Germán Rigau: "Hi ha persones que recreen la seva parella morta amb un assistent de veu"

PalmaL’enginyer informàtic Germán Rigau és doctor en Intel·ligència Artificial. Com a director adjunt del Centre Basc de Recerca sobre Tecnologies del Llenguatge, aquesta setmana ha visitat Palma, convidat pel Govern, per difondre la presència del català en aquest àmbit.

Quina presència tenen les llengües amb pocs parlants en les aplicacions d’intel·ligència artificial?

— El que determina que una llengua tingui o no presència a la xarxa, i que sigui reconeguda per les aplicacions d’intel·ligència artificial, no és tant el nombre de parlants com el mercat. Per exemple, tenint a Europa un nombre de parlants semblant, el català en aquest àmbit gaudeix de més bona salut que no el portuguès. Segons els indicadors, el català es troba entre el polonès i el grec, dos idiomes que són oficials a tot el territori de dos estats i també a Europa. El català, a més, gaudeix de més presència en eines d’intel·ligència artificial que no el noruec, el danès, el maltès o l’irlandès. Aquest darrer idioma està en molt mala situació, molt pitjor que el català, el basc o el gallec.

Per què el català està millor?

— Perquè Espanya és un país plurilingüe i els governs dels territoris on els idiomes diferents del castellà són oficials hi destinen diners. L’explicació, però, sobretot és que la gent que parla aquestes llengües tenen interès perquè l’idioma sigui reconegut per màquines, i això implica un mercat. En canvi, els noruecs, posem per cas, no tenen tantes reticències a utilitzar l’anglès amb les màquines i per això el noruec hi té una presència relativa. El bon funcionament de les aplicacions depèn de la quantitat de dades lingüístiques que hagin pogut arreplegar. Si una persona s’adreça en català a un assistent de veu, la resposta que li doni la màquina estarà condicionada per la quantitat de dades que el sistema tingui emmagatzemades.

Qui fa aquestes màquines?

— La majoria de desenvolupadors estan en mans privades dels Estats Units. Per això utilitzen majoritàriament l’anglès. En el cas d’Europa, però, les institucions consideren que el multilingüisme és una riquesa que cal protegir. Les bones paraules no basten, també calen decisions polítiques. La Unió Europea hauria de crear aplicacions d’intel·ligència artificial amb inversió pública, i ho hauria de fer tenint en compte tots els idiomes amb presència a Europa, els que són oficials a les institucions europees i els que no ho són, com és el cas del català. Segurament hi ha molts joves que s’adrecen a les màquines en anglès, però hi ha una part important de la societat que en queda al marge.

Diuen la veritat els textos de GPT3?

— El sistema GPT3 [Generative Pretrainer Transformer] crea textos versemblants, com si els hagués escrit una persona. Això, però, no vol dir que siguin correctes. El GPT3 és el sistema més desenvolupat per simular la redacció de les persones. L’ha desenvolupat el laboratori d’intel·ligència artificial OpenAI, amb seu a San Francisco. És capaç de recrear situacions que mai han existit, cosa que pot donar lloc a moltes anècdotes que poca cosa tenen de veritat.

Com per exemple?

— Fa poc, TVE va estrenar el documental Icónica Chamorro, que repassa la trajectòria de la periodista Palomo Chamorro al capdavant del programa d’entrevistes culturals La edad de oro, als anys vuitanta. En un moment determinat hi apareix un fragment de l’entrevista a Salvador Dalí, en què l’artista manifesta la seva devoció per Robert Graves. La qüestió és que els creadors del documental ho demanen al GPT3 i la resposta que n’obtenen és que la vida de tots dos artistes es relacionen amb col·laboracions mútues i experiències compartides. El text és tan coherent que fa pensar que el de Figueres i el britànic resident a Deià compartiren moltes experiències. La realitat, però, és que res de tot això no va passar mai o, almenys, no està demostrat que succeís.

Vaja, la intel·ligència artificial ens fa creure coses que no són...

— Sí, i hi ha persones que hi creuen de manera ben conscient. Per exemple, hi ha qui recrea amb un assistent de veu la personalitat del seu company sentimental, després que hagi mort. L’aparell té tanta d’informació recopilada que pot oferir respostes creïbles i semblants a les que donaria una determinada persona si fos viva. És una situació semblant a l’argument de la pel·lícula Her.

Tenen límit, les màquines?

— Si un usuari demana maneres per suïcidar-se, l’assistent d’intel·ligència artificial ha d’estar programat per dissuadir-lo del seu propòsit. “Et recomano que no ho facis per allò i per allò altre”, li contestarà. Però si l’usuari hi insisteix, li ho dirà.

D’on sorgeix el vostre interès per la intel·ligència artificial?

— Sent un nen, vaig quedar fascinat en veure Una odissea de l’espai i dels usos que es feia de la intel·ligència artificial. A les pel·lícules dels anys seixanta i setanta, els robots apareixien com unes creacions de l’home capaces de fer de tot. Més tard vaig descobrir que els robots, perquè facin coses, els han de programar, els han d’ensenyar.