L’hotel de Calvià que un explotador de menors feia servir de bordell

PalmaCocaïna, roba i doblers: això és el que George Francis, de 39 anys, va donar a quatre menors d’edat –dues de les quals estaven tutelades i una només tenia 14 anys– per convèncer-les de tenir sessions de sexe amb ell. Les va citar en diversos hotels de Calvià durant el 2019, però en tenia un de preferit: el Zafiro de Palmanova, per on varen passar totes quatre. Així ho indica la sentència que el 30 de desembre el va condemnar a vuit anys i mig de presó per corrupció de menors i que només considera demostrat que va mantenir relacions sexuals completes amb la més petita, a la qual va pagar 600 euros al mateix Zafiro. A les altres tres també les va dur allà per, com a mínim, intentar-ho, si no és que va anar més enllà. El cas torna a posar sobre la taula la responsabilitat del sector hoteler en la prevenció de l’explotació sexual infantil.

Malgrat que tres de les quatre adolescents –que tenien entre 16 i 18 anys– varen declarar durant el procés judicial que no havien accedit a les propostes sexuals del condemnat, la sentència recull els esforços que Francis destinava a “vèncer la voluntat de les menors”, donant-los cocaïna, èxtasi i marihuana. A més, per convèncer-les de mantenir relacions sexuals amb ell, les envoltava de luxe a les suites dels hotels que freqüentava, on les va arribar a fotografiar en biquini dins un jacuzzi amb feixos de bitllets a les mans.

La major part d’aquestes escenes varen passar en un mateix lloc: l’hotel Zafiro, durant un curt període de temps –entre l’abril i l’octubre de 2019– sense que cap dels seus treballadors fes saltar cap alarma. La sentència no deixa clar en quin dels dos establiments que té el grup Zafiro a Palmanova varen ocórrer els fets: els aparthotels de l’avinguda Cas Saboners número 5 o el Zafiro Palace, al número 24 del mateix carrer. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb la cadena –que té 12 hotels a les Balears, la majoria d’entre quatre i cinc estrelles– i fonts properes a la direcció han declarat que desconeixien els fets i no han aclarit en quin complex varen succeir. “No teníem constància que un dels nostres hotels s’esmentàs durant aquest procés judicial”, asseguren. No obstant això, el seu nom apareix sis vegades en la sentència de l’Audiència de Palma i alguna de les menors va arribar a dir que s’havia citat amb Francis almenys en tres ocasions en aquest hotel. Una altra de les joves que va declarar en la vista oral –que queda exclosa del grup de les quatre víctimes perquè era major d’edat en el moment dels fets– també afirmà que s’havia vist amb l’home i en companyia d’altres menors en aquest i altres hotels uns 10 o 15 pics.

En qualsevol cas, els dos treballadors dels hotels on anava George Francis que varen declarar en el judici varen demostrar que el coneixen bé. Una va indicar que l’home s’hi havia allotjat “multitud de vegades” i que va veure “al·lotes menors de 18 anys que sortien de la seva habitació”. També va reconèixer que s’havia “estranyat perquè era molt d’hora”. De fet, en una de les trobades del condemnat amb dues menors a l’hotel Zafiro, una de les adolescents va arribar cap a les dotze de la nit i la segona, a les sis del matí. “L’habitació feia olor d’alcohol, estava desordenada i li va fer mala sensació, però mai hi va veure droga”, recull la sentència respecte de la declaració de la treballadora. Però el que més varen destacar tant ella com un altre membre del personal –que també el va veure en companyia d’al·lotes– és que “donava molt bones propines”.

Entraven de matinada

La connivència –o com a mínim manca de zel– dels hotels davant aquest cas de prostitució de menors també queda palesa en les declaracions de les víctimes, que varen dir que entraven als establiments sense registrar-se, tant en companyia de l’explotador com totes soles. El Zafiro, i la resta d’hotels als quals anaven, hauria incomplert així la Llei de protecció de la seguretat ciutadana de 2015, que estableix que els hotels estan obligats a recollir les dades dels hostes i enviar-les als cossos policials. A més, els menors d’edat només poden entrar en hotels acompanyats dels seus pares o tutors, o amb un adult que en tingui l’autorització. En aquest cas, els recepcionistes ni varen identificar les menors ni és probable que pensassin que Francis era el seu pare, tenint en compte que el condemnat és negre –d’origen nigerià– i elles no ho eren.

Zafiro Hotels, després de descobrir la sentència gràcies a l’ARA Balears, ja ha iniciat el procés per adherir-se al codi internacional ECPAT (Codi de Conducta per a la Protecció de Nins, Nines i Adolescents en els Viatges i el Turisme), que ja han signat diverses cadenes de les Balears, com Riu, Barceló i Melià. Ara, tenir un codi de conducta no garanteix res per si sol, i el cas de Melià n’és la prova: el protocol intern del grup no va evitar que Francis burlàs les mesures de control i es citàs amb una menor de 18 anys a l’habitació 412 de l’Innside Calvià Beach, el 23 d’octubre de 2019. La Guàrdia Civil el va detenir allà mateix. El director de Responsabilitat Corporativa de Melià, Tomás Franquet, recorda aquest episodi i assenyala que la menor “va accedir-hi sense cridar l’atenció”, motiu pel qual no es va activar el protocol. La tasca d’investigació –“que no és responsabilitat del personal”, diu– la va fer la Guàrdia Civil, que “va rebre la col·laboració” dels treballadors. 

Turisme i prostitució infantil

“Tu pots signar un acord i tenir-lo perquè faci guapo. Pots dir que tens compromisos, però perquè siguin reals i efectius cal un grau d’implicació que és molt difícil d’adquirir quan tens un personal tan variat i amb tanta rotació com el dels hotels”, adverteix la directora de Responsabilitat Social de Riu, Catalina Alemany. La directiva ha aconseguit que el grup sigui un referent en la prevenció de l’explotació sexual infantil, en part, gràcies a la formació de la Fundació Rana al personal dels seus hotels a Espanya. “No som els mateixos d’ençà que coneguérem Rana”, assegura Alemany, que defensa que la fundació els ajudà a obrir els ulls per ser conscients d’aquest problema real. “On hi ha turisme, hi ha prostitució, i on hi ha prostitució, n’hi ha d’infantil”, diu conscient que la seva opinió no agrada al sector.

De fet, l’Ajuntament de Calvià es va interessar pel model de Riu per dur-lo al Fòrum del Turisme com a exemple per a la resta d’empreses hoteleres del municipi, però la pandèmia va frustrar el projecte. La regidora de Cohesió Social i Igualtat, Nati Francés, espera “recuperar el contacte quan torni l’activitat”. “Pensam que cal anar més enllà en la protecció dels menors”, admet, que està al cas del judici a George Francis. “Quan vàrem conèixer la sentència, ens vàrem adonar de la feina que s’ha de fer. Per estadística, és fàcil que en tinguis qualque cas en qualque hotel”, lamenta Francés, que confia en la feina dels cossos policials. La cap de l’equip Mujer-Menor de la Guàrdia Civil (EMUME), Antonia Alanzol, assegura que tot i que no tenen “un protocol específic per a zones turístiques”, la feina conjunta amb els hotels i la Policia Nacional és clau per detectar aquests casos.

La primera passa per combatre l’explotació sexual de menors és reconèixer que “existeix, tant aquí com a la resta de comunitats”, ressalta la psicòloga de Rana Beatriz Benavente. És una tasca pendent dels hotelers i de la societat: “Donam per fet i normalitzades situacions de sexualització de menors i ho permetem a través de la publicitat i fins  de les sèries”. Tot això fa més difícil detectar possibles casos d’abús infantil. Les joves fins i tot “no es reconeixen com a víctimes i, per tant, oculten la informació i les pistes que podrien servir”. La psicòloga avisa que “elles consideren que obtenen un benefici –doblers, mòbils o substàncies–, però no són conscients del mal que es causen”.