Les hores de classe seguides dinamiten la veu dels docents

Palma“Abans, en acabar la jornada jo cantava una cançó als nins. Ara ja no puc i l’he de posar pels altaveus. Durant el curs escolar patesc una pèrdua de veu constant i afecta moltíssim la meva feina”. És el testimoni de Maria Pau Obrador, una mestra d’Infantil de 26 anys que fa feina al CEIP Santa Maria del Mar, però podria ser el de bona part dels docents en actiu. Els mestres són professionals de la veu perquè es passen hores continuades emprant-la de manera intensiva. Ara bé, la saturació d’hores de classe seguides, així com la necessitat de parlar fort per arribar a tots els racons de les aules llastren les seves cordes vocals. De fet, els nòduls són l’única malaltia professional que tenen reconeguda els docents. Segons un estudi de Mutualia, els pateixen entre el 17 i el 57% d’ells.

El Servei de Logopèdia de l’hospital de Son Llàtzer atén “una gran quantitat de docents”, assegura Neus Martorell, que hi fa feina. Es treballa amb ells la posició del cos, la gestió respiratòria i a aprendre a ser conscients dels hàbits de parla. Els nòduls en són la patologia per excel·lència. “Si es fa un bon ús de la veu, desapareixen, però a vegades un bon ús implica tenir moments de silenci dins la jornada”, argumenta. El problema, però, és que els docents no tenen aquests moments de pausa. Enllacen classes, reunions de claustre o amb famílies, el torn de pati i, de vegades, el torn d’horabaixa.

Aquesta saturació de l’horari és la que afecta directament la rutina d’Aina Maria Bosch, professora de Llenguatge Musical al Conservatori Professional de Música i Dansa. A les sessions s’empra constantment la veu parlada i cantada, acompanyada d’instruments. “He de superposar la veu als instruments durant cinc hores seguides de classe”, lamenta. En el seu cas, coneix el funcionament de la veu i intenta adoptar mesures, com beure molta d’aigua, anar a classe amb infusions i fer escalfament vocal. Ara bé, entre classe i classe “no tenc ni dos minuts de silenci, i el desgast és molt gran”, lamenta.

A Bosch, els problemes de veu li arriben a durar setmanes. Si redueix la vida social els caps de setmana, de vegades recupera el to més aviat, però no sempre. “He arribat a estar sense veu durant mesos”, assegura. Això té un impacte directe a les classes. “A l’assignatura de Llenguatge Musical hauríem de cantar cada dia, però hi ha ocasions que no puc i he de preparar fitxes per als alumnes, perquè estic profundament esgotada i he de fer silenci”, lamenta. Com la resta de docents consultats, Bosch insisteix en una idea: són professionals de la veu, però ningú no els ha ensenyat a emprar-la correctament. Per això, considera que seria interessant que s’impartissin assignatures sobre el funcionament del sistema fonador a la universitat.

Cal prevenir

El Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Conselleria d’Educació va incorporar l’atenció logopèdica el curs 2021-2022, en una aposta per la prevenció. Aquell mateix any, 16 docents varen demanar una visita mèdica específica per a problemes de veu. L’any següent, en varen ser 62 i en el curs actual ja ho han fet 60.

Als professionals que contacten se’ls fan sessions per analitzar la veu, veure com parlen i respiren, determinar la postura i l’estat de relaxació, i també si criden o parlen en un to normal, explica la logopeda del Servei Esperança Mulet. Com a part de l’estratègia de prevenció, s’imparteixen formacions als centres que ho sol·licitin, una activitat que té bona acollida. “La primera finalitat és que agafin consciència de la importància que té la veu, i del que poden fer-hi i que no”, diu. “És un curs per a ells, que agraeixen tenir un espai amb companys per explicar com se senten, perquè veure que la veu no els arriba sol generar molta ansietat”, explica Pilar Riera, assessora vocal i encarregada dels tallers.

Riera assegura que un dels hàndicaps principals que es troba a l’hora de fer feina és que “s’ha normalitzat que una mestra estigui escanyada”. Ara bé, a mesura que es fan cursos i a través del boca-orella, s’hi van sumant més centres i professionals, perquè els problemes de veu estan bastant generalitzats”. Bosch és una de les docents que ha participat en les sessions, que valora de manera satisfactòria. “Ens va venir molt bé a tot el professorat, i crec que és fonamental que tots sapiguem com podem accedir a aquestes formacions”. “S’haurien de fer no només una vegada a l’any, sinó constantment: necessitam un entrenador de veu, com els futbolistes tenen un fisioterapeuta”, diu.

Mentre que es consciencia els docents, aquests continuaran amb hores seguides de classe, dirigides a desenes d’alumnes que no sempre estan en silenci. Molts dels docents ho han de fer sense saber com projectar la veu correctament, ni de quina manera cuidar les cordes vocals. Montse Ollé, otorrinolaringòloga a l’hospital Son Llàtzer, assegura que un nòdul té bon pronòstic si qui el pateix redueix l’ús de la veu. Ara bé, en cas contrari “la veu es deteriora, els nòduls es tornen més fibrosos, són més difícils de rehabilitar i, de vegades, cal cirurgia”. Amb tot, l’operació no resol el problema. Si s’hi intervé, però, no es corregeix el mal hàbit que ha provocat el nòdul, “es regenera i torna el problema”.

La principal solució és que els docents es cuidin la veu. Però millorar la distribució dels horaris per evitar jornades maratonianes també seria beneficiós. Cap de les dues coses es fan als centres. Per altra banda, la manca de recursos propicia que els docents no demanin la baixa i siguin substituïts, encara que estiguin sense veu: “Les escoles anam malament de personal, com perquè t’hagin de suplir perquè estàs escanyada. No es contempla, però si es fes, jo ho hauria demanat”, assegura Obrador.