Els pacients de les UCI podran estar acompanyats tot el dia

BarcelonaFrancisco Lucas va poder estar al costat de la seva dona fins a 15 hores al dia durant el mes que ella va passar ingressada a la unitat de cures intensives de l’Hospital Germans Trias (Can Ruti) a finals de l’any passat. Tant ell com la seva filla, per ser familiars pròxims de la Carmen, van tenir la flexibilitat de poder acompanyar-la sempre que ho volien amb el permís de tot l’equip mèdic. “Poder ser allà sense horaris marcats humanitza i també dona molta més esperança, ho veus tot des d’un altre punt de vista”, destaca el Francisco.

Com en el cas de la Carmen, els pacients de les UCI dels hospitals públics catalans poden tenir la companyia dels familiars pròxims sense cenyir-se a les franges horàries restrictives que havien de seguir fins ara en la majoria de casos. Els beneficis d’aquest canvi de paradigma, que busca “humanitzar les UCI”, no només són per a la família sinó que, en primer terme, també poden contribuir a la millora terapèutica del mateix pacient, explica la cap del servei de medicina intensiva de l’Hospital Germans Trias, Pilar Ricart. “Els estudis reporten que el suport emocional d’un familiar pot ajudar a una millora més ràpida, però aquest familiar també pot col·laborar en les tasques que l’equip mèdic li encomani”, explica la doctora. Moure'l si cal, parlar-li o avisar l'equip mèdic si detecta que alguna cosa no va com tocaria.

Posa l’exemple d’un pacient que es desperta d’un coma. Molts ho fan amb molta angoixa i una cara coneguda al costat pot aplacar aquesta sensació. “Tenim comprovat que així hi ha menys episodis de deliris i cal recórrer menys a la sedació amb fàrmacs, per exemple”, sosté Ricart.

El canvi que impulsen els centres públics també obeeix a la convicció que mantenir el pacient conscient més hores pot ser positiu en la seva evolució. “Hi ha proves que si la persona ingressada a l’UCI es manté desperta més temps la seva recuperació és més ràpida”, explica el coordinador del programa assistencial d’expertesa de l’ICS, Rafael Máñez. Més activitat del malalt de l’UCI suposa una reducció del temps d’estada en aquesta unitat. “Els professionals busquem un equilibri. Quan tens un malalt en estat greu, fins i tot quan requereix suport tècnic important, pot estar relativament despert i tenir un familiar amb ell”, insisteix Máñez, que també és cap de medicina intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

El precedent: les UCI de nounats

Tenir unes UCI obertes i més semblants en una planta hospitalària convencional no és un fet nou en la pràctica mèdica. Funciona des dels anys 90 en alguns països com els Estats Units i, en el cas de Catalunya, ja es practica en el cas de les unitats de cures intensives de nounats i pediàtriques, recorda l’ICS. La novetat és que a partir d’ara aquest plantejament s’aplicarà també en les UCI per a adults. “Tot forma part d’una mateixa estratègia que busca humanitzar la medicina, en el cas de les UCI eliminant els horaris rígids i les zones estanques que no permetien la presència de familiars gaires hores al dia”, explica la responsable de medicina intensiva de Can Ruti.

Cada hospital públic de l’ICS, seguint aquesta filosofia consensuada, desplegarà el canvi progressivament i sempre amb el consens entre familiars i l’equip mèdic i d’infermeria que atén el pacient. En el cas de l’Hospital Germans Trias, sosté Pilar Ricart, l’UCI consta de 30 llits repartits en dues zones separades, i el que es fa és pactar amb els familiars i permetre d’entrada moltes més hores d’estada a la unitat amb el pacient. Això, segons Francisco Lucas, genera un vincle especial entre la família del pacient i l’equip que l’atén durant tot el dia. També destaca que flexibilitzar els horaris evita la “massificació” en la resta de visites perquè saben que no s’han de cenyir a unes hores concretes i es poden dosificar millor.