“Hi ha màgia a fer qualque cosa i punt, sense voler treure’n cap benefici”

PalmaCabanetera, sagitari, propietària de la moixa Rita, botiguera, productora, actriu. Sobretot, actriu. Ana Gago (Palma, 1995) va descobrir la seva vocació gràcies a Kirsten Dunst i Sofia Coppola. La fotografia que envia per il·lustrar l’entrevista és, de fet, als jardins del palau de Versalles, un dels escenaris principals de Maria Antonieta, la pel·lícula que va capgirar el rumb de la seva vida. “Em vull dedicar a això”, va pensar, i als 16 anys es va apuntar al Teatre Sans. Les referències històriques i el gust per l’estètica d’època han marcat també el primer curt de ficció que ha dirigit, Judit, estrenat el 2022. Una reinterpretació de la història de Judit i Holofernes, amb influències del quadre barroc d’Artemisia Gentileschi.

Mudança. Optar per la interpretació la va dur a mudar-se a Barcelona i a compaginar les seves primeres passes en el sector amb una feina com a botiguera durant cinc anys. Durant la pandèmia, en ERTO, va passar per una “crisi vital”: “Tenia una gran angoixa perquè la meva vida depenia d’una feina que no és estable, però és que no m’agrada res més en el món”. Va ser quan es va plantejar estudiar, a més, producció, i aquesta decisió li va permetre dedicar-se només al cinema. Aquesta nova vessant professional li ha donat una major capacitat d’entendre què és rodar. “Quan ets actor, no saps la magnitud de la feina que hi ha darrere la càmera”, exposa: “He entès la feina de tothom. Em sembla tant una baixada d’ego com una pujada, quan veus que tothom és necessari”.

Mallorca, desaprofitada. Va partir a Barcelona perquè, admet, als 17 anys tenia la idea que allà tindria més oportunitats. Però torna sovint a Mallorca per treballar. De fet, entre els seus projectes destaca el paper en la producció d’IB3 Amor de cans. “És la primera sèrie on he fet feina, em va encantar la història, basada en la novel·la de Maria Antònia Oliver”, confessa. La seva percepció és que “les coses estan canviant” a l’illa: “Cada vegada s’engeguen més projectes”. Tot i això, però, denuncia que Mallorca encara està “molt desaprofitada a l’àmbit del cinema i el teatre, perquè és un lloc brutal per produir”.

El cant, lluny del mercat. Un dels primers referents familiars que cita és sa mare. “És una crac en coses d’artesania, ceràmica, manualitats, i canta molt bé”, destaca: “Hauria pogut ser actriu, cantant, de tot”. De fet, la música és un interès comú a casa i Gago també canta:“M’agrada moltíssim”. “És una cosa que molta gent m’ha insistit a professionalitzar, i mai ho acab de fer, perquè el que més m’agrada és que ho faig per gust”, assenyala:“En el moment en què ho professionalitzàs, ja no en gaudiria. Hi ha una màgia a fer qualque cosa i punt, sense intentar-ne treure’n cap benefici, sense haver de ser la millor”. Amb aquest esperit guaita l’horitzó de la trentena, un moment crític per a molta gent: “Començ a tenir amigues que es compren un pis, que pensen a tenir fills, a casar-se, i jo no m’ho puc ni plantejar”. Tot i això, és optimista i s’estima més pensar en el “curt termini, no en el llarg”. Aquesta és la clau per anar-se obrint camí. “Cada vegada tenc més maduresa per aprendre a dur la inestabilitat d’aquesta feina”, explica. Però està “relaxada”, diu: “Tenc confiança que trobaré el camí”.