Homes d’entre 70 i 89 anys, els més vulnerables

L’ESTAT DONARÀ MASCARETES PER AL TRANSPORT PÚBLIC

El govern espanyol recomana que les persones sense símptomes de coronavirus que vagin a treballar duguin protecció si es desplacen per llocs concorreguts. Es confirma el canvi de criteri: mesos enrere els organismes internacionals apuntaven que les mascaretes les havien de dur els infectats per no contagiar la resta, però ara també s’aconsella fer-ho a la població en general. Així ho va decidir el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties dimecres, i la Moncloa va oficialitzar divendres que s’acull a aquesta instrucció. Per això, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va anunciar el repartiment de mascaretes “higièniques o de barrera” a les estacions de metro i tren per a les persones que vagin a la feina amb transport públic a partir de dilluns

i dimarts.

Palma

El coronavirus afecta d’una manera més devastadora els homes d’entre 70 i 89 anys. Són els que tenen pitjor pronòstic, perquè són el grup en què hi ha més casos de malalts que perden la vida o acaben a la unitat de cures intensives. Així ho assenyala l’informe fet pel Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Salut actualitzat el 7 d’abril. Aquell dia hi havia 129 persones a cures intensives El grup més nombrós -44 persones- era d’aquesta franja d’edat i la majoria -34- eren homes.

Segons l’estudi, de les 89 persones que havien perdut la vida amb coronavirus a les Balears, 57 eren homes i 32 eren dones. La mortalitat mitjana de les dones a qui s’ha detectat el covid-19 és semblant a la dels homes d’entre 40 i 49 anys. La diferència més significativa entre sexes és en la franja d’edat de 70 a 79 anys: 4 dones mortes i 17 homes. Després es va reduint.

L’evolució del covid-19 és clarament poc favorable als homes, i això que s’han detectat més casos de dones contagiades. Segons l’informe, d’un total de 1.422 casos, 735 eren dones i 690, homes. “Encara no tenim molt clar per què els homes evolucionen pitjor, passa també a altres bandes”, assenyala el portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses, Javier Arranz. Explica que, en general, la salut dels homes de més de 70 anys és pitjor que la de les dones. De fet, l’esperança de vida de les dones a les Illes és de 85,5 anys, mentre que la dels homes és de 81,3 anys, segons l’informe del Parlament Envellir a les Illes Balears, reptes de futur 2020-2030. Arranz explica que els homes són més propensos a tenir patologies que compliquen l’evolució del pacient de covid-19, com ara hipertensió o malalties cardiovasculars. Però la xifra real de morts de malalts amb coronavirus pot ser diferent de la que consta als informes de dades oficials? Per saber-ho cal entendre com es fa el recompte.

Recompte de defuncions

La directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, explica que és el Servei d’Epidemiologia el que verifica tots els casos positius i totes les defuncions per covid-19. “Només s’hi inclouen [en el recompte oficial] els casos als quals s’havia fet la prova abans” i havien obtingut un resultat positiu, assegura. O sigui: si se’ls notifica una defunció com un possible cas de coronavirus que no té la prova feta, no es fa i no entra mai en el recompte oficial. Per altra, banda Font insisteix que es pot parlar de morts “amb” coronavirus, però no és tan fàcil parlar de morts “per” coronavirus. “Aquest és un motiu entre altres possibles problemes de salut”, explica.

La gestió de l’allau de xifres és complicada, a l’informe d’Epidemiologia actualitzat el 7 d’abril hi ha 36 persones que no tenen adjudicada cap illa. Així, dels 1.422 casos que hi consten com a positius per covid-19, 1.191 són casos de Mallorca, 69 de Menorca i 126 de les Pitiüses. En la resta de casos no consta on es va produir el contagi.

Fa més d’una setmana que la Conselleria de Salut no dona detalls d’edat, sexe i residència de les persones que han mort a les Illes amb covid-19. Però, segons l’informe, de les 89 persones mortes amb el virus, 78 eren de Mallorca, 7 d’Eivissa i 4 de Menorca.