“Hi ha infiltrats a tot Espanya”: els agents de les Balears que es varen ficar en moviments socials de Catalunya

PALMA“Hi ha infiltrats a tot Espanya, ho entens? A tot Espanya”. Aquesta contundent declaració de Maria Isern, una de les agents infiltrades que operava a Catalunya, representa la primera confessió enregistrada d’un agent infiltrat.

Arran llança ous amb pintura contra la comissaria a Maó de l'infiltrat menorquí: “No dormiràs tranquil”

Una investigació del mitjà La Directa va destapar les infiltracions, que es varen executar com a part d’operacions d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia. Tres dels quatre agents que s'han identificat són de les Balears: Maria, Marc i Dani, que varen operar amb identitats falses a diversos moviments socials de Catalunya.

Aquestes accions–un documental de 3Cat ha ampliat les informacions de La Directa– posen en dubte els límits legals i ètics de l’actuació policial. Els casos evidencien un patró clar: joves policies, amb formació similar i domini del català, utilitzats per l’Estat per infiltrar-se en moviments que, segons el Ministeri de l’Interior, podrien comprometre l’ordre públic.

Tres agents de les Balears

El juliol de 2023, l'activista gironí Òscar Campos va descobrir que la seva parella, amb qui havia compartit tres anys de relació, era en realitat Maria Isern Torres, una agent infiltrada del Cos Nacional de Policia. En una trucada que quedaria registrada pel documental Infiltrats de 3Cat, l'Òscar li diu directament: "Saps què no et perdonaria mai de la vida? Que et diguessis Maria Isern Torres. No t'ho perdonaria mai... T'hem pillat". Això va marcar el descobriment d'una de les infiltracions i, a més, suposa la primera confessió enregistrada d'un agent infiltrat.

Maria Isern Torres, que va actuar sota el nom fals de Maria Perelló Amengual, va arribar a Girona el maig de 2020. En poc temps, va establir una relació sentimental amb Òscar Campos, militant independentista. Isern fins i tot va assistir a reunions clau amb els advocats de Campos, liderats per Benet Salellas, quan preparaven la seva defensa en un judici relacionat amb els talls de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de 2018.

Salellas denuncia que aquesta presència suposava una “perversió absoluta” i un greu atac a la confidencialitat. “Afrontàvem un judici on els que ens acusaven era la Policia Nacional, els testimonis eren de la Policia Nacional, i resulta que teníem a la Policia Nacional al nostre despatx, assistint a les reunions on decidíem l’estratègia que duríem a terme durant el judici, sense saber-ho”, explica.

Les sospites sobre Isern varen començar a sorgir quan altres infiltrats varen ser descoberts. Una visita de companys de militància a ca seva a Establiments va confirmar que treballava com a policia. Una veïna de l’agent que desconeixia el seu rol encobert els va dir que podien trobar-la a la comissaria.

Campos recorda el xoc emocional: “La part irracional continua estimant aquella persona, però la racionalitat construeix un relat per entendre el que ha passat”.

Marc Hernàndez, un altre agent de les Balears, va ser descobert el 2022. Des del juny de 2020, participava en el col·lectiu d’habitatge Resistim al Gòtic, a Barcelona, un espai conegut per la defensa contra els desnonaments i la lluita anticapitalista. Va passar de ser un membre passiu a implicar-se activament en campanyes i desnonaments, fins i tot liderant algunes accions. 

El tercer agent de les Balears, Daniel Hernàndez Pons, va infiltrar-se en diferents moviments socials de Barcelona, inclòs el centre social ocupat La Cinètika, un espai de resistència política i cultural a Sant Andreu. 

Les seves relacions sexoafectives amb diverses activistes varen ser una de les seves principals tàctiques d’infiltració. Clara, una de les afectades, relata com Daniel Hernàndez va utilitzar aquesta proximitat per accedir a informació delicada, com l’organització de manifestacions o la manera de coordinar les accions a les assemblees.

Les conseqüències: psicològiques, jurídiques i socials

Les infiltracions han tingut un impacte devastador en les persones afectades. "Consider que a mi m’ha violat l’estat. Li vaig dir que sí al personatge que ell havia creat. No sabia que era un policia”, lamenta Clara.

Des del punt de vista jurídic, diverses querelles acusen els agents de delictes de tortura, maltractament i revelació de secrets. No obstant això, la manca de regulació clara sobre la figura de l’“agent d’intel·ligència” complica l’atribució de responsabilitats. Aquesta figura no està sotmesa a control judicial, fet que desperta greus preocupacions legals. “És un camp fora de tota supervisió”, adverteix l'advocada del sindicat CGT Laia Serra.

L'agent encobert és una figura contemplada per la llei d'enjudiciament criminal, i la seva actuació es limita a casos molt específics, com el terrorisme o el narcotràfic, sempre amb l'autorització i supervisió d'un jutge. En canvi, la figura de l'agent d'intel·ligència, tal com s'ha utilitzat en les infiltracions recents, no està definida per la normativa actual, i això genera dubtes sobre fins a quin punt poden arribar les seves actuacions. A diferència de l'agent encobert, els agents d'intel·ligència no estan subjectes a un control judicial.

Per al director del centre Sira, Pau Pérez-Sales, les infiltracions suposen situacions de maltractament o de tortura. "Ha d'haver-hi un patiment greu, una intencionalitat, un propòsit d'obtenir informació, de castigar, d'humiliar o de discriminar, i ho ha de fer un funcionari de l'Estat." Segons Pérez-Sales, tots quatre supòsits es donen en els casos d'infiltracions dels mallorquins.

Un futur ple d’interrogants

L'historiador David Ballester adverteix que “no se sabrà mai si els infiltrats descoberts són el 2% o el 60%”. La manca de transparència de les autoritats i la justificació d’aquestes operacions per part del Ministeri de l’Interior, que les considera necessàries per combatre el terrorisme, plantegen seriosos dubtes sobre els límits ètics d’aquestes pràctiques.

Els moviments socials afronten ara el repte de reconstruir la seva confiança interna i evitar que la por desmantelli les seves estructures. Però, com assenyala Campos, “la lluita per una societat més justa implica entendre que la repressió és el preu de voler canviar les coses”. Els casos de Maria, Marc i Dani posen en evidència no només el paper clau de Mallorca en aquestes operacions, sinó també les fractures profundes que la infiltració policial pot generar en la societat democràtica.