Tomeu Ramis: “Hi ha malalts que no han rebut una atenció òptima pel fet de parlar en català”

PalmaLa presència del català en l’àmbit sanitari no atura de minvar i a tot plegat s’ha sumat la supressió del requisit lingüístic que ha d’acreditar els professionals de la salut pública. En aquest context, Sanitaris per la Llengua ha fet una passa endavant per garantir el dret dels pacients i dels sanitaris a emprar la llengua pròpia de les Balears amb normalitat, sense patir discriminació o menyspreu. Prop de 700 professionals formen part del moviment i amb les xapes que lluen a les solapes volen demostrar que una sanitat en català és necessària. La seva activitat ha merescut la Menció Especial dels Premis ARA Balears a l’Acció Social. En parlam amb el secretari del grup, Tomeu Ramis.

Heu rebut el reconeixement de l’ARA Balears per potenciar l’atenció sanitària en català. Com valorau una menció que us destaca com a acció social?

— Estam molt agraïts que se’ns vegi com una part de la societat civil que intenta anar en la direcció correcta. Som un grup que ha vist com els consensos de la Llei de normalització lingüística han desaparegut. El català està en una situació complexa i volem posar de la nostra part perquè deixi de ser així. Aquesta menció d’honor és un reconeixement a la nostra tasca i ens sentim valorats. Ens dona el reforç necessari per saber què ho feim bé.

L’eliminació del requisit del català va ser el revulsiu per impulsar el moviment, però, quins altres motius hi ha hagut?

— Han estat diversos fets. Hem vist que quan s’han instal·lat els sistemes informàtics dels hospitals, tot s’ha fet en castellà, sense ni tan sols un pensament d’“ei, ho hauríem de posar també en català”. Per altra banda, quan s’han jubilat els assessors lingüístics, ha costat molt posar-ne de nous. A centres com Son Espases, per exemple, no s’ha cobert la plaça. A més, totes les retolacions formals i informals són en castellà. Però el que més ràbia ens fa és que hi ha malalts que no han rebut una atenció òptima pel fet de parlar en català, i això no és admissible. El que ens preocupa com a sanitaris és que tots els pacients estiguin ben atesos, independentment de l’idioma que utilitzin.

De quina manera es coordina el grup?

— Ens reunim cada tres o quatre setmanes a Ca n’Alcover i també en línia. Ben aviat publicarem un decàleg de drets lingüístics per als pacients. A més, dia 22 de maig, ens vàrem reunir amb el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló, per parlar dels cursos de català per a sanitaris i ho farem també amb la consellera de Salut. Més endavant, també distribuirem un vídeo promocional per donar a conèixer les línies en què feim feina.

D’ençà del naixement de Sanitaris per la Llengua, quines fites heu assolit?

— El moviment ja va existir en el seu moment, i es va desactivar amb l’arribada del Govern del Pacte. El que no pot ser és que només ens moguem quan tenim l’aigua al coll. El PSIB és bastant semblant al PP en això, però el primer posa bona cara sempre i el PP només quan no els veu Vox. Ambdós han abdicat de l’obligació de promoure la llengua. Malgrat tot, hem aconseguit la col·laboració dels col·legis professionals de fisioterapeutes, infermeres, metges i farmacèutics en la defensa de la normalització de la llengua. En el cas dels metges, la revista que fa ja és bilingüe i es permet triar als col·legiats l’idioma en què reben les comunicacions.

A Catalunya hi ha una iniciativa semblant a la vostra. S’han establert línies de feina comunes?

— Ells fa anys que existeixen, i s’havien constituït com a associació. A nosaltres no ens fa falta, perquè som part de l’Obra Cultural Balear. Amb ells hem compartit estratègies i ara que ja ha passat la Diada per la Llengua, publicarem el decàleg dels drets lingüístics que tenen els pacients i que hem adaptat del que varen fer els companys catalans.

La consellera de Salut, Manuela García, us ha rebut?

— No, però com us deia està previst que tinguem una reunió. Jo vaig parlar amb ella quan va venir a Son Espases. Em va veure amb la xapa i em va dir que com a sanitària i com a consellera tenia interès a conèixer la nostra causa.

L’estratègia amb més visibilitat ha estat la de lluir una xapa a la solapa perquè els pacients sàpiguen que es poden dirigir a vosaltres en català. Quina ha estat la resposta que heu rebut?

— Bastant positiva. Hem fet tres comandes de 300 xapes i estam pendents de si n’hem de demanar més, perquè també en volen a Catalunya i al País Valencià. És cert que hi ha hagut algunes situacions desfavorables de sanitaris, als quals alguns companys els han dit coses com “tu què hi fas, amb això posat?”. En canvi, per part dels pacients la resposta ha estat molt positiva. Tothom que ens ha vist ha estat content d’estar a un espai segur, on poder parlar en català. Al principi, entre els sanitaris del grup hi va haver controvèrsia, perquè alguns creien que dur la xapa era marcar-nos. Però els catalanoparlants som una minoria nacional i ens hem de comportar com a tal. Cal tenir cultura de resistència.

La sanitat privada diu que també pateix la manca de sanitaris, i que no és necessàriament pel català.

— És ben clar que la manca de sanitaris que tenen les Balears no és pel català. Això ho saben la consellera actual, l’anterior, la sanitat privada i els gerents de tots els hospitals públics. Tot és pel cost de vida que tenim aquí. És molt superior a l’esperable per la retribució que rebem. A part, a la privada no es demana saber català. Quan Salut diu que a la pública falten professionals pel requisit, és mentida. En els processos selectius amb el requisit lingüístic sempre hi havia una moratòria per acreditar-lo. Actualment, hi ha molta gent que no només no l’ha demostrat, sinó que no la intenció de parlar-lo.