Juanjo Garcia: "Hi ha quatre o cinc pacients que no oblidaràs mai"

PalmaJuanjo Garcia és infermer amb 22 anys d’experiència al SAMU061. Va ser un dels sanitaris que varen posar en marxa la base a Menorca, a principi del 2000. Ara fa un any que és director d’Infermeria del servei a les Illes Balears.

El SAMU061 és potser un dels serveis més durs, per la gravetat de les situacions a què heu de fer front. Com es gestiona a escala emocional?

— Sempre deim que quan entres al servei dus la motxilla buida i amb el temps la vas carregant. I hi ha quatre o cinc pacients que has atès que mai oblidaràs. Per això tenir cura de la salut mental dels professionals és una tasca tan important. El nostre servei està concebut per salvar vides, i si tu tens un pacient crític jove, que té tota la vida per viure i no ets capaç d’ajudar-lo, això sempre ho tens amb tu. També pensa que feim guàrdies de 24 hores: potser a les 8 h del matí tens un pacient pediàtric greu, i a les 23 h tens un infart d’un home amb dos nins petits i has d’estar al 100%. El pacient no es pot permetre que no ho estiguis.

En podeu explicar un, d’aquests que vós no podreu oblidar?

— Els casos pediàtrics, però sobretot un infant de cinc anys que va tenir una mort sobtada sortint de l’escola, la mateixa a què anaven els meus fills. Jo en coneixia la família. Vàrem estar-hi una hora i no va anar bé. Això se’t queda.

A l’altre costat hi ha els casos en què va bé, i pots estabilitzar el pacient. Com es viu?

— Ajudar un pacient en una situació crítica que surti bé no es pot pagar amb doblers. És molt gratificant, com a integrant del 061, anar a un servei i poder donar una mà a una persona en un moment tan complicat. Donar-li l’oportunitat de poder continuar amb la seva vida sense seqüeles.

És aquest el motiu pel qual vàreu triar aquest servei?

— Sí. Hi ha l’adrenalina de poder ajudar in situ perquè després la persona es pugui recuperar a l’hospital. Cada dia és diferent, aquí. Entres de guàrdia i és un llibre en blanc que cada dia omples d’una manera diferent.

Quines situacions us han costat més a l’hora d’actuar?

— Per exemple, pacients que estan en fase terminal. Ja saps que no anirà bé. Com que la nostra raó de ser és treure endavant el pacient, xoca una mica. Però canvies el xip i també és una manera d’ajudar. Que pugui passar els darrers dies de la vida amb dignitat, a casa seva amb la família.

Vàreu començar fa més de 20 anys. Els equips tècnics i humans han canviat molt en aquest temps.

— I no només els recursos, també les carreteres i els accessos. Les ambulàncies no tenien els mateixos elements de seguretat que tenim ara. La llitera ara és elèctrica, abans era tot a pes. Pareixíem pintors: tots anàvem vestits de blanc i amb roba de cotó. Ara tenim l’uniforme tècnic, botes amb la punta protegida, casc... Quan vaig començar anàvem amb un monitor i un respirador, ara tenim ecògraf, administradors sanguinis, etc. Les prestacions sanitàries han evolucionat molt. També les tècniques van canviant molt les recomanacions. 

La formació per als professionals es renova constantment?

— La formació continuada és un pilar indispensable. A la central de coordinació tenim una sala especial per a la formació, amb un sistema de simulació crítica, en què els professionals tracten un cas real (amb un ninot o un actor). Després s’analitza l’actuació i tot allò que es pot millorar. Ens formam amb tècniques sanitàries i també en habilitats socials. Tot això, en concordança amb l’àrea tècnica i de gestió de qualitat. El nostre cavall de batalla principal són els pacients crítics complexos i tempodependents, en què actuar ràpidament és fonamental per salvar la vida i evitar seqüeles, com per exemple els ictus o els infarts.

El tipus de pacient també ha canviat?

— Abans potser el 80% eren emergències vitals i ara són el 20%. Cada vegada tenim més pacients vulnerables i crònics complexos que tenen reaguditzacions de la patologia i necessiten un altre tipus d’atenció. Sense deixar de banda la nostra essència, també atenem aquests pacients, ens adaptam al que demanda la societat. A més, també s’atenen, per exemple, consultes mèdiques o traspassos extrahospitalaris amb els avions ambulància.

Caldria més formació a la ciutadania general per actuar davant d’emergències sanitàries?

— Sí, els que actuen primer són primordials, per això és tan important també la formació a la ciutadania i a professionals com els policies, bombers... Ens pensam que no ens trobarem mai en una situació així, i ens pot passar.

Quines qualitats considerau que ha de tenir un professional que fa feina al SAMU061?

Els integrants del 061 de ser eficients, treballar ràpidament, ser àgils, tenir experiència, formació constant i un grau molt gran d’humanitat. També han de tenir capacitat d’adaptació i d’anticipació, perquè no estam en un entorn controlat, com pot ser un hospital. L’ambulància va a un domicili, a una platja, a una carretera... Jugam fora de casa i som un equip.