Tot el que hem de saber sobre el vi català que la NBA li ha regalat a LeBron James

Quan diumenge LeBron James va entrar al vestidor de Los Angeles Lakers, al Golden Center de Sacramento, s’hi va trobar un homenatge de part de la NBA: una foto d’ell, als divuit anys, fent la mítica esmaixada a l’estadi dels Kings, i una ampolla de vi, del Priorat. És un Vall Llach, anyada 2003, perquè és des del 2003 que l’estrella juga a la NBA.

Ni l’enòleg de Vall Llach, l’Albert Costa, ni els seus importadors als Estats Units, la família Mondavi, tenen cap influència en la lliga de bàsquet més famosa del món. A les botigues especialitzades de vi a Los Angeles hi ha anyades 2003 dels millors vins de tot el món. Però van triar aquest Priorat. I van triar molt bé.

L’ampolla que destaparà (o ja ha destapat LeBron James) ja és quasi impossible de trobar a les botigues. Segur, però, que en restaurants amb bona carta de vins en deuen tenir alguna. Van fer-ne 8.668 ampolles. A Catalunya es va esgotar el 2004, principis del 2005, i als Estats Units el 2006.

Va ser una anyada plujosa i difícil, no de les millors del Priorat. En canvi, la 2004 va ser excel·lent. Té carinyena, provinent de la famosíssima vinya Mas de la Rosa, i també té entre un 15 i 20 per cent de cabernet. És, doncs, un clàssic, clàssic, clàssic Priorat. I aquests Priorats –parlo per experiència, perquè fa poc vaig poder fer-ne un tast vertical a la cooperativa de Porrera– són, ara mateix, una joia, una meravella absoluta, una sorpresa que et deixa sense alè, vius, vivíssims i sedosos. Ha calgut esperar i esperar. I ara, després d’aquests vint anys –que es diu aviat–, el vi és únic.

Però l’Albert Costa, a partir del 2009, decideix fer aquest vi, el més emblemàtic del celler, només amb carinyena del Mas de la Rosa. El 2010 surt la primera anyada nova, que passa a dir-se Mas de la Rosa. El Vall Llach 2003, doncs, és un vi d’abans del canvi, amb el nom antic. Per cert, un Mas de la Rosa va ser el vi que van tastar els Obama i Spielberg quan van venir recentment a Barcelona.

Donaria una copa (només una) de Vall Llach 2003 per haver vist la conversa entre el sommelier de la botiga (els grans prescriptors, com els llibreters) i el comprador. Penso, esclar, si aprofitant l’avinentesa va comprar altres vins sortits del talent d’aquest enòleg, al celler de Lluís Llach (que no beu, però sap tastar el raïm tan bé com els ocells). Com que hi som posats, deixin-me dir que aquest celler, sobretot, és conegut pels negres. L’únic blanc que feien fins fa poc era l’Aigua de Llum, dedicat a Miquel Martí i Pol, de viognier. Ara, però, han fet altres blancs que em semblen increïbles. Han reempeltat els cabernets i merlots amb carinyena blanca i grisa i garnatxa blanca. I d’aquí surt el Porrera, vi de vila, blanc, fet de garnatxa blanca, cent per cent, i l’Horta Colomer, de garnatxa blanca. És un “vi de paratge”, perquè prové d’una vinya, que, per cert, és enmig del poble –allà on hi havia els horts–. Els enamorarà.

Em fa molt contenta veure com l’art fet aquí traspassa fronteres. De vegades som nosaltres els que no ens ho acabem de creure. Quina sort que ha tingut LeBron James, i quina sort que tenim nosaltres, que amb un cop de cotxe podem anar a Porrera a visitar aquesta font de talent. LeBron James no ho sap, potser. Però el celler destina diners a fer obra social per als avis del poble. Els homes i les dones que han conservat les vinyes del Priorat.