“Hi ha alumnes que s’acaben referint a tu com a ‘papà’”

PalmaToni Perelló (sa Cabaneta, 1986) és mestre d’Educació Infantil i també una persona entusiasta, senzilla i enamorada de l’educació i dels jocs de taula. “Tenc molta curiositat envers l’aprenentatge i també som molt pacient, tranquil i gaudesc molt d’estar amb la gent que estim”, es descriu. La decisió de dedicar-se a la docència d’infants va sorgir arran de la seva experiència com a monitor de futbol de nins petits. “M’encantava estar amb ells i em va motivar a fer la passa endavant”, recorda. El seu és un cas extraordinari perquè només un 15% dels docents d’Infantil i Primària són homes. I una dada encara més significativa: ells són tan sols un 6,1% dels estudiants del grau d’Educació Infantil de la UIB.

Vitalitat. Per tenir cura d’infants que es mouen, riuen, criden i estan constantment en moviment cal resiliència, ganes de reinventar-se i, sobretot, passió pel que es fa. Ell en té: “No me’n penet gens d’haver triat aquesta professió, perquè és molt gratificant”, diu. Així, llança una recomanació als adults que, amb vides trepidants i agendes sense hores lliures, es perden els detalls del dia a dia: “Viure com els nins petits val molt la pena. Tots n’hauríem d’aprendre, de la seva manera de relacionar-se amb el món i amb els altres”, opina.

Multitasca. La seva trajectòria com a docent ha estat carregada de moments que mai oblidarà, però un sentiment els sintetitza tots: “Estimes tots els infants com si fossin teus. De fet, quan dus temps amb ells, coneixes el seu comportament i n’hi ha que s’acaben referint a tu com a ‘papà’”, exposa. Ser mestre d’Infantil és una feina intensa en la qual també es requereixen moltes aptituds, i no totes vinculades estrictament a les atribucions docents: “Som psicòleg i mestre, però també mecànic, perquè arregl juguetes que no funcionen i coses de l’aula que es rompen”, explica.

Estigma. Actualment, encara és habitual sentir comentaris que associen la professió dels docents a una tasca senzilla, que consisteix a entretenir els infants. Però, en el cas dels homes, l’estigma és doble i, de fet, aquest és un dels factors que poden influir en l’escassa presència masculina en els claustres i a la facultat d’Educació. “A vegades, per ser home, he tingut la sensació que famílies em deixen el fill i em miren amb cara de ‘a veure que farà aquest’”, lamenta. Ara bé, Perelló es queda amb la part positiva i amb l’afecte que ha rebut per part de les companyes de feina i també de la majoria de les famílies.

Dual. Més enllà de la seva passió per la docència, Perelló també sent devoció pels jocs de taula. Tanta que, juntament amb dues persones més, n’han creat un: Aïllats, en què els rols els representen personatges de la cultura popular, com Maria Enganxa o Ramon Llull. Per aconseguir finançament per produir-lo, han llançat un Verkami : “És un projecte que ajunta dos dels aspectes més importants de la meva vida, que són els jocs i la docència. M’agradaria que tingués suport i arribàs a les escoles”, diu. A partir d’aquí, i en consonància amb la serenor que desprèn la seva veu, vol gaudir del moment. “No em vull plantejar metes, sinó passar etapes. Ara toca aquesta i en vull gaudir al màxim”, assegura.