Identificada una de les portes d’entrada de l’Ebola en humans
La via d’infecció descoberta és comuna entre els virus de l'Ebola i el VIH
BarcelonaHi ha virus ‘abrigats’, i d’altres que no ho estan. D’entre els que porten ‘abric’, com en diuen els viròlegs, hi ha els filovirus, responsables de febres hemorràgiques de dificultosa contenció i per als quals amb prou feina hi ha fàrmacs eficaços. Entre els més coneguts, el Marburg i l’Ebola, dels quals s’han identificat diverses soques. En tots els casos l’'abric' és la clau que obre el pany de la porta per on entren els virus a la cèl·lula i inicien la infecció. Passa amb els filovirus i també amb el VIH, el virus de la sida. De fet, ha estat investigant el virus de la sida que els científics han fet aquest descobriment. Els investigadors d’IrsiCaixa, a més, han comprovat que la porta es pot bloquejar i pot impedir el pas dels virus. Del descobriment en podria sortir una nova teràpia. La troballa es publica avui a la revista 'Nature Microbiology'.
L’'abric', òbviament, és una llicència literària que s’utilitza per classificar diferents famílies de virus. En realitat, segons explica Nuria Izquierdo-Useros, investigadora del grup de retrovirologia i assajos clínics d’IrsiCaixa i coautora de l’article publicat, es tracta d’un embolcall natural format per gangliòsids (lípids i sucres) que el virus arrossega literalment de la membrana quan surt de la cèl·lula infectada i que utilitza per fixar-se a la membrana d’una cèl·lula sana. A través d’aquesta unió el virus infecta una nova cèl·lula. El mecanisme, que el mateix grup ja havia identificat en el cas del VIH, ara han comprovat que també es dona en els filovirus. “És la primera vegada que s’observa”, diu la investigadora.
La unió de l’embolcall que arrossega el virus es vehicula a través d’uns receptors específics de la membrana cel·lular. És la proteïna Siglec-1. I el que la fa especial és que es tracta d’una proteïna que es localitza a la superfície de la membrana de les cèl·lules mieloides, que formen part del sistema immunitari. Quan el virus de l'Ebola infecta algú, les cèl·lules mieloides són la via d’entrada de la infecció, i des d’aquestes cèl·lules s’estenen per tot l’organisme. L’equip codirigit per Nuria Izquierdo ha aconseguit bloquejar aquesta proteïna amb anticossos monoclonals, de manera que s’impedeix la unió dels receptors de membrana amb l’embolcall del virus.
Vàlid per a totes les varietats
El desenvolupament dels anticossos monoclonals representa una primera aproximació terapèutica per combatre l’Ebola des d’una “perspectiva global”. Ara com ara, explica la investigadora, els pocs fàrmacs que existeixen “són molt específics” i s’adrecen a una sola soca de les múltiples variants del virus de l'Ebola, la soca Zaire. En el cas que la soca patís una mutació o que sorgís una variant diferent, el tractament deixaria de ser eficaç. L’aproximació dels investigadors d’IrsiCaixa, en canvi, no depèn de la variabilitat genètica del virus, sinó del mecanisme d’acció de la infecció, comú en totes les varietats de l’Ebola.
L’aproximació és la primera d’aquesta mena que s’aconsegueix per a l’Ebola, però difícilment serà l’única. “Hem tancat una de les portes d’entrada del virus, però n’hi ha d’altres”, matisa la investigadora. El camí a seguir és identificar la resta de portes i dissenyar fàrmacs que les tanquin. I això és equivalent a dir que qualsevol tractament futur passa per “teràpies combinades” que permetin controlar d’una manera eficaç els brots epidèmics que puguin sorgir.
Quan seria possible aquesta teràpia? “És difícil de predir”, admet Izquierdo. Els investigadors ja han iniciat l’exploració d’altres vies d’entrada després de concloure la primera fase d’estudi preclínic actual. Així mateix, estan dissenyant un estudi amb models animals que, forçosament, s’ha de desenvolupar en un laboratori de bioseguretat de nivell 4, inexistent a Espanya.
“Ens cal molta més informació, seguim sense saber quines són les portes d’entrada de l’Ebola i, en general, dels mecanismes d’infecció dels filovirus”. Izquierdo considera que aquesta hauria de ser una de les “prioritats científiques” atesa la mortalitat del virus, pròxima al 50% de mitjana, i l’enorme risc de disseminació. “El temps que triguem a aconseguir-ho no és excusa per no intentar-ho”.
L’actual epidèmia de l'Ebola, causada pel virus de l'Ebola Zaire i que afecta una àmplia regió del cor de l'Àfrica, es va iniciar a la República Democràtica del Congo l’agost del 2018. A data d’avui, segons l’Organització Mundial per a la Salut (OMS), l’epidèmia no s’ha pogut contenir i ja s’han comptabilitzat 1.920 casos que han causat la mort de 1.281 persones. El conflicte bèl·lic a la zona dificulta enormement el control sanitari i alhora incrementa notablement el risc de disseminació més enllà de les fronteres naturals del virus.