“Hem passat molta por perquè no sabíem si els clients tenien covid-19”

PalmaUn total de 120 dones en situació de prostitució que mai havien demanat ajuda a Casal Petit s’hi varen posar en contacte durant l’estat d’alarma. De fet, l’entitat ha passat d’atendre 250 dones per any a 370 només durant la pandèmia. Entre elles hi havia Laura (nom fictici). Té 53 anys i explica que necessita quedar en l’anonimat perquè va fugir del seu país, a Sud-amèrica, sota amenaces de mort. Així i tot, no vol deixar d’explicar la seva experiència en un pis de prostitució compartit amb deu dones durant el confinament.

“Hem passat molta por perquè no sabíem si els clients tenien covid-19. La majoria no volíem sortir, però algunes ho havien de fer perquè no tenien més remei. Llavors, quan una se n’anava i després tornava a casa, ens generava molta preocupació”, assenyala mirant intensament i acotant després el cap. Explica que el covid-19 no va aturar la demanda dels clients i que hi havia dones que també sortien al carrer quan estava prohibit fer-ho. “Les que no tenien doblers es veien obligades a treballar”, aclareix. No era el seu cas. “Per sort, tenia uns estalvis perquè abans de venir a Mallorca vaig estar en un pis a Madrid durant tres mesos”, comenta. Però va passar el temps i hi va haver un moment que no n’hi havia prou per sobreviure. “Al mes i mig ja no em quedava res i va arribar un punt en què no tenia ni per menjar”, diu amb la veu trencada, mentre els ulls es li van omplint de llàgrimes. “Ha estat molt dur, tot el que he viscut”.

Entre les deu dones amb qui compartia pis, Laura establí un vincle d’amistat amb una d’elles que estava embarassada i que d’altra banda també coneixia l’entitat Casal Petit. Aquesta dona i l’entitat han estat fonamentals per poder trobar una sortida a l’atzucac en què es trobava. “Em va comentar que si volia anar-me’n del pis amb ella per cuidar-la a ella i al seu infant”, explica amb un to de veu més tranquil. Els està agraïda i això ho remarca quan afirma que “tant aquesta amiga com Casal Petit han estat una benedicció per a mi”. Per tirar endavant, Laura s’ha beneficiat d’alguns ingressos econòmics com els de la beca que rep per participar en un dels tallers de Casal Petit. També li han sortit un parell de feines de neteja, precisament un sector que és dels pocs que ofereix qualque possibilitat laboral a les dones que volen sortir de la prostitució. “Sense aquestes ajudes, durant aquest temps de confinament no hauria tingut res per sobreviure, però ha estat complicat i tampoc sembla que sigui gaire fàcil amb vista al futur”, assegura, amb un tímid optimisme dins una sensació envoltada de dificultat generalitzada.

Maltractament masclista

Totalment al marge de la situació epidemiològica del seu país d’origen, el que impedeix a Laura tornar al seu país i el que la va fer abandonar-lo varen ser els episodis de maltractaments masclistes de la seva exparella. Un home que, segons explica, actualment està en una presó de màxima seguretat després d’haver estat declarat culpable d’haver mort un altre home. Ella va decidir venir a Espanya després de patir diferents situacions d’amenaces que la varen fer viure en un estat constant de por. “Ell em va enviar un dia una persona amb moto a qui no vaig poder veure la cara perquè duia el casc posat. Aquell home em va apuntar amb una arma de foc. També varen forçar diverses vegades la porta de casa meva. Les intimidacions eren constants”, recorda amb la mirada fixa cap a un dels costats de l’habitació.

El punt d’inflexió que la va fer decidir-se a deixar-ho tot varen ser els seus fills, que tenen 28 i 32 anys, angoixats pel que vivia la seva mare. “Em varen insistir que havia d’abandonar el país i així ho vaig fer fa uns mesos”, comenta. És per això que, tot i que no sap què li oferirà el futur aquí, no veu més opció que quedar. “Sé que la meva vida al meu país està en perill, perquè allà, quan t’amenacen, ho compleixen”, diu. I afegeix després d’un silenci: “De moment, quedaré a Mallorca”.

Afirma que al seu país es dedicava al món del turisme. “Pensava que a les Illes podria tenir una oportunitat, una sortida per a més endavant, perquè començava la temporada d’estiu”. Es lamenta del que ha hagut de viure: “No m’he sentit gens bé fent això [prostitució], no té res a veure amb mi. Però qualque cosa havia de fer, perquè tenc deutes al meu país, ja que em varen prestar doblers per comprar el bitllet d’avió”, explica. “Em vull recuperar, perquè hi vaig arribar amb la ment destrossada per tot el que vaig viure”, confessa. Ara, la Creu Roja li ha assignat una advocada perquè demani asil, i també per fer la denúncia per maltractament contra la seva exparella. “Sé que és complicat, però ho he d’intentar”, diu, i davall la mascareta s’intueix un somriure.