Identifiquen mecanismes que augmenten la protecció d'una vacuna de la malària

BarcelonaLa protecció de la vacuna de la malària RTS,S depèn en gran mesura del nivell i subclasse d'anticossos que ella mateixa genera, així com de la prèvia exposició al paràsit, segons un estudi liderat per ISGlobal. Els resultats, publicats a la revista 'BMC Medicine', aporten nova informació sobre els mecanismes de protecció de la RTS,S i proporcionen una base per dissenyar futures vacunes més eficaces. Per eliminar la malària es necessitarà l'ús combinat d'una sèrie d'intervencions, entre les quals una vacuna eficaç.

La vacuna RTS,S (MosquirixTM), aprovada per l'Agència Europea de Medicaments, ha demostrat tenir una eficàcia parcial del 31% en bebès menors de 12 setmanes i del 56% en infants d'entre 5 i 17 mesos. La investigadora d'ISGlobal Carlota Dobaño i el seu grup han estat treballant durant diversos anys per entendre per què es dona aquesta variabilitat i per identificar marcadors de protecció de la vacuna.

En aquest estudi, un equip internacional liderat per Dobaño va analitzar els nivells i els tipus d'anticossos induïts per la vacuna gràcies a un assaig quantitatiu desenvolupat pel seu grup. En particular, van mesurar diversos subtipus d'anticossos dirigits contra diferents fragments de la proteïna CSP del paràsit i contra l'antigen de superfície del virus de l'hepatitis B (HBsAg), les dues proteïnes que formen la vacuna RTS,S. Van usar sèrum i plasma provinent de gairebé 200 bebès i nens i nenes de Kintampo, una zona de Ghana que pateix una alta transmissió de la malària, i Manhiça, a Moçambic, amb baixa transmissió de malària, vacunats en el marc de l'assaig clínic de fase 3 de la RTS,S/AS01I.

Els resultats confirmen que la vacuna indueix nivells considerables d'anticossos IgG contra les dues proteïnes (la CSP i la HBsAg) i que són més elevats en infants que en bebès. Tot i això, no totes les subclasses d'anticossos contra els diferents fragments de CSP semblen protegir igual: mentre que les IgG1 i IgG3 es van associar amb la protecció contra la malaltia, les IgG2 i IgG4 es van associar amb un risc més elevat.

"El balanç de les diferents subclasses d'anticossos sembla ser més important que el nivell total d'IgG", explica Itziar Ubillos, primera autora de l'estudi. Això podria ser així per la capacitat que tenen els anticossos IgG1 i IgG3 d'envoltar la superfície del paràsit i enviar un senyal perquè les cèl·lules del sistema immune "mengin", afegeix.

Els resultats també indiquen que els nens i nenes amb nivells més elevats d'anticossos anti-CSP abans de la vacunació estaven menys protegits contra la malaltia després de la vacuna. "Això indica que la vacuna beneficiarà més a bebès que no han estat exposats al paràsit durant l'embaràs o en les primeres setmanes de vida –explica Dobaño–. Aquest estudi, fruit de molts anys de treball de moltes persones, identifica nous marcadors d'èxit o fracàs de la vacuna en nens africans i estableix les bases per al disseny de futures vacunes més eficaces", subratlla la investigadora d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa.