Tota la història del túnel que Cort vol reobrir entre la plaça Major i el parc de la Mar
Té 575 metres, va funcionar com a tram ferroviari i refugi antiaeri simultàniament i duu aigua regenerada al parc de les Estacions
PalmaLes galeries de la plaça Major de Palma van complir el seu cicle fa anys i van acabar clausurades sense aconseguir adaptar-se als temps i els costums socials. L'Ajuntament de Palma en planteja la reobertura com un dels projectes estrella de la legislatura, el mateix que aquest dimarts va ressuscitar de manera col·lateral una altra infraestructura molt més oblidada i, fins i tot, desconeguda per a molts ciutadans: el túnel de 575 metres que connecta la plaça Major amb el parc de la Mar. Des de Cort volen recuperar-lo i que Palma sigui transitable també sota terra. No hi ha més dades sobre la proposta, però sí gairebé un segle d'història com a espai ferroviari i refugi antiaeri a la Guerra Civil.
Tomeu Fiol fa més de tres dècades que investiga sobre aquests espais que a Mallorca van superar els 130 de titularitat pública. El túnel que ara interessa a l'Ajuntament forma part d'un tram ferroviari subterrani de 1.262 metres que des de 1931 connectava la plaça d'Espanya amb el parc de la Mar i pel qual circulava un tren de mercaderies que portava productes de tot Mallorca per embarcar-los al port de Palma. "Això va ser fins que va començar la Guerra Civil", apunta Fiol, autor d'Els refugis antiaeris de Palma i la defensa passiva a Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1939), editat per Lleonard Muntaner, i de l'Atles dels refugis antiaeris de Palma, editat per l'Ajuntament de Palma. "Llavors, les autoritats van considerar que havien d'habilitar-lo com a refugi per fer front als bombardejos republicans, però només tenia dues entrades principals i van decidir obrir-n'hi fins a 11 de laterals com les de carrer del Call, la plaça de l'Olivar i la plaça d'en Coll a principi de 1937 davant la intensificació dels atacs", continua. Es va convertir en el refugi "més important de Palma", amb capacitat per a 30.000 persones.
El nou ús, no obstant això, va conviure amb l'original. Els trens continuaven circulant. Als responsables institucionals els preocupava que la població irrompés en el túnel mentre passava el ferrocarril, així que es van instal·lar semàfors i un sistema d'il·luminació connectat a alarmes. "D'aquesta manera, quan s'encenien els llums, els maquinistes sabien que s'havia activat l'avís de bombardejos i havien d'aturar el tren", explica.
Una vegada conclosa la contesa, es van tancar els accessos i van quedar obertes només les dues entrades originals per al corredor ferroviari. El 1965, en ple desenvolupisme i amb la implantació i els avenços en el transport terrestre, el tren va deixar de circular i el túnel va quedar inutilitzat. "Es va tancar amb barreres, però hi entraven indigents que les esbucaven per intentar accedir a propietats privades. Davant els intents de robatori, es van tapiar", i l'espai subterrani, juntament amb el ferrocarril, va passar a la història.
A partir de llavors, el túnel fou interceptat successivament per construir aparcaments a la ciutat: en 1970, el de la plaça Major; el 1988, el de la plaça de l'Olivar; i el 2000, el de la plaça d'Espanya.
Fiol ha accedit al tram que ara vol reobrir-se; un túnel "molt gran, amb les parets ennegrides perquè hi circulava el tren de vapor, amb buits cada 50 metres perquè els operaris s'hi amagassin quan passava el ferrocarril i unes plaques de pedra que assenyalaven sota quin carrer et trobaves". Les vies es van retirar i ha quedat un trespol "que mostra humitats, filtracions i fins i tot estalactites". Amb tot, el túnel "es troba en general en bon estat, però la recuperació del tram de la plaça Major al parc de la Mar és un projecte ambiciós i no exempt de dificultats", adverteix. Per a l'expert, es tracta d'"una proposta fantàstica" que espera que arribi "a bon port".
Dins del túnel també es pot veure una petita síquia perquè hi corregués l'aigua i un tub instal·lat per Emaya que transporta aigua regenerada des del parc de la Mar als jardins del parc de les Estacions. És, en certa manera, una forma de resistència per a un espai disposat a tornar a formar part de la història de Palma.