Hem de deixar de volar?

BarcelonaGreta Thunberg, la nena sueca que ha aconseguit desfermar per fi l’alerta per l’emergència climàtica, va deixar de volar en avió als 12 anys i ha aconseguit popularitzar a Suècia el terme 'flygskam', que literalment vol dir “vergonya de volar”, per la gran petjada de carboni dels avions. La Greta, que s’ha convertit en usuària assídua als trens nocturns per poder mantenir la seva agenda de mobilitzacions internacionals, va travessar l'Atlàntic en un vaixell zero emissions l'any 2015 per assistir a la cimera climàtica de Nova York i amb intenció d'anar després a la COP25 prevista a Xile, que finalment es va celebrar a Madrid.

L’aviació comercial genera el 12% de les emissions del sector del transport i el 2,4% de les emissions globals de CO 2, tot i que si es compten les emissions que no són CO 2 el seu impacte en l’atmosfera es duplica. Un 2,4% pot semblar un percentatge baix: per què llavors tot aquest rebombori?

En primer lloc, perquè no és tan baix: els 900 milions de tones de CO2 emesos per l’aviació l’any 2018 volen dir que si el sector comptés com un país seria el 6è més contaminant del món, per davant d’Alemanya. En segon lloc, per l’enorme potencial de creixement, ja que en lloc de minvar, es preveu que les emissions de l’aviació es tripliquin el 2050: l’eficiència ecològica dels avions augmenta cada any un 1,5%, però el nombre de vols i passatgers creix al voltant del 5% anual. I en tercer lloc -i encara més important-, per les emissions per càpita.

“És cert que els cotxes en conjunt emeten molt més que els avions, però hi ha molts més desplaçaments en cotxe. I si parlem d’emissions per càpita, tal com fan el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, amb un sol vol pots arribar a consumir totes les emissions que una persona hauria de fer en un any”, explica per telèfon des de Suècia Stefan Gössling, professor a la Universitat de Lund especialitzat en sostenibilitat del transport i el turisme.

Efectivament, el vol que Greta Thunberg no va agafar entre Estocolm i Nova York emet per passatger més de les 2,3 tones de CO2 que es calcula que hauria d’emetre cada persona com a màxim en tot un any. Això vol dir que cadascun dels passatgers del vol, amb les seves 2,9 tones de CO 2, provoca el desglaç de 8,7 metres quadrats de gel estival a l’Àrtic.

Només vola el 20% del món

“La indústria diu que està buscant alternatives verdes però de seguida admet que en les pròximes dècades no hi haurà avions elèctrics, i no podem esperar tant: els científics ens donen només 11 anys per reduir les emissions”, apunta Magdalena Heuwieser, portaveu de Stay Grounded, un moviment nascut el 2016 a Àustria i que ja agrupa 130 organitzacions socials de tot el món mobilitzades pel “decreixement de l’aviació”. Asseguren que no es tracta de deixar de volar completament -“no volem dir als migrants que volen a casa a veure la família que no poden agafar l’avió”, diu- però reclamen acabar amb el model de consum que ha fet que agafar un avió sigui l’opció més fàcil i habitual. O que ho sigui almenys per a una part molt petita del món: “Entre el 80% i el 90% de la població mundial no ha agafat mai un avió”, assegura Heuwieser.

Gössling admet que no hi ha cap estudi que constati aquesta dada, però tot i així hi dona credibilitat. “Els 4.100 milions de passatgers del 2018 són comptant l’anada i la tornada com a dos passatgers; si voles a un hub i fas escala cada vol nou compta com un altre passatger; i, tot això, a banda del fet que hi ha molta gent que vola assíduament, fins a 300 vols per any en el cas més extrem comptabilitzat”, explica l’analista. I afegeix que, d’acord amb els seus càlculs, “només un 3% de la població mundial agafa vols internacionals”. La majoria de les emissions dels avions provenen de l’aviació internacional, cosa que vol dir que un grup molt petit de persones contribueix de forma desproporcionada a les emissions mundials.

Però si es tenen en compte les emissions per càpita, els vols interiors de cada país són els més contaminants. “La major part del combustible es fa servir per a l’enlairament, de forma que si es vola molt lluny la contaminació per quilòmetre recorregut és menor. A més, els vols interiors que es poden fer en menys de quatre hores en tren són també els més ineficients per al viatger”, remarca l’expert. Stay Grounded, de fet, defensa, entre altres coses, limitar o eliminar els vols de curta distància, una proposta que es va debatre el mes passat al Parlament francès però que no va obtenir vots suficients per ser aprovada.

Incompleix l’Acord de París

“Les emissions de CO2 dels avions s’haurien de reduir un 80% el 2050 per ser coherents amb el límit de 2ºC [que fixa l’Acord de París], però el creixement d’emissions no s’atura i encara no s’han posat en marxa mesures per a la descarbonització de l’aviació”, alerta Dan Rutherford, de l’International Council for Clean Transportation. Si se segueix el ritme anual, adverteix, l’any 2030 l’aviació superarà la part proporcional d’emissions que li toca per mantenir l’escalfament global en 1,5ºC i el 2040 les superarà per als 2ºC.

I això només pel que fa al CO2. Però, tal com explica l’investigador del CSIC Xavier Querol, la contaminació procedent dels avions no s’acaba aquí: inclou tres blocs més. D’una banda hi ha les esteles, que es formen per la condensació de vapor d’aigua i generen una nuvolositat que té cert efecte de refredament (que en tot cas no compensa els efectes en l’escalfament global). De l’altra, els avions emeten grans quantitats de monòxid de nitrogen (NO), “que en una hora es converteix en NO 2 i afecta la qualitat de l’aire”, explica Querol. I com a últim bloc contaminant de l’aviació assenyala “tota la maquinària de terra, com els generadors elèctrics, que generen també gran quantitat de partícules ultrafines” perjudicials per a la salut.

El moviment Stay Grounded, de fet, centra bona part de la seva acció en la protesta contra projectes de construcció o ampliació d’aeroports: n’hi ha 58 en marxa a Europa i 1.200 arreu del món, diu Heuwieser. Un mapa elaborat en col·laboració amb l’Environmental Justice Atlas de l’ICTA-UAB documenta una cinquantena de protestes com aquestes als cinc continents. L’ICTA, de fet, va col·laborar amb Stay Grounded en l’organització de les jornades Decreixement de l’aviació que Barcelona va acollir a mitjans de mes, en les quals Gössling va participar per videoconferència, sense haver d’agafar un avió.

Però també s’oposen a alguns dels projectes de compensació de les emissions de l’aviació: la inversió que ofereixen algunes aerolínies com a mesura ecològica. “La majoria són projectes de plantació de boscos o construcció de centrals hidroelèctriques a països com Hondures, per captar CO 2 o deixar-ne d’emetre, però sovint aquests projectes provoquen desplaçaments de població local o restringeixen l’ús de la terra als pobles indígenes de la zona”, explica la portaveu de Stay Grounded. I critica la injustícia de tot plegat: “El nord vol seguir emetent CO 2 per mantenir el seu model de vida a costa dels pobles que menys han contribuït a l’emergència climàtica i que més en pateixen les conseqüències”. Un procés que, segons l’activista, els ha portat ja a encunyar un nou terme: el CO 2 lonialisme. Amb un 2 al mig, de CO 2.