Home, estranger, treballador i que viu sol: el perfil dels residents a autocaravanes a Palma

PalmaPoblació ocupada adulta-jove i de nacionalitat estrangera, amb feina fixa i que no pot pagar més de 200.000 euros per a la compra d'habitatge ni més de 1.000 euros/mes per llogar-lo. Aquest és el perfil majoritari dels habitants a caravanes com a residència fixa a Palma, segons l'enquesta que han duit a terme els investigadors de la Càtedra d'Estudis Urbans de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que posa el focus en aquest fenomen que va en augment. El col·lectiu el formen majoritàriament homes adults joves, sobretot estrangers (73,1%), molts dels quals han arribat de països de l'Amèrica Llatina i, de manera destacada, de l'Argentina. En el 58% dels casos, les autocaravanes són la llar d'una sola persona. Ara bé, l'enquesta va detectar també la presència de menors d'edat entre els residents.

L'enquesta és una primera radiografia que aporta dades recollides entre juny i juliol de 2024 i que varen permetre identificar 150 autocaravanes, de les quals unes 80 estarien destinades a ús residencial. Les dades les han presentat aquest divendres el doctor Jesús M. González, catedràtic del Departament de Geografia i director de la Càtedra d'Estudis Urbans de la UIB, acompanyat d'Ana García Gallego i Aina Levesque Bonnín, investigadores de la Càtedra d'Estudis Urbans.

No hi viuen per gust

Tres de cada quatre residents abandonaria l'autocaravana si tingués l'oportunitat d'accedir a un habitatge assequible. Ara bé, el 64% ja ha desistit de la recerca, principalment a causa del preu elevat que té Palma. Els autors de l'estudi adverteixen que l'ús d'autocaravanes com a lloc de residència, tot i estar lligada a la crisi de l'habitatge, té una solució complexa que va més enllà de la simple oferta de pisos. De les persones que varen participar en l'enquesta, un 76,25% resideixen habitualment a les autocaravanes. Per altra banda, el 54,1% dels enquestats asseguren que fa entre un i cinc anys que viuen a Palma a una autocaravana.

També asseguren que l'augment d'aquest fenomen respon a molts factors, on l'escalada dels preus de l'habitatge i la manca d'alternatives assequibles és important, però no l'únic. "També revela una problemàtica complexa, amb implicacions socials, urbanístiques i de sostenibilitat", diu la UIB en un comunicat. Els investigadors alerten que, tot i que aquesta solució "aparentment precària" ofereix una sortida temporal a la crisi d'habitatge, també comporta reptes importants en termes de legalitat i qualitat de vida.