Els hospitals privats oculten les llistes d’espera
El 2023, a les Balears hi havia 373.868 persones que tenien una pòlissa sanitària, un 17% més que el 2018
Palma“No aporten les dades de llistes d’espera, perquè és mala publicitat per a ells, i fa que la gent no hi vulgui anar”. Aquesta és la percepció que té Marcelo García, metge digestiu a l’hospital Son Espases amb experiència a la sanitat privada, sobre el fet que els grans grups d’hospitals no facilitin les dades de demora que tenen. El grup Juaneda Hospitals argumenta més la raó de la manca de transparència: “Som una empresa privada i com que no som finançats amb fons públics, no tenim l’obligació de donar aquestes xifres”, asseguren fonts de l’empresa. El grup Quirónsalud, per la seva banda, deriva a la Unitat Balear d’Entitats Sanitàries (UBES) “que pot donar informació general de la sanitat privada”. Malgrat la negativa a donar informació, consultades les cites disponibles de certes especialitats, es pot veure que una de les raons principals per acudir a la sanitat privada, que és l’atenció ràpida, no sempre es dona. En aquest fet, hi influeix que el nombre de persones amb assegurança no ha aturat de créixer: l’any 2023 eren 373.868, un 17% més que el 2018.
La Dermatologia és una de les especialitats on més ha crescut la demanda, i així es trasllada al temps d’espera. En data de 17 de maig, el grup Quirónsalud ja dona cita per a l’11 de febrer de 2025. En el cas de Digestiu, una altra especialitat que les fonts consultades asseguren que pateix una major tensió assistencial, la situació és millor, però l’espera també es dilata durant mesos. Les primeres cites disponibles són dia 3 d’octubre. Altres especialitats amb espera són Ginecologia i Urologia, com també totes les de salut mental, assenyalen els especialistes consultats.
Marta Cantarero és dermatòloga a Juaneda Hospitals i explica que, des de 2018, la demanda de cites s’ha disparat de manera exponencial. “Quan jo vaig començar, les llistes d’espera eren d’entre un i tres mesos. Ara, en general, no baixen dels quatre mesos, però a vegades és més”, explica. Aquesta darrera és la seva situació. Ja no accepta noves primeres cites perquè, si ho fes, els pacients que ja té no tindrien revisions fins d’aquí més d’un any. “Estic contenta, perquè confien en mi, però també em genera estrès”, explica. Cantarero visita una mitjana de 30 pacients diaris, però hi ha jornades que en veu 40. A cadascun li pot dedicar entre 10 i 15 minuts. “A vegades, però, tenc pacients que puc atendre més ràpidament, entre cita i cita”, exposa.
Anar a Urgències, el darrer recurs
Més enllà de la pressió que tenen els sanitaris a l’hora de fer la seva feina, els principals damnificats són els pacients. Antònia (nom fictici) té 54 anys i és mestra d’Infantil. Des de desembre ha notat que se li escama la pell dels braços. Se la hidrata i cuida, però la situació no reverteix. Té cita dia 27 de juny a la Palmaplanas, però la va demanar a finals de 2023. Mentrestant, quan la situació empitjora va a Urgències. “En veure que el motiu de la consulta no és realment urgent, tan aviat entres al box, ja ets defora. Et visiten en cinc minuts i adeu”, lamenta.
En relació amb les llistes d’espera, l’UBES exposa que no hi ha cap document en què es puguin consultar, però confirma que la demanda ha crescut en Dermatologia, Ginecologia i Digestiu, entre altres. “Intentam que es pugui atendre els pacients com més aviat millor i donar un servei de qualitat i professional”, explica Toni Fuster, gerent de l’entitat. La sanitat privada, en general, no està congestionada, assegura. De fet, “la privada rep turistes estrangers per alliberar-ne la pública i durant la pandèmia també vàrem donar-li suport”, diu Fuster. L’ARA Balears ha demanat a l’IB-Salut quants pacients de la pública i estrangers s’han derivat a la privada en els darrers anys, això com el cost econòmic. No n’ha obtingut resposta.
La percepció del descontentament dels pacients arriba als professionals. Ho confirmen tant Cantarero com García: “Quan feia feina a la privada, la gent se’m queixava i em deia que pagava perquè l’atenguessin aviat. Al final, la situació fa que els casos complicats acaben tornant a la pública, perquè el grau d’especialització també és molt major”. A Cantarero els pacients li protesten diàriament pel temps de demora. “Els metges no som màquines, però intentam donar la millor atenció que podem i no ens és possible atendre la gent tan aviat com voldríem”, lamenta.
Una de les causes de la saturació de la sanitat privada “és el capitalisme”, opina Marcelo García. “S’ha mercantilitzat un dret com la salut. I els usuaris exigeixen consumir-lo com i quan volen”, lamenta. García posa el focus en una idea que, en cas d’aplicar-se, però, suposaria una estocada per al model sanitari privat. “A la pública hi ha un triatge previ. El metge de capçalera et visita i decideix si et pot ajudar a resoldre el que tens, o si ho ha de derivar a l’especialista”, exposa. “La privada és a la carta: un es desperta un dia perquè té un mal de panxa que el preocupa i demana cita. Tal vegada són gasos, i no fa falta anar al metge, però hi van i s’ocupa una cita que podria necessitar una altra persona”, exposa.
L’increment de persones que tenen una assegurança privada en compensa les baixes, que també hi són. Nadir Oliver és metgessa al centre de salut de Son Serra- la Vileta i percep el descontentament dels usuaris que fan un ús combinat de la sanitat pública i la privada. “Hi ha pacients majors que abandonen les assegurances, perquè les quotes que els fan pagar són altes. La sanitat privada comença a no ser una bona opció per evitar esperar”, considera Oliver.
Margalida, per exemple, té 68 anys i té un glaucoma ocular. És una defensora de la sanitat pública. Si es va fer una pòlissa, va ser per anar a dues especialitats concretes: Dermatologia i Oftalmologia. Per a la resta de necessitats mèdiques, sempre va a la pública. “Si pag i, tanmateix, el servei que em donen no és bo, no val la pena gastar doblers. D’acord amb la meva experiència, la pública és molt millor en tot”, sentencia.
