Històrica decisió a Celsa: el jutge dona la raó als fons enfront de la família

BarcelonaEl serial sobre el futur de Celsa i la seva propietat ja té resolució: el jutjat mercantil 2 de Barcelona s'ha pronunciat a favor dels creditors i en contra del que defensava la família Rubiralta, de manera que els fons estrangers passen ara a ser accionistes de la companyia substituint els actuals propietaris. La resolució no admet recurs i d'aquesta manera la família perd el control de la que l'any 2021 era la quarta empresa de Catalunya en facturació.

Així ho recull una sentència publicada aquest dilluns, a la qual ha tingut accés l'ARA. El magistrat hi homologa el pla de reestructuració presentat pels creditors, que acumulaven un deute milmilionari des de feia anys. Format per sis empreses i amb prop de 12.000 treballadors, el grup Celsa va facturar 6.084 milions d'euros el 2022.

Per al magistrat, el pla és l'única alternativa viable a mitjà termini per a la totalitat del grup, però també adverteix als nous propietaris que hauran de complir estrictament els seus compromisos, preservant i incrementant el valor de la companyia, mantenint la seva integritat i conservant els llocs de treball. Tot això, recull el text, sense alterar els centres estratègics de decisió que "tanta rellevància tenen per a l'economia en el seu conjunt". Els fons ja han expressat el seu compromís de mantenir les operacions a Espanya.

La capitalització de Celsa

La clau de volta era decidir si el valor actual de la companyia és superior o no al deute que Celsa havia anat contraient al llarg dels anys, situat al voltant de 3.000 milions d'euros, i que des de feia uns anys estava en mans d'una sèrie de fons estrangers que el van comprar a bancs. Entre els creditors que van presentar aquest pla hi ha el Deutsche Bank, Sculptor, Golden Tree, Cross Ocean, SVP, Golden Street Asset i London Branch, entre altres.

En aquest sentit, el jutge ha avalat el que els creditors defensaven: la valoració de Celsa és inferior al deute de la companyia, motiu pel qual els fons demanaven apoderar-se del 100% d'aquesta empresa industrial a canvi de part del deute, uns 1.300 milions. Durant el procés judicial, les parts van protagonitzar una batalla sobre la capitalització de la companyia: la família va presentar dos informes –a través de Lazard i BDO– que la valorava en uns 6.000 milions d'euros i per sobre dels 4.400, respectivament. Paral·lelament, un informe de l'expert independent Lexaudit i Grant Thornton i un altre de Deloitte encarregat pels fons xifraven el seu valor en no més de 2.851 milions.

De fet, en un comunicat aquest mateix dilluns, els fons creditors, que representen el 90% del deute jumbo i convertible, han donat per fet que passaran a tenir el 100% del capital de l'empresa mitjançant la capitalització de 1.352 milions d'euros de deute convertible i part del deute jumbo, i l'extensió en cinc anys dels venciments del deute restant. També han assegurat que el pla no requereix l'ajuda ja aprovada de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).

Xifres sobredimensionades

El magistrat ha criticat els informes de Lazard i BDO per haver sobredimensionat previsions i estar basats sobre la hipòtesi que l'actual tendència alcista del cicle d'activitat es prolongarà més del que fa preveure la naturalesa cíclica del negoci, que "opera en un escenari d'incertesa amb una alta volatilitat."

"Les dades [...] no es corresponen amb el comportament històric del grup, ni tampoc amb les previsions dels analistes de mercat", recull el text, que fa referència als sectors més significatius del negoci de Celsa, com la construcció i l'automobilístic. "Els informes emesos per Lazard i BDO sobreestimen molt acusadament el valor del grup Celsa", afegeix.

Paral·lelament, els informes de l'expert independent i Deloitte, que fan una estimació similar tot i haver estat elaborats amb metodologies diferents, se situen en una línia de continuïtat amb les previsions i tendències anticipades "pels organismes més reputats i els analistes més reconeguts", afegeix el magistrat.

Cop dur a la família

La decisió suposa una dura derrota per als Rubiralta, la família al darrere d'un dels grans gegants industrials de Catalunya, però sobretot per al seu president, Francesc Rubiralta. En el càrrec des del 2010, s'ha centrat en els últims mesos a pressionar les diferents administracions per defensar els seus interessos: trucades, trobades i, sobretot, línia directa amb alts estaments de l'Estat i la Generalitat, segons diverses fonts han explicat a l'ARA.

La sentència és una galleda d'aigua freda per a sindicats, patronals i la mateixa Generalitat, que, mitjançant el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va expressar el seu suport al projecte de la família. Fonts del Govern consultades per aquest diari han explicat que, a falta de conèixer els detalls de la sentència, l'executiu català continuarà vetllant per protegir la integritat de la cadena de valor i el model industrial que garanteix la reinversió de recursos i el manteniment dels llocs de treball. "Considerem que la companyia és estratègica per a l’economia, i per això reiterem el suport als treballadors i als valors industrials estratègics que representa la companyia", afegeixen les mateixes fonts.

Celsa, el primer gran precedent?

La sentència, segons el magistrat, aprofundeix en una interpretació de la nova llei concursal i estableix una sèrie de criteris interpretatius per a casos futurs que puguin afavorir les negociacions entre deutor i creditors.

"Segons sembla, s’està consolidant de manera encertada el criteri de què, en cas d’insolvència actual o imminent, els creditors estan legitimats per prendre la iniciativa i proposar un pla destinat a reestructurar el passiu de la deutora o, inclús, com en aquest cas, accedir a la propietat de la mateixa per aquesta via", explica a l'ARA la responsable del departament de reestructuracions i insolvències d’Augusta Abogados, Alicia Herrador.

Està per veure si aquest cas obre la porta a una nova via d'adquisició de companyies amb dificultats financeres, com ha estat el cas de Celsa, que amb aquesta sentència, ha dit adeu a la propietat familiar.