Els homes ja demanen tanta ajuda al telèfon de l’esperança com les dones

PalmaFa entre vuit i deu anys, dues de cada tres telefonades al telèfon de l'esperança les feien dones. L'any passat, va haver-hi la mateixa proporció d'homes que de dones que varen recórrer a aquest servei, un fet que l'entitat ha destacat com una bona notícia, quan ha fet balanç de les actuacions fetes el 2019, quan es va atendre 1.153 persones, 283 de les quals tenien idees suïcides i 40 varen despenjar el telèfon en el moment de crisi de llevar-se la vida. En xifres globals en relació amb l'any anterior l'augment no es considera significatiu, ja que ha passat de 1.114 a 1.153.

Lino Salas, portaveu de l'entitat ha informat que l'any passat hi varen cridar un 50,1% de dones i un 49,9% d'homes, i ha assegurat que significa un important avanç "en el tema de l'educació de les emocions". En aquest sentit, Salas destaca la importància de comunicar"Els homes, més que les dones, ens empassam els nostres sentiments i és per això que les dones els resolen abans", ha dit. El portaveu del telèfon de l'esperança també ha remarcat que dos de cada tres suïcidis són protagonitzats per homes. Tot i que els intents són similars, els homes són més contundents en el mètode.

El temps de la telefonada sol ser d'uns 15 minuts, però si l'interlocutor té idees suïcides es pot allargar fins als 30 minuts.

La soledat, un factor de risc

El 46% dels usuaris són fadrins, però si en aquesta xifra s'hi afegeixen els vidus, els separats i els divorciats, s'arriba al 75% d'usuaris que viuen en soledat. Només un 2,6% són menors d'edat o persones de més de 76 any, i la mitjana és d'entre 35 i 65 anys. Segons Salas, un del motius de telefonada dels menors és que se senten sols, o que pensen "que ningú no els estima".

El 77% té problemàtiques associades a desequilibris psicològics i psiquiàtrics, un 10,3% dels quals tenen a veure amb problemes de soledat, incomunicació i aïllament; un 9%, de crisi en el projecte vital i el sentit de la seva vida; un tercer tema que afecta més del 8% és la depressió, un quart problema són els trastorns d'ansietat i les crisis suïcides representen un 3,2%, de les telefonades.

L'atur, els acomiadaments, l'habitatge o els papers són temes que també són consultats a través d'aquest servei, que té 40 voluntaris, la majoria dels quals són dones que han fet una formació de tres anys.

Falten persones voluntàries

El metge i membre de l'equip del telèfon de l'esperança Mauro Garcia ha reconegut que fa anys que no poden cobrir les guàrdies perquè falta gent. Garcia ha assenyalat que els agradaria augmentar la plantilla en 10 o 15 persones. El servei, però, no queda mai desatès, i funciona les 24 hores del dia, ja que es fa feina en xarxa, amb Castelló, Alacant i València. El telèfon 971 461 112 està operatiu les 24 horesdel dia els 365 dies de l'any. Hi ha 29 centres a tot Espanya.

L'any que ve el servei complirà 35 anys a les Illes i 50 a l'estat espanyol, un servei que els mesos d'abril i agost i els dissabtes respon a més demandes d'ajuda.

La dimensió del que significa el suïcidi a Balears era el tema central d'un reportatge que es va publicar a l'ARA Balears, on es parlava també de la gestió de les emocions i dels indicis de risc.

El testimoni de Ramón Mulet, membre d’AFASIB, l’Associació de Familiar i Amics per Suïcidi de les Illes Balears permet visibilitzar els efectes d'aquesta problemàtica.