"Hi ha pares amb por que els llevin els fills": els efectes dels infrahabitatges a les Illes

PalmaNo totes les persones sense llar viuen al carrer ni, molt menys, tenen el mateix perfil. Hi ha dones que són explotades sexualment a canvi d'una llar. També existeixen joves migrants que conviuen, amb molts altres, en cases sense cèdula d'habitabilitat. Fins i tot hi ha pares que, pel fet de viure en infrahabitatges, tenen por que els llevin els fills. Aquests són alguns dels rostres, més ocults, de la crisi de l'habitatge de les Illes, i que es veuen abocats a "uns grans llimbs", segons han fet saber les ONG Metges del Món, Càritas i la Creu Roja al Parlament balear.

Les tres entitats han exposat –aquest dijous, a la Comissió d'Afers Socials– la realitat amb què es troben a conseqüència de la manca d'habitatge a l'Arxipèlag. Ara bé, la responsable de Metges del Món, Belén Matesanz, ha advertit que les dades a les quals tenen accés són majoritàriament de Palma i que "fa falta una imatge real de les quatre illes per parlar de la situació autonòmica". Sigui com sigui, ha reivindicat els "altres perfils de sensellarisme" que també existeixen derivats de "no poder trobar un habitatge digne a la comunitat autònoma pel preu de la vida".

La portaveu de Metges del Món ha incidit en "la gran barrera de l'empadronament" i ha reivindicat que "cal que tots els municipis garanteixin l'empadronament de totes les persones". Matesanz ha assenyalat que, fins ara, han fet molta feina per trobar "vies extraordinàries per a les persones en situació de carrer", però que les que viuen en "infrahabitatges o cases sense cèdula d'habitabilitat" són encara un repte en aquest sentit. Alguns dels casos més greus són els de "famílies amb menors en situacions d'habitatge irregulars, que troben dificultats per escolaritzar els seus fills i que viuen amb la por constant que els els retirin", ha lamentat.

Aquí han coincidit les ONG a retreure el fet que l'administració respongui davant la manca de recursos econòmics de les famílies amb la "separació dels pares i dels fills", atès que no existeixen serveis d'acollida per a famílies senceres. "Si queden al carrer, als pares –en el millor dels casos– se'ls ofereix un alberg, mentre que els nins poden anar a protecció de menors", ha afirmat Riera. Com a resultat, ha continuat la membre de Càritas, "protecció de menors pot col·lapsar per una qüestió d'habitatge".

Un 'plus' per empadronament

A banda d'això, ha indicat que han detectat que hi ha "arrendadors que no permeten fer al llogater un empadronament normalitzat i que no volen signar les autoritzacions". Davant aquesta situació, les persones afectades es veuen obligades a "esperar tres mesos fins que es fa una inspecció municipal que els permeti empadronar-se". Ara bé, "durant aquests mesos no existeixen", perquè es veuen privats de serveis tan bàsics com ara tenir una targeta sanitària.

De fet, les entitats també han detectat que alguns propietaris d'immobles estan "exigint un plus de fins a 100 euros al mes en el preu de l'habitació o la casa de lloguer per permetre als llogaters empadronar-se allà. "Estam trobant persones que fan un negoci: arrendadors que diuen 'si pagues 50 o 100 euros més, et permet l'empadronament'", ha alertat per la seva banda la representant de la Creu Roja, Juana Lozano, que assegura que és "la situació que tenim a les Balears" i que ho veuen "cada dia". 

En una altra línia, la responsable de Càritas Mallorca, Teresa Riera, ha admès que, si bé "existeixen ajudes com l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Social Garantida (Resoga), moltes coses s'han de fer a través de l'ordinador". Així, ha denunciat, "estam obligant les persones sense llar a fer servir un ordinador quan no tenen ni la possibilitat de carregar el mòbil si no és al parc de les Estacions".