Gonzalo Delacámara: "Hi ha més gent al món amb mòbil que amb vàter"

BarcelonaGonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

Una imatge que l’acompanyi.

— Les dones de països com Bangladesh o l'Índia, esperant la caiguda del sol per sortir a fer les necessitats. I sortint en parelles perquè hi ha màfies organitzades que aprofiten aquests moments per agredir-les sexualment. Com els canviaria la vida tenir una infraestructura tan bàsica com un lavabo!

Hi ha gaire gent que no en tingui?

— Hi ha més de 3.500 milions de persones al món sense accés a un servei segur de sanejament. És a dir, hi ha més gent al món amb mòbil que amb vàter. 

I aigua potable?

— Si et dic que hi ha més de dos mil milions de persones sense accés a aigua potable, significaria que en pocs dies hauríem de celebrar més de dos mil milions de funerals. 

Té raó.

— Això és el més terrible. La gent que no té accés millorat a l’aigua continua bevent. Més de dos mil milions. Un 27% de la població mundial. Això implica una sèrie de malalties. I significa que hi ha dones a Àfrica dedicant més de quatre hores al dia a buscar aigua. 

Quantes persones s’han desplaçat per culpa de l’aigua?

— Avui aquests problemes –no només d'aigua, sinó també les onades de calor o les sequeres que produeixen fam– generen el desplaçament forçós de 120 milions de persones. I d’aquestes, la dada és molt important, nou de cada deu es queden dins del país. La projecció de les Nacions Unides és que el 2030 seran 700 milions. I el 2050, 1.200. 

Com ho resolem?

— És fonamental que prenguem consciència que formem part de la mateixa espècie, la més destructiva del planeta. I que parlem de desafiaments que, encara que tinguin manifestacions molt clares des d’un punt de vista local, són globals. 

Tenim institucions preparades?

— Ja teníem una arquitectura molt precària, però ara mateix vivim una tendència a l'unilateralisme, al neoproteccionisme, a tancar-nos en la idea de l’estat nació que no ens serveix per resoldre els problemes. 

I els ciutadans ho fem bé?

— Hem de ser conscients que requerim aliments, i això requereix aigua. Quan escrivim un whatsapp, l’empresa del centre de dades consumeix aigua. Comprem moda i la indústria tèxtil consumeix aigua, i també és responsable de la contaminació de l’aigua procedent de la indústria. 

O sigui que hem de consumir menys.

— S’han de modificar alguns mètodes de consum, però és important no criminalitzar els ciutadans. Molts poden patir per qüestions econòmiques, poden tenir inquietud amb les tensions geopolítiques, amb el deteriorament de la cultura democràtica. I arribem nosaltres a dir-los que són responsables del canvi climàtic?

I què hem de fer?

— Preguntar-nos: per què tenim uns incentius tan poderosos per prendre males decisions? Potser la responsabilitat serà entendre-ho, i la gent, des de la imperfecció que tots compartim, podrà prendre millors decisions. No crec que li hàgim de dir al ciutadà què fer, sinó ajudar-lo a entendre per què pren les decisions que pren i generar les condicions perquè es puguin prendre millors decisions. 

Veurem conflictes violents per l’aigua en el futur?

— Al futur? Ara mateix hi ha conflictes armats en què l’aigua juga un paper fonamental a Egipte, Etiòpia, Somàlia, Turquia, Síria, l'Índia… evidentment també a Israel, Jordània, territoris ocupats de Palestina, etc. T’estic parlant només de llocs on el conflicte comporta violència. Perquè gestionar aigua és, per definició, generar conflictes. 

Quins llocs ens han de preocupar?

— El think tank World Resources Institut té un projecte que es diu Aqueduct. Ve a dir que disset dels vint països amb l'estrès hídric més gran del món estan a l'Orient Mitjà. I apareixen països com l'Afganistan, l'Iran, l'Iraq, Egipte, Israel, Palestina, el Iemen, Síria i el Líban. I crec que veurem situacions molt tenses també a l'Índia, on sis de les principals ciutats no tenen garantida la seguretat hídrica. 

Catalunya està en un lloc complicat?

— Està en un dels llocs amb un nivell més alt de desafiament dins de la Unió Europea, però també és un lloc on s’està reutilitzant l’aigua de manera més eficaç que en moltes altres regions. La clau és entendre la diferència entre un problema conjuntural i un d'estructural. 

Expliquem-ho.

— La sequera, per molt greu que ens sembli, és un problema conjuntural. Però el desafiament és estructural i això demana solucions estructurals. Algunes de les infraestructures que es proposen ara no resolen la sequera actualment, però sí la del 2030. La sequera és la febre, i et pots prendre un paracetamol, però la malaltia de base requereix més tractament. 

Començàvem amb una imatge, tanquem amb una frase.

— Sempre recordo la del senador demòcrata Patrick Moynihan: “Tothom té dret a la seva pròpia opinió, però no als seus propis fets”. No està aparentment relacionada amb l’aigua, però em sembla fonamental amb tot el que vivim.