la qual cosa ja tenim subministradora. El problema és que en el seu moment es va prendre la decisió d’anar per lliure i no entrar al conveni que tenen les universitats del G-9 amb una subministradora, que manté els preus estables. Jo era vicerector i m’hi vaig oposar. El curs que ve ja estarem dins aquest conveni.

Quin balanç feis de les mesures d’estalvi preses? Varen aixecar polèmica. 

— Establírem mesures impopulars, i ho entenc. Jo he passat molt de fred aquí i ara pas més aviat calor, però havíem de fer alguna cosa. En les tres primeres setmanes de mesures, vàrem estalviar un 31% en energia. Ara ve la calor i tindrem climatització a les aules en horari lectiu i als despatxos una sèrie d’hores. També hem canviat els horaris de tancament de les biblioteques.

Aquesta darrera mesura també ha provocat algunes queixes.  

— És un punt molt conflictiu, però també vull dir que el nombre de places d’estudi, tal com ho hem organitzat, és igual o superior que mantenint totes les biblioteques obertes. Totes menys la de Jovellanos –que és la més gran i mantindrà l’horari normal– tancaran a les 15.00 h a partir del 13 de juny. Hem habilitat totes les aules de l’edifici Antoni Maria Alcover, que és molt eficient energèticament, com a aules d’estudi. Amb tot, tenim una mica més de 400 places. La gent podrà estudiar fins a les 20.00 h en un lloc climatitzat i, si no basta, obrirem una altra biblioteca. Entenc que pot ser una incomoditat, però el problema és que no tenim com pagar la factura del llum. Hem aturat totes les inversions i ho estam destinant a pagar l’electricitat.

Mencionàveu abans la manca d’espais. On hi ha més tensió?

— En aquests moments estam plens. Socialment, sempre es pensa en la universitat únicament com un centre d’ensenyament superior, i ho és, però té dues missions més, que són la investigació i la transferència. A Espanya, més del 70% de la investigació es fa a les universitats i a les Balears és molt més. Però necessitam espais desesperadament. Si volem fer nous estudis, necessitam aules, despatxos, laboratoris... De moment, compram un edifici a Menorca per ampliar la seu. El Govern va incloure la UIB dins el pla estratègic d’inversió 20-30, esperem que això se sustenti amb accions per reformar i ampliar els edificis que actualment tenim.

Falten noves titulacions?

— En tenim en marxa dues, heretades –en el millor sentit de la paraula– de l’equip anterior: Farmàcia i Ciències de l’Activitat Física i Esportiva. I treballam en la titulació de Ciències i Tecnologies Marines, però encara estam en la fase d’elaborar els plans d’estudis. Vull fer una reflexió que no sé si serà popular, però la UIB no pot incrementar indefinidament el nombre de titulacions. No podem aspirar a replicar l’oferta d’universitats com la de Barcelona. No té sentit. Som una universitat pública i única al territori i, per tant, estam obligats a ser generalistes. Hem d’oferir una mica de tot, però no podem oferir-ho tot.

El castellà és l’idioma majoritari en la docència a la UIB. Ideau accions per reforçar la presència del català?

— En 44 anys no s’havia fet mai cap actuació de política lingüística. Ara hem fet un pla, que aprovarem aviat. És una normativa molt bàsica que parteix del principi de seguretat lingüística; això vol dir que un alumne ha de saber que l’assignatura és en català. També fixa objectius com el 30% d’hores lectives en català a Dret o Medicina, on la presència és molt minoritària. És bastant de mínims, però realista. Hi ha un camí marcat i instruments per fer-ho.

Què us sembla el nou esborrany de la llei d’universitats?

— La conferència de rectors es va plantar i no va emetre l’informe preceptiu a l’anterior esborrany del ministre Castells perquè el Ministeri manejava un esborrany que nosaltres no teníem. Com pots opinar d’una cosa que no has vist? El nou ministre, per començar, té un tarannà molt més dialogant i l’esborrany que tenim damunt la taula ens agrada més que l’anterior. Valoram molt positivament que s’hi fixi que al sistema universitari espanyol s’hi ha de dedicar com a mínim un 1% del PIB. És la primera vegada que en una llei d’aquestes es parla de finançament. També veim positiu que es blinda el paper de la investigació.

I els contres?

— Petits aspectes que hem traslladat al Ministeri i que tindrà en compte. No ens acaba d’agradar que deixi moltíssimes coses en mans de les comunitats autònomes i les universitats. Això, d’una banda, et dona molta autonomia, però si no hi ha un finançament o un cert mecanisme de control, pot ser perillós. A més, deixa moltes coses per ser regulades per reial decret a posteriori i això també és perillós, perquè s’hi pot colar la visió política del govern de torn.

Una altra normativa que s’ha topat amb l’oposició de bona part de l’àmbit de la investigació és la reforma laboral. Quina opinió en teniu?

— Crec que la reforma feia molta falta, però l’activitat investigadora té una especificitat enorme i s’hauria pogut fer un decret com el que s’ha fet en el món de la cultura, inclosos els toros, que eximeix d’aquests contractes indefinits. Nosaltres demanàvem que es consideràs l’excepcionalitat de la tasca investigadora: molts de contractes estan vinculats a projectes d’investigació que duren tres anys i quan s’acaba això s’acaba el contracte. Això dona competitivitat al sistema.