Belén Matesanz (Metges del Món): "Hem expropiat els recursos dels països del sud, però ens molesta que ells emigrin"

PalmaBelén Matesanz és infermera i coordinadora autonòmica de l'ONG Metges del Món, que a les Balears treballa especialment amb els col·lectius més vulnerables, com són el de la migració i el de la prostitució. Matesanz destaca l'impacte que ha tingut la pandèmia en aquests sectors de la població i adverteix que l'Administració pública ha de continuar treballant per posar fi a aquestes desigualtats, atès que només "en un món ideal" el tercer sector podria desaparèixer.

Quins efectes de la pandèmia ha patit l'ajuda humanitària?

— Jo crec que la pandèmia ha fet que l'ajuda humanitària es concentri molt en el tema covid. Però la gran lluita és que es posi el focus en la vacunació. A Espanya estam arribant a nombres molt alts de població vacunada, mentre que a alguns països del sud i empobrits la vacunació no hi ha arribat. Estam parlant de posar terceres dosis quan allà encara estan intentant posar la primera. Vivim en un món global en què no té sentit que no estiguem tots intentant arribar a aquest mínim.

I com ha afectat, concretament, Metges del Món?

— L'hem rebuda amb un augment del col·lectiu de persones vulnerables. Aquesta població s'ha vist molt més afectada que altres col·lectius pel fet de no poder tenir ingressos o no poder accedir als serveis socials o a l'atenció primària normalitzada. Això ha causat més vulnerabilitat en els que ja ho eren.

Quin àmbit dels que oferiu ajuda heu vist més ressentit?

— Un poc per tot. Però les persones sense llar, especialment, han viscut un procés molt difícil amb la pandèmia. Si no tens casa, és molt difícil mantenir les mesures de seguretat, d'higiene o fins i tot l'alimentació. La vulnerabilitat ha augmentat moltíssim durant el 2020 i el 2021. Vam haver de posar en marxa un banc d'aliments a Eivissa, ajudar o tramitar ajudes socials a les dues illes. I ara a poc a poc anam normalitzant el fet de rebre les ajudes dels serveis socials normalitzats. Intentam posar el focus en l'empadronament i la targeta de salut per poder accedir a l'Administració pública.

Perquè un dels problemes que tenen les persones que ateneu és que no estan empadronades.

— Sí. I també tenen una gran barrera, que és que tots els tràmits estan digitalitzats, són a través del telèfon i el mòbil. I no tothom té accés a això, i molt menys a internet. Això dificulta que puguin accedir als recursos.

Això afecta també les persones que arriben en pastera a les Illes. Com cal abordar aquesta situació?

— El protocol és clar una vegada han arribat a les Balears, ja que se n'encarreguen la Delegació del govern espanyol i la Creu Roja. Però sí que consideram important que hi hagi mecanismes de seguiment per a les persones que no vulguin acollir-se a l'asil o una situació política de refugiat. Pel que fa a les condicions en què s'atenen, no hem tingut la capacitat durant l'estiu i, per això, hem vist migrants pernoctant a pàrquings de la Policia Nacional. S'ha de tenir en compte que la migració no s'aturarà. Continuam sense destinar els fons acordats a projectes de cooperació al desenvolupat. Hem expropiat als països del sud els seus recursos, però ens molesta que després ells emigrin. Hem de ser conscients que la humanitat migra, tots ho hem fet.

No obstant això, es parla de la migració en termes d'"invasió".

— Les darreres xifres d'arribada de migrants en pastera són d'unes 2.000 persones enguany. Això no equival ni a quatre avions que arriben cada matí carregats de turistes. Parlar d'invasió és una barbaritat. Rebem molts més passatgers per avió dels que han arribat en pastera. I les persones que arriben a través d'aquesta via és perquè no veuen cap alternativa a sobreviure i per això es llancen a la mar. Són persones que estan desesperades en la seva situació d'origen i que no tenen esperança de vida. Cal posar el focus a crear projectes de desenvolupament per reforçar la capacitat dels països del sud i que no sigui necessari migrar perquè han aconseguit tenir el mateix nivell que podrien tenir aquí. Perquè, al cap i a la fi, la majoria dels recursos que tenim venen del sud.

Amb la interrupció de les devolucions de migrants, gairebé tot el pes ha caigut damunt l'ajuda humanitària, a la Creu Roja concretament. Com ho valorau?

— L'obligació d'assistència als col·lectius vulnerables és de l'Administració pública. En un món ideal el tercer sector podria desaparèixer perquè l'Estat arribàs a cobrir totes les necessitats. Però som conscients que això és molt difícil. Cal recordar que l'Estat té l'obligació de posar tots els mitjans perquè les persones puguin tenir una vida digna. L'Administració pública va fent coses, però ha de continuar amb aquesta línia d'ajudes socials de suport als més vulnerables per aconseguir rompre amb la bretxa de desigualtat entre rics i pobres.

De fet, el darrer informe de l'EAPN revela que la pobresa ha augmentat a les Balears en general.

— Els col·lectius més afectats han estat els que han patit els ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació), que han estat les persones amb treballs precaris, amb contractes temporals que normalment són col·lectius vulnerables amb poca capacitat d'estalvi. Qualsevol reducció en el sou ha implicat no poder pagar el lloguer, l'aigua o internet. Ara, aquelles famílies que estaven en risc d'exclusió amb la pandèmia han davallat aquest esglaó per estar en la vulnerabilitat.

I la pujada del llum no hi ha ajudat.

— Ha estat una pujada brutal, que implica que les famílies amb ingressos més baixos hagin hagut d'adaptar-se i retallar molt en aquesta despesa. Però aquest llum també implica ordinadors: continuam necessitant estudiar i fer activitats que són a través d'internet. I la pujada ha fet que les famílies hagin tingut més dificultats, perquè el primer que retallen són aquests teòrics luxes, com ara el telèfon, internet o l'electricitat, que realment són elements de primera necessitat.

Com pensau que ha estat la temporada turística per als treballadors des d'un punt de vista social?

— En comparació a la de l'any anteiror, ha estat una temporada millor. Però crec que hem de continuar per fer aquest canvi de model econòmic. No podem viure només del turisme perquè òbviament això implica una major vulnerabilitat de la població. Hem de tenir la capacitat de transformar-nos, d'innovar i de tenir la capacitat de tenir feina tot l'any i no només durant certes temporades. El turisme massiu és només durant tres mesos i això no dona per viure els 12 mesos de l'any.

Un dels col·lectius més vulnerables i afectats és el de la prostitució, amb el qual tractau. Com han passat la pandèmia?

— Les persones en situació de prostitució òbviament en el confinament inicial es van trobar en una situació molt precària, perquè no tenen accés a recursos, ni xarxa social, ni llar, atès que viuen als mateixos llocs que exerceixen la prostitució.

En quina situació es troben a hores d'ara?

— Continuen tenint una situació precària. I, a més, en un procés que ja estava ocorrent de la descentralització: exerceixen a pisos en lloc d'anar als clubs, i això fa que la seva activitat sigui més oculta. Amb la pandèmia s'ha accentuat moltíssim això, amb la qual cosa és més difícil arribar a les dones, sobretot les que es troben en una situació més vulnerable, fent serveis a domicili amb els quals va al lloc on es troba el puter. Això augmenta la vulnerabilitat i els riscos, sense haver-hi altres opcions diferents de la prostitució. Les dones no exerceixen perquè volen: la Llei d'estrangeria dificulta la inserció laboral de la persona que ha migrat i, sense feina, és difícil que trobin alternatives.

Com valorau les darreres declaracions del PSOE sobre l'abolició de la prostitució?

— Òbviament, Metges del Món s'ha posicionat molt clarament a favor de l'abolició, però per aconseguir-ho, cal tenir una mirada global, molt gran. I cal començar per donar alternatives i crear projectes d'inserció sociolaboral i formatius en què es tingui en compte la salut mental d'aquestes dones: el 64% tenen símptomes d'estrès posttraumàtic. Hi ha d'haver canvis en la Llei d'estrangeria per facilitar que tinguin accés i ser ciutadanes de ple dret i fer processos d'inserció sociolaboral, i cal posar el focus en els puters. Sense demanda no hi ha oferta. Durant la pandèmia no ho han deixat de demanar-ho. S'ha de continuar fent un treball de socialització en joves adults per canviar aquesta visió que es té de la prostitució.