Elena Jiménez: "Encara veim les dones des del punt de vista reproductiu i no tant com a éssers sexuals"

PalmaElena Jiménez és ginecòloga a l'hospital Son Espases i professora de Medicina a la Universitat de les Illes Balears. Tot i que defensa que "està començant a permeabilitzar el concepte de diversitat al món sanitari", és conscient que el món de la salut encara té reptes pendents, com ara la perspectiva de gènere en la salut i la formació per atendre determinats pacients, com ara les dones lesbianes.

En matèria de salut sexual, els professionals fan un abordatge individualitzat de cada pacient?

— Definitivament, en general, falta informació en el món sanitari quant a diversitat i, en particular, en assessorament en persones no heterosexuals. El concepte bàsic, en qualsevol persona, és individualitzar el consell mèdic en funció dels seus comportaments, exposicions i hàbits sexuals. Les dones que tenen sexe amb dones (WSW, en anglès) i les dones que tenen sexe amb dones i homes (WSWM) representen grups diversos amb una gran variabilitat en comportaments de risc, identitat sexual i pràctiques. També poden tenir o haver tingut relacions sexuals amb homes o persones de cos masculí, per la qual cosa el més adient per als sanitaris és investigar i abordar la necessitat d'anticoncepció de cada dona segons correspongui al seu historial i necessitats.

Què passa amb les persones trans?

— A les persones transgènere i de gènere divers, les recomanacions de detecció s'han d'adaptar en funció de l'anatomia, per exemple, si existeix o no cèrvix (coll uterí).

Encara ara hi ha dubtes sobre les malalties de transmissió sexual que poden patir les dones lesbianes. Com és possible?

— Hi ha relativament poques dades disponibles sobre el risc d'ITS transmeses pel sexe entre dones. Les pràctiques que involucren contacte oral-genital, digital-vaginal o digital-anal, especialment amb elements sexuals penetrants compartits, poden transmetre secrecions orals, cervicovaginals o anals infectades. S'ha informat sobre la transmissió sexual entre dones de tricomoniasi, VIH, VPH, virus de l'herpes simple, hepatitis C, sífilis, tricomones i clamídia, entre d'altres. Cal informar-les de la necessitat de detecció, diagnòstic i tractament.

La comunitat lèsbica critica que no tenen suficient informació al seu abast per evitar malalties de transmissió sexual, a diferència dels homes homosexuals.

— El "sexe més segur" consistiria a evitar el contacte de les membranes mucoses amb la sang o les secrecions de la parella. Algunes maneres són fer servir els preservatius femenins, col·locar un protector dental o una barrera de làtex sobre les àrees afectades durant el sexe oral i rentar les juguetes sexuals amb aigua calenta i sabó entre usos, o cobrir la jugueta amb un condó nou.

Però els preus dels preservatius femenins són més elevats.

— El preu d'aquests protectors és un tema a parlar. La barrera de làtex pot costar entre 3 i 5 euros per unitat, tot i que avui he vist a una pàgina molt coneguda una oferta d'1,30 euros! Per altra banda, el preservatiu femení costa 3 euros la unitat. I si és sense làtex, encara és més car i no sempre està a l'abast. A més, n'hi ha molt poca varietat i són difícils de trobar: algú ha vist barreres de làtex al supermercat i als banys dels bars, cafeteries i aeroports? En canvi, de preservatius masculins, n'hi heu vist? Per comparar, avui mateix pots comprar un paquet de 144 preservatius masculins per 17 euros.

Amb aquests preus, quines alternatives hi ha?

— Hi ha una manera casolana, ben explicada a vídeos de YouTube, de fer una barrera de làtex amb un preservatiu masculí, no queda igual, però pot servir si es fa bé, amb la limitació del temps i el material per preparar-ho. Per estalviar i poder accedir fàcilment a un mètode de barrera, les WSW s'han de conformar a adaptar la seva pròpia sexualitat a la sexualitat heterosexual.

Algunes dones de la comunitat lèsbica també reconeixen haver-se sentit incòmodes en la consulta ginecològica per haver de donar explicacions sobre la seva orientació sexual. Manca sensibilització?

— Sí, tenen molta raó, en la meva opinió. Els i les sanitàries tenim molt a aprendre en temes d'igualtat i perspectiva de gènere. La visió general de la medicina, malauradament, és androcentrista, normativa i tendeix a repetir i pressuposar rols i estereotips de gènere, orientacions i identitats sexuals. El problema és que continuam veient les dones des del punt de vista reproductiu i costa veure-les com a éssers sexuals i més si són homosexuals. El que passa a la consulta sanitària en particular crec que reflecteix el que passa a la societat en general, que dona per fet l'heteronormativitat. Moltes vegades, les dones es queixen de l'absència d'informació de protecció contra infeccions quan a una consulta mèdica elles verbalitzen la seva activitat sexual. L'orientació és, bàsicament, reproductiva: mètodes anticonceptius per no quedar-se embarassades. Falta formació i naturalitzar totes les pràctiques sexuals consentides. Així i tot, hem de ser optimistes, i cal tenir clar que s'estan fent moltes passes cap endavant i està començant a permeabilitzar el concepte de diversitat al món sanitari.

En els casos més greus, hi ha pacients que han sol·licitat amb el metge de capçalera una revisió amb el ginecòleg, per a una citologia, i els l'han negada en nom del protocol. Com pot passar això?

— De les dones amb les quals he parlat que tenen o han tingut sexe amb altres dones del meu voltant o que he atès a la consulta com a ginecòloga, no he sentit que se'ls hagi negat la derivació al ginecòleg. Però sí algun cas de recomanació de no fer una citologia, molts anys enrere. És una minoria de casos i probablement es deuen a la ignorància i el desconeixement del professional. Sigui com sigui, una minoria ja és massa, no hauria d'haver-hi cap cas.

Com haurien de ser aquestes consultes, idealment?

— Hem de pensar que la dona quan demana una derivació o acudeix a una cita, no cal que expliqui la seva vida sexual si ella no ho desitja. Hi ha consultes on potser ni tan sols sorgeix el tema per part del membre del personal sanitari, com ara quan es deu a una patologia mamària, miomes o quists. En resum, les WSW i WSWM poden estar en risc de contreure ITS de parelles actuals i anteriors, tant dones com homes, i no s'ha de suposar que tenen un risc baix o nul de contreure ITS en funció de la seva orientació sexual. Les proves de detecció del càncer de coll uterí i les ITS s'han de fer d'acord amb les pautes habituals per a dones.