Josep Antoni Rodríguez, magistrat de l'Audiència de Barcelona: "Hi haurà resistències a l'hora d'aplicar l'amnistia"

BarcelonaJosep Antoni Rodríguez (1962, Barcelona) és magistrat de la sala penal de l'Audiència Provincial de Barcelona. És un dels membres de la judicatura que han interposat una nova denúncia a la Fiscalia per la publicació de les fotografies del DNI de jutges que van signar un manifest pro consulta el 2014 a La Razón. Explica que hi ha converses de l'excomissari José Manuel Villarejo en què es parla de la filtració.

No és habitual que un jutge es deixi entrevistar. Per què?

— És un col·lectiu a qui no li agrada exposar-se davant de l'opinió pública. Les raons són molt diverses, però és respectable.

Per què ara tornen a posar una denúncia per la filtració de les seves fotografies a La Razón?

— Perquè han aparegut converses en el marc del cas Villarejo que aporten elements fàctics nous que podrien suposar una reobertura de la investigació o una de nova sobre el que va passar.

La justícia va dir que no podia trobar el culpable d'haver filtrat les fotografies i es va arxivar la denúncia per revelació de secrets. Després vostès van guanyar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.

— El tema de les fotografies va ser el que ens va posar davant dels mitjans, perquè vam aparèixer en un diari cadascun dels 33 jutges que van signar el manifest que deia que és possible una lectura constitucional perquè l'Estat autoritzi la consulta. Però el que ens va indignar més va ser el fet que la brigada d'informació de la Policia Nacional a Barcelona va fer un informe sobre nosaltres. Van estar 15 dies investigant on vivíem, què fèiem, quines aficions teníem, quines opinions polítiques teníem i en quins cursos participàvem. Això sense cap indici que haguéssim comès cap delicte; això és una il·legalitat molt greu.

Si ho considera greu, per què el sistema no ho castiga?

— No dic que això sigui delicte, no sé si ho seria. Però per a mi és molt més greu, encara que no estigui en el Codi Penal. Pensar que un grup de policies m'han estat investigant, simplement perquè he firmat un manifest en el qual he donat una opinió sobre com hauria de reaccionar l'Estat davant d'un conflicte polític, no m'ho podia creure.

En la nova denúncia a la Fiscalia, emmarquen el seu cas en l'operació Catalunya. Tampoc hi ha hagut conseqüències penals sobre això.

— A l'operació Catalunya hi ha actuacions que en abstracte podrien subsumir-se en tipus penals, sobretot el que és la creació de casos sobre mentides. Però com a ciutadà m'interessa molt més el seu valor simbòlic que si és delicte o no. És molt més important que es faci una valoració política d'això i que es pugui dir obertament que l'estat espanyol no és democràticament madur encara.

¿Creu que en el Procés alguns jutges van actuar políticament? En casos com el seu, per exemple.

— Puc sospitar que hi ha hagut influència ideològica en casos com el nostre, però no puc acusar ningú. Ara, quan un company de l'Audiència Provincial de Madrid m'arxiva el cas perquè diu que no es pot identificar la persona [que va filtrar les fotografies del DNI] [...], jo crec que sí que es podia.

En el cas del debat sobre l'amnistia, ¿quina imatge creu que està donant el poder judicial?

— Que es mulla, i en això s'hauria de tenir molta més cura.

¿I el fet que hi hagi dubtes sobre si els jutges aplicaran o no la llei, com el llegeix?

— Hi haurà resistència, esclar, pel que s'està veient.

¿I vostè, com a magistrat de l'Audiència Provincial, creu que hi ha la intenció d'elevar una pregunta al TJUE o de portar-ho al Tribunal Constitucional?

— Hi ha diferents sales a l'Audiència Provincial. I això dependrà de les majories que es formin en cada sala. Al meu tribunal no n'hem parlat.

En la qüestió dels exiliats i en concret de l'expresident Carles Puigdemont, ¿creu que el Suprem retirarà les ordres de detenció de forma immediata o hi ha marge d'interpretació?

— Hi ha marge d'interpretació per mantenir-les, esclar. Però això dependrà en cada cas concret i en cada moment determinat quina és la resposta del jutge o del tribunal que sigui competent. Ens podem trobar respostes molt diverses davant de situacions molt similars.

Com viuen els jutges el bloqueig del Consell General del Poder Judicial?

— He sigut associat a Jutges per a la Democràcia i és una associació que ha estat sempre implicada en la representació dels vocals a través del Congrés. Penso que és la millor opció.

La Unió Europea més aviat diu que s'ha de restar influència al poder polític.

— Podria ser una solució. Durant molts anys m'he mostrat contrari a això perquè el poder judicial no és dels jutges. És un poder de l'Estat i ha de sorgir de la ciutadania i la millor manera és que passi pel Parlament. Però això ho pensava perquè partia de la base que les institucions funcionaven correctament. Quan els anys em van demostrant que no és així, ja deixo de creure, ja m'és igual.

I què és el que funciona malament d'aquesta elecció a través del Congrés i el Senat?

— Que els partits a Espanya no han entès que les institucions s'han de respectar. En un país democràticament madur, les institucions no es controlen pels partits. Aquí necessiten controlar el Consell del Poder Judicial, el Consell d'Estat, el Tribunal Constitucional, tot. I com que no entenen que això és un error, perquè això són mesures antisistema, al final perjudiquen el sistema.

¿I les persones que proposen en aquestes institucions també es deixen controlar?

— Esclar. Perquè forma part dels seus projectes personals de promoció. Sempre hi ha persones disposades. Tampoc estic dient que això sigui una mena de corrupció. Tu pots entrar al Consell General del Poder Judicial perquè tens una manera de veure el món políticament compatible amb un projecte polític determinat, estàs d'acord amb el programa del PP o del PSOE i tu entres de vocal perquè el Consell fa política.

¿S'ha d'esperar, doncs, que ara el Constitucional faci tot el que vol el govern ara?

— Mereixeria un tractament a part. Però hi ha hagut moments molt crítics al Tribunal Constitucional pel tema del control extern. Va haver-hi algun moment que el president era militant del PP. En aquella època llegíem les resolucions amb un lament... el nivell va baixar molt. Ara rebem coses que estan bé, que tècnicament tenen una qualitat jurídica i uns raonaments que són acceptables.

¿L'amnistia superarà el filtre?

— No soc constitucionalista. En principi sí, però no soc ningú per dir-ho.