La flama del Correllengua revifa amb l’estela dels millors anys al darrere

"Record que a l’entrada de Petra vaig posar-me a plorar d’emoció en veure tot el poble al carrer; senyores majors, nins, persones que ningú esperava veure allà...”. Les anècdotes surten una darrere l’altra quan Tomeu Martí fa memòria del primer Correllengua, l’any 1995, del qual ell va ser un dels impulsors. Aquest cap de setmana la flama d’una mobilització social pel català que marcà una època revifa després de nou anys d’interrupció, amb un recorregut que passarà per 25 municipis. 

A principis dels anys 90, Joves de Mallorca per la Llengua va assumir que era el moment de fer una passa endavant per protegir el que políticament s’havia aconseguit al carrer, és a dir, l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Martí, juntament amb Pere Muñoz, va liderar la fundació del Correllengua. En la primera edició, “calculàvem que si fèiem 500 km de recorregut necessitaríem 1.000 persones, però la participació va superar les expectatives”, recorda Martí. Així va ser com el Correllengua es va convertir en “un èxit des del principi” i va durar prop de 20 anys.

Diversos factors varen mantenir encesa la flama de la llengua. Per Joan Miralles, sociòleg i president de l’Obra Cultural Balear (OCB), hi va haver dues claus perquè així fos: “Era una reivindicació ludicofestiva” que atrapava diferents col·lectius que fins aleshores no s’havien mostrat activistes. En aquesta ocasió, la mobilització se centrava en la llengua i “per primera vegada destacaven les dones, ja que sempre s’havia vinculat a homes obertament independentistes”. De fet, Tomeu Martí confirma aquesta teoria: “Les lletres i el catalanisme deixaven de ser cosa de professors i capellans”.

El vendaval que va provocar l’arribada de José Ramón Bauzá al Govern va apagar la flama. Els atacs a la llengua varen reconduir les mobilitzacions cap a altres àmbits, especialment el de l’educació, amb la històrica manifestació en contra del TIL. A més, la manca de relleu generacional i el bloqueig d’ajudes econòmiques, fins i tot de les que ja estaven concedides i no es varen cobrar, varen fer que el del 2013 fos el darrer Correllengua, segons explica el portaveu i coordinador de Joves per la Llengua en aquella època, Sebastià Maimó. Després, l’esquerra va arribar a l’administració i molts activistes del moment passaren a tenir càrrecs. Això i “el sobreesforç de l’època Bauzá” va fer que “la gent fes un alè i es relaxàs”, analitza Miralles.

El Correllengua de la nova era

Llavors, es podrà recuperar l’essència del Correllengua?L’actual president de Joves per la Llengua, Pau Emili Muñoz, reconeix que “s’ha de fer feina per aconseguir-ho”, tot i que “hem tingut molt bona rebuda”. Aquest cap de setmana es preveu que hi participin 6.000 persones. En edicions anteriors, es va arribar a les 100.000, però Muñoz insisteix en la importància “d’ajuntar generacions”. A més, deixa clar que el Correllengua actual no és el del passat:“No és vintage, sinó que s’ha modernitzat”, tant pel que fa a la manera de promocionar-lo com el concert de cloenda, que mai s’havia duit a terme.

Aquells joves dels 90 no haurien imaginat que es podria seguir la ubicació de la flama en directe des del mòbil, trenta anys després. Tot i que l’objectiu encara és el mateix, el ‘com’ ha canviat. Igualment, la participació de les entitats i associacions als pobles continua sent clau per “fer xarxa” i organitzar les activitats paral·leles. A sa Pobla, per exemple, el col·lectiu Sa Negreta considera important col·laborar “perquè, a més de promocionar la llengua, és una manera de fer poble, enfortir vincles amb clubs esportius, escoltes, etc.”, defensen. Precisament, aquest municipi, juntament amb Alcúdia, encapçala el rànquing amb més inscrits per a aquesta edició, segons l’organització.

Amb tot, la recuperació del Correllengua suposa “una passa important cap endavant”, sosté el president de l’OCB. “Els atacs a la llengua han estat tan grans i hi ha hagut tanta pressió, que la gent està desubicada i, per tant, el repte és molt gran”, afegeix. Des de l’Obra asseguren que, pel que fa al Correllengua, els joves han de liderar la mobilització i des de l’entitat –en concret des de les delegacions– seguiran les seves instruccions i els ajudaran en tot allò que necessitin.

Pel que fa al Govern, Muñoz assegura que han rebut suport, però “trobam a faltar que ells mateixos facin polítiques en favor de la llengua i no ho deixin tot en mans de les associacions o col·lectius”. Per part seva, el secretari autonòmic de Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, apunta que el foment de la llengua és “una tasca complementària”, ja que “no depèn d’un partit, ni d’una direcció general, ni d’una entitat, sinó de tothom; és a dir, de cada persona, cada centre educatiu, cada parlament, dels centres sanitaris, etc.”.