L’hivern de fa 17 anys, el que el virus va infectar més ciutadans

PalmaFa vint anys que la Conselleria de Salut registra meticulosament l’afectació de la grip a la població balear. Des de llavors, l’hivern de 2001-2002 ha estat el que més gent es contagià amb el virus, amb 1.022 casos registrats. Aquell hivern la incidència fou molt alta, però no es perllongà en el temps, ja que la grip va durar nou setmanes.

Per contra, amb menys casos de malalts però durant més temps en el calendari, hi ha els hiverns de 2014-2015 i l’any passat, quan les puntes per grip varen tenir una duració de 12 setmanes. Amb tot, cal destacar que el 2018 n’hi va haver més casos greus, però menys defuncions. Cal tenir en compte que només 41 dels 781 casos notificats l’any passat (és a dir, el 5,2%) constaven com a vacunats aquella temporada. A més, el virus que va circular de manera majoritària a l’Estat fou el de tipus B en el 59% de les deteccions. Els restants, un 41%, corresponien als virus del tipus A.

La campanya d’enguany

Aquest any els experts assenyalen que la grip arriba més tard -fa un any fou abans de Nadal i ara, després de Reis- i que ara acaba la segona setmana d’augment del nombre de casos. Per tant, encara en queden dues més de molta afectació i, consegüentment, de problemes als serveis hospitalaris d’emergències. Després hi haurà dues setmanes més de recessió. Aquest seria el comportament habitual i lògic de la malaltia i juga a favor dels malalts, ja que, tot i que la campanya de vacunació acabà formalment el 19 de desembre, la Conselleria no retira les vacunes fins acabat el mes de gener perquè se’n continuen posant.

Els metges i les autoritats demanen la vacunació precisament per tal de prevenir la saturació a les emergències hospitalàries. “És cert que l’efectivitat d’altres vacunes, com les dels infants, és de més del 95% i la de la vacuna de la grip és variable”, assegura la directora general de Salut i Consum, Maria Ramos. “Però aquesta és la millor eina de què disposam per a una malaltia que, com que és tan freqüent, només que funcionàs amb la meitat dels vacunats evitaria molts ingressos i complicacions”, afegeix.

D’altra banda, tots els experts recomanen que, abans de passar pels serveis hospitalaris, els pacients vagin als Punts d’Atenció Continuada (PAC) que els corresponguin. “El 50% dels pacients que venen a Son Espases podrien atendre’s a Atenció Primària, això ajudaria a no saturar”, afegeix el cap de la Unitat de Virologia de l’hospital, Jordi Reina.

Això, pel que fa a la conducta dels pacients. Segons els sindicats, també ajudaria que hi hagués més previsió per part de l’IB-Salut. El sindicat d’infermeria SATSE, un dels que habitualment denuncia la saturació a les àrees d’emergències, acusava fa dues setmanes la gerència de l’hospital Son Espases de fer tard amb les contractacions de professionals de reforç, entre d’altres coses.

Xarxa de vigilància

Durant la temporada gripal -que va d’octubre al mes de maig- dels anys 1999-2000 es va iniciar, amb una fase de pilotatge, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de grip a les Illes Balears. Durant aquella fase, la cobertura va ser només de Mallorca i la xarxa va funcionar durant una part del període de vigilància. La temporada 2000-2001, amb una cobertura total del territori, la xarxa es va incorporar al sistema estatal de xarxes sentinelles de vigilància.

Els darrers anys, la vigilància de grip s’ha complementat amb altres sistemes com la Xarxa Sentinella, la Vigilància de casos greus i la Vigilància de brots, com a diversos components d’observació que es complementen. La temporada 2017-2018 s’hi va incorporar un nou sistema de vigilància, el dels casos hospitalitzats confirmats “no greus”. Aquests casos són els que no reuneixen els criteris de gravetat establerts per la Vigilància de casos greus, però que impliquen pacients que han estat hospitalitzats per qualsevol raó clínica.