"Hem de convèncer els mestres que tenen el millor ofici del món”

BarcelonaD'aquí un mes i mig començarà un nou curs en escoles i instituts que els últims anys han rebut milers de nous docents. Són mestres i professors que accedeixen a un model d'escola que, en part, ha crescut gràcies a Ricard Aymerich i Quim Lázaro. Tots dos, juntament amb molts dels seus companys de generació, van ser els responsables d'haver posat les bases de l'escola catalana tal com la coneixem al sortir de la repressió del franquisme. Són mestres jubilats. Aymerich forma part del Consell d'Educació de Catalunya com a personalitat de prestigi reconegut en el món de l'educació. Lázaro és membre impulsor de l'Associació de mestres i professorat jubilats RELLA.

Després d'una vida entregada a les aules, aquest any han volgut plasmar –juntament amb quatre mestres més– la història del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública de Catalunya (CEPEPC) al llibre El CEPEPC des de dins: la força col·lectiva d'una convicció (Rosa Sensat). L'ARA reuneix els dos mestres perquè reflexionin conjuntament sobre l'escola d'avui dia i, ara ja des de fora de les aules, plantegin solucions per millorar el clima actual.

Il·lusió i tranquil·litat

"Tenim un problema i és que hem deixat que els docents es contagiïn d'un discurs fatalista", respon Aymerich al ser preguntat per la situació actual a les aules catalanes. "Ens hem convençut que la percepció social sobre l'ofici de mestre és dolenta i que no estem ben valorats, però potser el problema és que ens entretenim poc a explicar que a dintre d'una escola passen coses meravelloses", insisteix. En el mateix sentit, Lázaro fa una petició clara per millorar la situació: "Cal un pacte de pau per generar tranquil·litat".

El membre del Consell d'Educació detalla com, quan van als centres, els professors els repeteixen que "estan molt cansats i desorientats i que els canvien les coses cada dos per tres". Es tracta d'uns neguits i una incomoditat que Aymerich no nega, però que insisteix que cal afrontar "amb una mirada llarga", que, a parer seu, fa molta falta. "Hem de convèncer els mestres que tenen el millor ofici del món”, subratlla. Per aconseguir-ho, però, Lázaro és taxatiu: "Cal pactar els canvis amb el col·lectiu educatiu".

"Ara tot ve des de dalt"

"Als anys 60 els mestres es van atrevir a fer l'escola que volien i a dir «Quan vingui l'inspector posarem el Sant Crist i la foto de Franco, però mentrestant no el tindrem, posarem nens i nenes junts i quan vingui l'inspector els separarem...» En canvi, ara tot ve des de dalt", lamenta Lázaro, que critica com en molts casos, amb la burocratització, s'ha arribat a un punt en què "les coses a les escoles es fan per omplir quadres d'Excel i perquè ho demana inspecció". Una situació davant de la qual Aymerich apel·la a l'autonomia de centre. "L'administració ha d'atendre el que l'escola necessita i demana. Nosaltres com a escola sabem què necessitem, us demanem ajuda sobre això", insisteix. Lázaro l'interromp per afegir: "Per exemple, no pot ser que a les escoles s'hi enviïn equips de robòtica sense que ho hagin demanat. No pot ser que s'estableixi el mateix per a tothom sense preguntar què li cal a cada centre en funció del seu alumnat".

Després d'un curs en què han esclatat diversos casos en què els claustres han criticat la falta de democràcia d'algunes direccions escolars, ambdós docents jubilats elogien la feina en equip i el tarannà que va caracteritzar l'escola catalana dels anys 60 i 70. Per això, demanen "centrar l'educació en el mestre d'aula que és a l'escola i no en l'inspector".

No perdre el coneixement

Un cop jubilats, Lázaro i Aymerich han dedicat gran part del seu temps a continuar transmetent la seva saviesa per millorar l'educació catalana. Una pràctica poc habitual que, tal com expliquen, està provocant una pèrdua de coneixement durant el procés de relleu generacional.

"Jo en jubilar-me vaig passar-me un any acompanyant la mestra que em va substituir, però ho vaig fer perquè vaig voler... Cal plantejar un sistema en què, per no perdre el bagatge, abans de penjar les botes puguis estar uns anys a mitja jornada ensenyant els mestres novells, perquè tots arribem verds a l'escola i el coneixement es perd amb el relleu", lamenta el membre de RELLA.

Encara pel que fa al coneixement dels professors, ambdós mestres defensen la necessitat d'una formació entre iguals basada en la coavaluació. "S'aprèn molt mirant l'altre i fent xarxa, però això s'està perdent perquè l'administració no ho reconeix i, per tant, no s'alliberen mestres per ensenyar mestres", diu Lázaro, que també adverteix que "la formació inicial està molt malmesa". Un problema que Aymerich atribueix, en part, al fet que cada cop hi ha menys professors a la universitat que hagin estat mestres. "Els qui ensenyen a les facultats haurien de ser els mestres més motivats de tots, però per a això cal alliberar els bons professors o incentivar-los per poder dedicar temps i esforços a la formació dels futurs responsables de les aules", planteja.

Por a la renovació

La patacada a les proves PISA ha posat en el punt de mira tot el sistema educatiu i una de les dianes de les crítiques ha estat l'educació per projectes i per competències. És un tipus d'ensenyament que molts consideren massa innovador, però que Lázaro aclareix que "no és una cosa que surti ara; als anys 30 ja es parlava de treballar per projectes", i que Aymerich –que ha estat una figura cabdal de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya– defensa aferrissadament. "Sempre fan por segons quins canvis, però aquí s'han fet servir tòpics que no són certs. Dir que amb aquesta manera de fer no es treballa l'esforç no és veritat", es queixa.

Tot i defensar el model, reconeixen que a l'època del CEPEPC les escoles comptaven amb la complicitat de les famílies a l'hora d'aplicar noves metodologies. "Eren un motor més, compartien el projecte i no qüestionaven si el professor ensenyava en lletra lligada o de pal, deien «Decidiu-ho vosaltres, que sou els professionals»", recorda Lázaro. Els dos mestres insisteixen en la necessitat de l'educació per projectes en l'actualitat. "Cal recuperar la confiança que treballar d'aquesta manera crea nens més llestos, més capaços de viure un món canviant. Enyorar el que alguns feien en el seu moment no té sentit perquè hi havia uns altres alumnes, unes altres famílies i un altre sistema", sentencia Aymerich.