Els hotels podran augmentar la superfície fins a un 15% sense llicència

PalmaEls hotels de les Balears podran augmentar la superfície fins a un 15% sense llicència urbanística, segons el Decret llei de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa. De fet, els promotors podran iniciar projectes de reforma, aportant només una declaració responsable en què es comprometin a complir amb la normativa. Aquestes facilitats s'aplicaran a totes les sol·licituds que es facin fins al 31 de desembre del 2021. A partir de l'1 de gener del 2022, la llicència tornarà a ser un requisit per iniciar reformes.

Segons el decret, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, la normativa no s'aplicarà a les construccions i edificacions de nova planta, que hauran de disposar de llicència. A més, el Govern demanarà que les reformes incloguin millores quant a eficiència energètica i estalvi d'aigua i que no impliquin un augment del nombre de places o d'altures dels hotels. La declaració responsable haurà d'anar acompanyada de la documentació requerida i el Govern podrà inspeccionar les obres. La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball tindrà un termini de tres mesos per confirmar que l'hotel on es faci la reforma ho té tot en regla.

L'article 7 del decret és el que fa referència als incentius per a la millora dels establiments turístics. La norma també deixa clar que totes les sol·licituds de reforma que es presentin abans d'acabar el 2021 estaran excloses "del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que n'impedissin l'execució". En aquest apartat s'explica també que es podrà incrementar fins a un 15% la superfície dels hotels que facin reformes.

A més, les obres estaran "exemptes de les limitacions temporals estivals vigents en qualsevol normativa autonòmica, insular o municipal"; és a dir, els horaris d'estiu per evitar que el renou molesti els veïns no s'hauran de complir.

Fonts de MÉS per Mallorca han explicat a aquest diari que les negociacions per tirar endavant aquesta normativa han estat molt complicades i han acabat pocs minuts abans de la compareixença de la presidenta del Govern, Francina Armengol, després de la reunió extraordinària del Consell de Govern. La proposta inicial del PSIB era que els hotels poguessin ampliar la superfície un màxim d'un 20% fins al 2024 i, finalment, ha quedat en el màxim del 15% fins al darrer dia del 2021.

La possiblitat d'ampliar fins a un 15% haurà de ser autoritzada per l'administració competent, que són els consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera. En el cas de Mallorca, el Consell encara no és competent en la matèria i se n'encarrega el Govern.

Francina Armengol ha comparegut per explicar el decret amb el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. Sobre la possibilitat d'ampliar la superfície dels hotels fins a un 15%, Armengol ha subratllat que aquesta mesura no només abasta hotels, sinó també "altres instal·lacions d'oci i lleure". "Necessitam espais de distanciament, perquè serà fonamental mantenir els dos metres. El sector necessita un plantejament per refer zones comunes, per això aquest 15%", ha comentat.

La presidenta ha recordat que el Govern no permet "cap creixement de places turístiques a les Illes Balears". "Són disposicions que permeten ajustar les instal·lacions turístiques a la nova realitat d'una malaltia que ens ha de fer moure d'una manera diferent, també els turistes", ha continuat Armengol, qui ha considerat que aquesta mesura no té res a veure amb la llei Delgado del PP, perquè permetia un augment de places i altures als hotels. "Nosaltres feim una cosa ben diferent, que és acomodar les instal·lacions perquè la gent es mogui de manera segura", ha afegit.

Per part seva, Juan Pedro Yllanes ha reiterat que "la dinamització de la construcció serà clau en la recuperació econòmica" i que el plantejament de l'Executiu no preveu que es torni a un "model expansiu". "Facilitar i agilitar les intervencions en edificacions urbanes ja existents permetrà millorar-les, fer-les més sostenibles i allargar-ne la utilitat", ha afegit.

D'altra banda, Fina Santiago ha demanat que "no es valori un decret per un article". "Un decret és una negociació política i, en aquest cas, també social", ha dit. Segons la consellera de MÉS, centrar-se en un article és "no entendre la negociació". "S'han fet equilibris i tots els partits ens veiem reflectits en algunes coses i amb altres no estam tan contents", ha continuat.

Una altra mesura que ha tirat endavant gràcies a la pressió dels ecosobiranistes ha estat la que permetrà transformar els hotels obsolets de les zones madures –Platja de Palma i Calvià– en habitatges de protecció oficial, centres d'investigació i innovació o instal·lacions sociosanitàries. Aquesta possibilitat permetria eliminar places turístiques, però requerirà l'autorització de l'Ajuntament implicat.

Mesures que mobilitzaran 3.500 milions d'euros

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball ha calculat que l'impacte del decret, el qual tindrà una durada de 18 mesos, serà de 3.519 milions d'euros –un 7,5% del PIB–, a més de permetre la creació de 31.089 llocs de feina –un 6% del mercat laboral–. Armengol ha desglossat les xifres per illes i ha explicat que a Mallorca es mobilitzaran 22.703 milions d'euros i es crearan 23.876 llocs de feina; l'impacte a Eivissa serà de 527,9 milions d'euros i 4.563 llocs de feina; a Menorca es mouran 266,4 milions d'euros i es generaran 2.301 llocs de treball; per acabar, a Formentera, aquestes mesures tindran un impacte de 28,1 milions d'euros i 249 llocs de feina.

Sense noves llicències per a habitatges turístics a Palma fins al 2022

El decret que ha aprovat el Consell de Govern inclou mesures que abasten àmbits molt diferents, com les subvencions, les vacances o la mobilitat dels funcionaris, les taxes portuàries o les ajudes que poden donar els ajuntaments en l'àmbit local. Una fa referència als habitatges unifamiliars per a ús turístic a Palma. No es concediran llicències noves ni enguany ni al llarg del 2021 –fins al 31 de desembre–.

Quant a l'ecotaxa, l'article 34 estableix que es deixarà de pagar per avançat, d'acord amb les estimacions dels establiments turístics. Com ja va anunciar dimarts la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, no s'haurà de pagar per clients que no se sap si al final vindran.

D'altra banda, el Govern retardarà l'aplicació de la Llei de residus el mateix temps que duri l'estat d'alarma. L'Executiu ha justificat aquesta mesura al·legant que les empreses necessiten treure al mercat l'estoc d'aquests productes.