Història de l'accesori imprescindible que uneix generacions i classes

BarcelonaPodríem estar hores debatent sobre si la gorra és més un complement estètic o la peça de roba més còmode i popular per protegir la closca dels raigs del sol. El cas és que sigui quina sigui la seva funció principal ha aconseguit tombar tota la competència: cap altre defensor cranial pot igualar la seva hegemonia al carrer, especialment quan arriben els mesos d'estiu. Avui en dia la gorra és tan transversal i majoritària que ha traspassat totes les capes socials, d'edat i d'etiqueta. No només és d'adolescents, d'esportistes o de nord-americans, els grans impulsors d'aquest accessori. La gorra és per a tothom que en vulgui portar.

Com passa amb la majoria de peces de roba que ens han arribat avui, en trobem diversos exemples al llarg de la història. I alguns de realment llunyans. En el cas de la gorra, de la qual sembla que hi hauria exemplars similars al que portem avui a l'Antic Egipte, està consensuat que el seu origen més popular seria cap al segle XIX. L'expert en barrets Jordi Creus, del llegendari establiment barceloní Sombrereria Mil, obert al públic des del 1856, relaciona l'auge de la gorra amb la industrialització i l'aparició del proletariat: "La principal diferència entre la gorra i el barret és la confecció. El barret era de feltre, més car, i la gorra de tela. Això va fer que el barret passés a ser el complement dels propietaris i la gorra el dels obrers".

Un altre dels punts clau del seu èxit vindria a partir la seva vinculació amb l'esport, ja que és amb l'adopció de la gorra per part dels equips de beisbol nord-americans que es crearia un mite pop al seu voltant. El 1860 els Brooklyn Excelsiors van ser els primers a posar-se’n una de visera recta al cap per fer esport, d’aquí que se'ls consideri els pares de la gorra moderna. No és una dada fútil, ja que les gorres rectes de beisbol continuen de moda 150 anys després, una xifra espectacular i que poden dir poques peces de roba tan específiques. "És un element clau per diferenciar-te de la resta, quan en portes passa a formar part de la teva identitat", explica Juan La Torre, fundador de Classics Barcelona, una marca de roba urbana molt vinculada a la cultura skater i que té diverses gorres al seu catàleg.

El fet és que la seva consolidació al carrer va ser progressiva, però l'hegemonia ha arribat principalment a remolc d'algunes subcultures, com la hip-hop o la dels esports considerats de ciutat. "A mitjans dels anys 80 el fet de portar algun tipus de gorra en el meu entorn estava relacionat amb protegir-se del sol, però la influència del que veia als vídeos i revistes especialitzades en skateboarding va fer que ho concebés com una part de l'estètica que ens feia identificar com a skaters", explica La Torre, que fa més de 30 anys que és un dels patinadors més influents de l'escena local de Barcelona.

"La gorra ha quedat com la gran peça de carrer del dia a dia. En canvi el barret sembla que s'ha reduït a ser quasi exclusiu per a la classe alta i la gent gran", explica Jordi Creus sobre la transversalitat de la gorra, que històricament s'ha associat a diferents clixés, especialment referit a la societat nord-americana. "La seva inclusió en el món de l'esport i la cultura ha estat decisiva, perquè s'ha anat associant a diverses figures, com el model kangool de Samuel L Jackson a Pulp fiction o la gorra d'Angus Young, guitarrista d'AC/DC".

I podríem estar comptant fins demà: el model vermell amb la qual Forrest Gump travessa els Estats Units corrent de punta a punta, les viseres rectes dels rapers de NWA, Michael Jordan petonejant un trofeu de la NBA amb la seva gorra, el documentalista Michael Moore sense treure' mai la seva, o qualsevol dels últims presidents dels Estats Units lluint-ne una, fins i tot Joe Biden als 81 anys. La seva inclusió en la cultura pop del segle XXI és indiscutible: "Des de fa uns anys ha crescut la tendència a la llibertat, la inclusivitat i la diversitat si ens referim a com vestim enqualsevol edat. La percepció és que s'estan eliminant clixés", assegura La Torre, que continua portant gorra pràcticament cada dia, igual que feia quan veia vídeos de skateboard als 80.

Ara com ara trobar una gorra que estigui bé és senzill, ja que qualsevol marca de roba amb certa rellevància n'acostuma a tenir al seu catàleg. De Zara a Uniqlo i de Mango a COS. Però hi ha firmes quasi exclusivament dedicades a aquesta peça, per exemple New Era, Flexfit i 47 Brand, que són tres gegants de la moda que es dediquen a la gorra. No són els únics. També trobem noms com Stetson –especialitzat en barrets i gorres de tota mena des del 1862– o Brixton –que és l'únic en el sector del surf-skate-streetwear que ofereix una extensa línia especialitzada de barrets clàssics i gorres de qualitat excel·lent, a banda d'una col·lecció de roba molt completa–. De les gorres, com dels caps, n'hi ha una per a cada persona.

Guiats per Juan La Torre, ens endinsem en alguns dels tipus de gorra existents i més comuns d'avui. Perquè hi ha molts elements diferenciadors de cada model, segons l'estil de visera o el cos de cada exemplar. Això sí, la denominació pot variar depenent del fabricant i la marca. Si ens centrem en les gorres de visera, les siluetes més comunes pel que fa a l'estètica de l'streetwear són cinc:

En tots aquests casos es poden ajustar a la mida del nostre cap, tot i que el mercat també ofereix opcions tancades, amb talles, o amb un sistema de tancament elàstic. El material més comú de la gorra és el cotó barrejat de fibres, encara que també tenen sortida les gorres més tècniques i pensades per a climes extrems.