Joan Calafat: "Hem heretat dels padrins uns aqüífers magnífics i, si no canviam, els deixarem fusos als nostres fills"

PalmaVa arribar fa un any a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern balear, però coneix molt bé l’Administració perquè hi ha fet feina, i també el sector privat on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Joan Calafat (Palma, 1968) té un perfil tècnic i no ha perdut l’empenta inicial, però sap que en matèria de gestió de l’aigua res no canviarà fàcilment.

Si la meitat de les masses d’aigua de les Illes estan malament, com es pot evitar que en continuï la sobreexplotació?

— Amb els instruments legals necessaris, que ara mateix no tenim. Ens hem trobat un Pla hidrològic que no ens dona les eines de gestió suficients. Si ens arriba una petició d’un nou pou que reuneix les condicions per ser autoritzat, no podem fer altra cosa que autoritzar-lo. Cal incorporar una normativa que ens permeti restringir l’extracció d’aigua del subsol perquè és la nostra responsabilitat preservar aquest recurs. Hem heretat dels padrins uns aqüífers magnífics i, si no canviam, els deixarem fusos als nostres fills.

Això vol dir que hi haurà una llei d’aigües o un nou Pla hidrològic?

— Si tot va bé esperam tenir d’aquí dos o tres anys un nou Pla hidrològic, on s’incorporin instruments concrets de gestió de l’aigua, i on l’Administració pugui vetlar per la bona gestió dels aqüífers i assegurar-ne la recuperació. Això no ho aconseguirem a curt termini, perquè n’hem abusat, però si no ens hi posam, realment farem tard.

Quan Matas va descobrir les dessaladores, l’argument delGovern per posar-ne arreu va ser que fabricant aigua es recuperarien els aqüífers. Per què estan infrautilitzades?

— Perquè l’aigua que surt de les dessaladores és més cara que la que s’extreu del subsol. Mil litres dessalats es paguen a un euro, que és un preu barat. Però és que treure-la d’un pou val una tercera part. Això fa, per exemple, que a ajuntaments com Alcúdia els costi connectar-se a la dessaladora, i a nosaltres ens toqui insistir que ho han de fer. A vegades hem de lluitar molt perquè els municipis avancin, però no ens en queda una altra opció.

És que sembla del tot injust que un ajuntament hagi de cobrar l’aigua més cara als ciutadans perquè és més responsable i altres eixuguin els aqüífers. No podem aspirar a un preu més unitari de l’aigua?

— En política ningú no vol donar males notícies, i apujar el preu, després de connectar-se a les dessaladores, t’obliga a donar-la. Però sí, volem implantar un preu únic de l’aigua dessalada i ho farem, perquè s’ha de pagar el que costa el recurs i tots hem d’actuar amb responsabilitat.

Inclosa Palma, que també xucla aigua a voler i arreu abans de fer servir la dessalada?

— Palma té una realitat que també haurà d’afrontar, cosa que no s’ha fet els darrers anys. Ara mateix només s’empra un 35% la dessaladora i, amb la sequera que arrossegam, és necessari que s’incrementi aquest percentatge perquè, efectivament, Palma té un consum enorme i ha d’usar aigua dessalada també a l’hivern per recuperar aqüífers.

Mentre a les Balears hem duplicat la població i desbocat el turisme, alguns culpen del consum d’aigua els pagesos.

— Això no és així. L’agricultura només consumeix el 18% de l’aigua. No és el problema, i es reduirà encara més el dia que puguem emprar l’aigua depurada, ara amb massa sal per culpa de tot el que es tira a la xarxa de sanejament procedent de piscines salades, osmosi i altres sistemes, no sempre legals. Aquí també hem d’actuar.

Menorca prohibí construir en rústic fa més de 20 anys i no té gaires problemes d’aigua. La resta d’Illes s’han omplert de xalets, no sempre amb pous legals.

— Jo no som el responsable d’Urbanisme, però hem arribat al límit del sistema. Des d’un punt de vista de gestor dels recursos hídrics, no podem incrementar xalets ni piscines al rústic. I hem de vigilar millor on i com es consumeix l’aigua. Digitalitzarem els controls de l’aigua per millorar la presa de decisions. Cal més transparència en el món de l’aigua. Si ens autoenganyam, no arribarem a solucions duradores.