Joan Miralles: "Hem de fer feina per recuperar el teixit reivindicatiu"

PalmaJoan Miralles serà el nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB). Amb la llengua i la cultura pròpies com a grans objectius, el sociòleg ha format un equip molt transversal que té clar que un dels seus grans reptes serà adaptar les eines necessàries per reactivar el teixit reivindicatiu i ser el catalitzador d'iniciatives que permetin assegurar el prestigi de la llengua catalana.

Què és el que us ha empès a encapçalar l'OCB?

— Tot allò relacionat amb la llengua i la cultura sempre m'ha interessat molt i des de fa molts d'anys he estat lligat a diferents col·lectius que lluitaven per defensar la cultura i la llengua pròpies, entre els quals hi ha l'Obra Cultural Balear, on he fet feina com a treballador i també en el passat com a membre de la junta. Consider que actualment estam vivint una situació d'emergència lingüística i és important que, igual com passa amb el canvi climàtic, actuem ja. Si no ho feim ara, després serà massa tard. Davant aquesta situació vaig decidir fer la passa endavant amb la idea aconseguir una major implicació de tots per la recuperació de la nostra llengua. S'ha d'actuar ja i s'ha de fer abans que sigui tard.

Com va anar? Qui us hi va empènyer?

— Hi ha hagut persones que m'hi han animat. Inicialment eren projectes i idees que no tenien res darrere, però a poc a poc la idea va anar agafant força i vam començar a lligar el projecte. El primer que vam fer va ser formar una junta, que teníem clar que volíem que fos transversal, però que sobretot tingués un projecte comú. Realment el grup de persones que formam la junta som perfils molt diversos, venim de mons diferents i treballam en àmbits diferents, però tots tenim clar un projecte comú per lluitar per la llengua i la cultura pròpies i continuar fent feina per l'Obra Cultural Balear.

Quin és el vostre model de gestió?

— L'objectiu és formar un equip en què les tasques estiguin delegades i descentralitzades dins la junta directiva i possibilitar que l'Obra també tingui aquestes àrees de gestió obertes als socis i a la ciutadania en general, perquè consideram importantíssim que qualsevol persona independentment del seu perfil polític o social se senti convidada a participar-hi. L'Obra Cultural Balear ha d'estar oberta a qualsevol persona que vulgui fer feina per la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears.

Sereu continuista amb l'anterior junta?

— Cada president i cada junta han hagut de fer front a un repte diferent. Evidentment, sempre hi ha damunt la taula l'objectiu d'enfortir la llengua i la cultura, però els reptes varien depenent del moment històric en el qual ens trobam. El projecte és sempre el mateix, però la realitat i la manera de treballar sempre canvien. L'OCB són 60 anys d'història plena d'èxits.

Quines accions concretes pensau dur a terme a curt termini?

— Tenim previst presentar el mes que ve el programa més específic de l'OCB. Hi ha coses que ja s'han dit, com el suport de l'Obra al Correllengua, entre d'altres, però la nostra idea en un sentit més ampli és reactivar tot aquest teixit que forma l'entitat i que la pandèmia ha debilitat.

Quin és el vostre màxim objectiu?

— Evidentment l'objectiu és enfortir el prestigi de la llengua, reforçar el paper institucional de l'OCB i fer créixer l'entitat.

Deis que no voleu que cap partit condicioni la tasca diària de l'OCB. Quin partit hi veis darrere?

— No és que hi vegi un partit o un altre. El que vull dir és que l'Obra Cultural Balear ha de poder ser crítica independentment de qui governi. S'ha de donar l'enhorabona quan es fan les coses ben fetes, però també ens hem de plantar quan les coses no s'hi fan sense, tenir en compte el color ni la ideologia.

A les xarxes han sorgit veus que donen molta importància al fet que vàreu ser candidat d'El Pi al Congrés i que vàreu ser president d'Habtur. Què diríeu a aquests que ho veuen com un emperò?

— Jo no som una persona que arribi ara al món de la defensa de la llengua i la cultura. Tant jo com qualsevol persona que estigui dins la junta tenim clar que, quan feim feina per l'OCB, feim feina per l'OCB i tot el que defensa i lluita. Tenim perfils molt diversos dins la junta i tots tenim més que clar que les afiliacions polítiques i la ideologia de cadascú no han d'interferir en el funcionament de l'Obra. Nosaltres som a l'OCB per sumar per un projecte comú, per uns objectius comuns.

Torna el Correllengua. Com s'adapta al segle XXI?

— Hem de potenciar eines que han de ser modernes, que s'han d'adaptar a la realitat. Hem de ser conscients que la pandèmia és un handicap per a nosaltres, però la nostra idea és repetir èxits com el de les edicions passades i adaptar-ho al temps actual.

És possible tornar al teixit reivindicatiu de l'època del Correllengua i l'Acampallengua o ha canviat massa la societat?

— Cada moment històric requereix fórmules noves. L'OCB el que ha de fer és funcionar com un catalitzador d'iniciatives que s'adaptin a la realitat del moment. Extrapolar models o iniciatives d'un moment a un altre moltes vegades no funciona. Hem de trobar les eines necessàries per recuperar i reforçar aquest teixit reivindicatiu.

En quin punt creieu que ens trobam en aquest sentit?

— La societat mallorquina i balear estima la seva cultura i la seva llengua, però és cert que, depenent del moment, la gent reacciona d'una manera o una altra. Hem de tenir present la importància de defensar allò que és nostre.

És més fàcil la tasca d'entitats com l'OCB en èpoques com la de Bauzá que amb un govern de pacte?

— L'OCB no ha d'aturar mai de fer feina, governi qui governi. Evidentment, si hi ha un atac frontal a la llengua, és normal que hi hagi una reacció molt més visceral que quan no hi és. El que hem de tenir clar és que la defensa i la lluita per la llengua i la cultura pròpia és una feina de tots.

S'han restablert tots els drets lingüístics que va aniquilar Bauzá?

— No. Allò que perdérem amb en Bauzá no s'ha recuperat. Hi ha coses que depenen de l'administració i les institucions i s'ha de pressionar perquè es recuperin i en molts de casos s'avanci, però també hi ha altres aspectes en els quals hem de fer feina com a societat. Hem de lluitar pel prestigi de la nostra llengua i hi hem de fer feina tots els àmbits i teixits junts; si no ho feim tots junts, no serà possible.

Com valoraríeu la tasca lingüística del Govern?

— És cert que no ha tingut l'hostilitat que va tenir en Bauzá i que s'ha avançat en diversos aspectes durant aquests set anys, però encara hi ha moltes coses que s'haurien de fer i encara no s'han fet.