Homenatge al militar Pau Ferrer a Inca: "Va ser un dels pocs que es va mostrar lleial a la República en els primers moments"

PalmaPau Ferrer Madariaga, militar republicà assassinat el 1936, ha estat homenatjat aquest dissabte a Inca en un acte organitzat per l'Ajuntament, en col·laboració amb Memòria de Mallorca, dins la programació del cicle Inca té memòria. Familiars, entitats memorialistes, nombroses autoritats i membres de la societat civil han participat en aquest esdeveniment que ha culminat amb la col·locació d'una pedra de la memòria –una Stolpersteine platejada– a les portes de la caserna General Luque.

Inca ret homenatge a Andreu París en el Memorial de l'Oblit

A l'acte hi ha assistit la seva fillola de 96 anys, Severa Pons Ferrer, la darrera dels seus familiars que el va conèixer en vida, junt amb la seva filla, Margalida Rosselló Pons, que ha dedicat unes paraules en honor al seu oncle avi. "Estava destinat a Melilla, on va començar el cop d'estat, i va ser un dels pocs militars que es va mostrar lleial a la República en aquell primer moment", ha dit visiblement emocionada Rosselló.

Madariaga, que exercia el càrrec de comandant, estava destinat a Melilla com a cap del Batalló de Caçadors i es va negar a sumar-se a la revolta de juliol de 1936, va ser afusellat el desembre del mateix any. En la darrera carta a la seva família, va demanar que el dia que a Espanya es recuperés la democràcia, se li rendissin els honors militars corresponents per haver mort en acte de servei i en compliment del seu deure, honors que li van ser negats pels seus executors.

Aquesta carta ha estat esmentada per la regidora de Cultura i Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Inca, Alice Webber, que també ha intervingut a l'acte. Webber també s'ha volgut referir a la petició de l'Associació per la Memòria Militar Democràtica (AMMD) a la ministra de Defensa, amb còpia al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, perquè es rendeixin honors a Ferrer Madariaga, en ocasió de la col·locació de la pedra de memòria. "Avui som aquí perquè la ciutat d’Inca vol reconèixer Pablo Ferrer Madariaga, com a ell li hagués agradat, recordar-lo com es mereix i abraçar la seva família, que fa massa dècades que pateix un oblit injust i cruel", ha dit Webber.

Per la seva part, el batle d’Inca, Virgilio Moreno, ha assenyalat que "amb aquest acte, Inca reafirma el seu compromís amb la memòria històrica i la reparació, recordant aquells que van patir la persecució i la injustícia, molts dels quals varen morir defensant la democràcia i els seus ideals com Pablo Ferrer". 

La vida de Pau Ferrer Madariaga

Pau Ferrer Madariaga, fill de Pedro Ferrer Alzina –tinent coronel d'Infanteria que també va ser batle d'Inca–, i de Severa Madariaga Basterrechea –dona profundament lliberal i entusiasta de l'ensenyança per a tots els nins i nines, dedicant-se a la seva professió de mestra durant tota la seva vida– va néixer l’any 1896. Amb 16 anys, Pau inicià els estudis militars com a alumne d’infanteria a l’Academia de Armas de Salamanca. 

Va ser víctima de la violència repressiva per la seva lleialtat a la legalitat democràtica. Estava destinat a Ceuta, on era comandant del Batallón de Cazadores de Ceuta, núm. 7. El 17 i 18 de juliol de 1936 es va negar a donar suport als militars rebels contra el govern legítim. Va ser detingut, empresonat i sotmès a un Consell de Guerra que el va condemnar a mort en sentència de 19 de novembre de 1936. Va ser afusellat, juntament amb el capità Josep Rotger Canals, el dia 3 de desembre de 1936. 

Aquest és el primer dels actes que tenen com a objectiu retre homenatge i reparar la memòria de Pau Ferrer. L’Ajuntament d’Inca presentarà, en el pròxim plenari municipal, una proposta per donar suport a la sol·licitud de declaració de reparació i reconeixement personal de l’art. 6 de la Llei de memòria democràtica a favor del Sr. Pau Ferrer Madariaga, que presentarà la Sra. Severa Pons Ferrer, neboda de Pau Ferrer, davant el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, a conseqüència de la declaració d’il·legalitat i il·legitimitat del consell de guerra que el va condemnar a mort, la nul·litat de la sentència i de la condemna, segons estableix la normativa citada, i atès que la legislació també li reconeix el dret a obtenir aquesta declaració de reconeixement i reparació personal. Així mateix, el consistori contempla dedicar el Memorial de l’Oblit de l'any 2026 a la seva figura, entre altres accions.

Inca té memòria

El cicle Inca té memòria inclou una desena d'actes orientats a preservar i difondre la memòria històrica a la capital del Raiguer. Aquest diumenge té lloc l'acte central dedicat dins el cicle, el Memorial de l'oblit, dedicat en aquesta ocasió a l'activista Andreu París, que va ser assassinat el 1937 a Porreres. Aquest acte se celebra a les 12 h al claustre de Santo Domingo. Una hora abans, al CIFP Pau Casesnoves tindrà lloc la inauguració dels Murs de bitàcola. Es tracta d'un projecte de divulgació de la memòria a través del muralisme, a càrrec de Roc Blackblock.