Un malalt de Parkinson torna a caminar gràcies a una pròtesi neuronal

BarcelonaFa tres dècades que a Marc Gauthier, de 62 anys, li van diagnosticar un Parkinson precoç que va començar amb dificultats per coordinar-se, tremolors i certa rigidesa muscular que el van acabar deixant gairebé sense mobilitat. "No podia caminar sense caure", ha explicat aquest ciutadà resident a la ciutat francesa de Bordeus a la presentació a la premsa de la seva recuperació. No només es posa dret sinó que diu que ha perdut la por a caure. Gauthier s'ha convertit en el primer malalt a rebre una pròtesi neuronal composta per elèctrodes que es col·loquen sobre la medul·la espinal i es connecten de forma directa amb un neuroestimulador que genera l'impuls elèctric. El dispositiu el porta instal·lat sota la pell de l'abdomen i amb un comandament a distància ell mateix pot encendre i apagar el mecanisme que activa els músculs de les cames. "Ha canviat la meva vida perquè ara soc independent i puc sortir de casa, fer encàrrecs. Fins i tot vaig a peu", exclama eufòric.

L'autoria d'aquest mètode és obra de neurocientífics de l'Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa, liderat per Grégoire Courtine i la neurocirurgiana Jocelyne Bloch, que ja havien aconseguit amb anterioritat grans avenços mèdics, com que pacients paraplègics recuperessin moviment. En aquest projecte també hi ha el neuroenginyer espanyol Eduardo Martín Moraud, que confia que la pròtesi que han pogut col·locar a Gauthier sigui només un primer pas i que aviat pugui ser un tractament "disponible per a qualsevol pacient amb Parkinson", ha explicat a Efe aquest catedràtic en neurociència de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i codirector de NeuroRestore. L'èxit de l'operació s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine.

L'equip fa anys que investiga com aconseguir que persones amb paraplegia puguin tornar a caminar. Així, després d'haver fet proves amb rates i micos, l'any 2018 van començar a treballar amb malalts humans amb molt bons resultats. L'any passat van aconseguir que tres pacients amb lesions medul·lars sense mobilitat es poguessin moure i caminar. I és més, la recuperació va ser en temps rècord, tan sols un dia després de l'operació en què els van instal·lar elèctrodes per connectar el cervell amb les cames, de tal manera que se saltaven el punt de la lesió de la medul·la.

Animats per l'èxit amb els paraplègics, l'equip va voler portar el seu avançament científic al Parkinson, que és una malaltia que en la majoria dels casos deixa els malalts incapacitats per moure's i caminar, però que, a diferència de les lesions, no impedeix que el cervell enviï la instrucció del moviment a les cames a través de la medul·la espinal. El que fa el Parkinson és "alterar o debilitar" la transmissió d'aquest missatge. "El Parkinson és una malaltia molt asimètrica, per la qual cosa generalment afecta només una banda del cos i amb aquesta tècnica es pot estimular de manera selectiva la regió més afectada", assegura Martín Moraud. En una primera fase, els investigadors van fer proves amb micos, a qui van induir un estat similar al del Parkinson, per saber quina era la potència requerida, la zona que s'havia d'estimular en cada cas i el millor mètode per fer-ho.

L'escollit va ser Gauthier, que no responia als tractaments per al Parkinson i, malgrat que en un primer moment podia notar certa millora, després la recaiguda era encara pitjor perquè s'agreujaven els problemes de mobilitat, equilibri i bloquejos que patia. "Al principi no pensava que pogués sentir un efecte immediat, però així que em van implantar la neuropròtesi vaig sentir la millora", assegura el pacient pilot del projecte, que abans només podia desplaçar-se amb molta dificultat i no podia, per exemple, pujar graons. En canvi, després d'uns mesos de rehabilitació, explica que ja pot caminar i pujar escales de manera natural, amb confiança. L'home ja pot caminar sis quilòmetres, sense ajuda de ningú, sense dolors ni cansament.

Un avenç amb projecció de futur

Davant el cas d'èxit, l'equip de NeuroRestore planeja dur a terme a continuació un assaig amb entre 80 i 100 participants per demostrar la seguretat i l'eficàcia de la neuropròtesi, i així sol·licitar l'aprovació de les autoritats sanitàries per utilitzar-les. Segons l'expert espanyol, l'equip té l'ambició de crear una tecnologia adaptada a les necessitats específiques dels pacients, segons com la malaltia vagi evolucionant en cadascun. Per això, en els pròxims mesos es faran altres assajos clínics amb sis pacients, que seran finançats amb aportacions de la Fundació Michael Fox, creada per l'actor Michael J. Fox, una de les personalitats amb Parkinson més conegudes al món pel seu paper a la trilogia Retorn al futur i que finança investigacions per trobar una cura a aquesta malaltia degenerativa. "Necessitem que aquest sistema neuroprotètic sigui versàtil i, per això, crearem un nou algorisme basat en intel·ligència artificial que permeti personalitzar l'estimulació sobre la marxa", afirma Courtine.