Identifiquen una víctima de canibalisme de fa 179 anys

L'explorador Sir John Franklin i la seva tripulació de 128 homes es van endinsar el 1845 en el fred de l'Àrtic canadenc a la recerca del pas del Nord-est. Allí van morir, però ningú sap què va ocórrer exactament. 200 anys després, un nou estudi permet identificar les restes d'una segona persona de l'expedició Franklin mitjançant un sofisticat mètode d'anàlisi d'ADN. Es tracta del capità James Fitzjames, el tercer oficial de més rang de l'expedició que va morir el 1848 quan ell i altres membres de la tripulació intentaven escapar-se del gel.

Fitzjames és la segona persona identificada de l'expedició, però és el primer integrant del qual es coneix amb certesa que va ser víctima de canibalisme. Les restes i pistes que han pogut seguir els investigadors s'han trobat per l'illa del Rei Guillem i la península d'Adelaida. Cada pista desenterrada desperta una nova fascinació per un desastre que va captivar la imaginació del segle XIX.

"Cada descobriment nou tanca un capítol i obre una pàgina nova", diu Douglas Stenton, arqueòleg de la Universitat de Waterloo que va publicar els seus descobriments el mes passat a la revista Journal of Archaeological Science. Stenton i el seu equip van poder identificar Fitzjames comparant l'ADN d'un dels seus descendents directes amb una dent abandonada que van trobar a l'illa del Rei Guillem. Allí va ser on Fitzjames i una desena de persones més es van refugiar després de fugir de dos vaixells bloquejats pel gel.

Va ser el 2021 quan els investigadors van identificar el sotsoficial John Gregory a través del mateix mètode. "Encara que les restes que estudiem dels jaciments arqueològics van estar exposades durant més d'un segle, es va conservar prou ADN per permetre'ns establir informació base per fer la comparació", afirma Stenton. En el cas de Fitzjames, els investigadors van tenir sort de trobar una mandíbula amb dents, ja que l'ADN de les arrels dentals acostuma a conservar-se bé.

Consum de carn humana

Fitzjames va deixar un últim missatge molt conegut de l'expedició Franklin: la nota de Victory Point. Aquesta nota anunciava que 24 persones havien mort i que la tripulació supervivent abandonava els vaixells després de passar 19 mesos atrapada al gel. Malgrat que avui dia encara hi ha especulacions sobre el que va passar els mesos següents, sembla que el consum de carn humana va formar part de la realitat de la tripulació, ja que els inuits locals van dir a l'explorador John Rae que havien vist evidències de profanació. Quan la notícia del canibalisme va arribar al públic anglès el 1854, el novel·lista Charles Dickens va retreure els fets a Rae a instàncies de la viuda de Franklin.

Stenton afirma que els senyals de talls a la mandíbula de Fitzjames indiquen un desmembrament pòstum que probablement es va fer amb un ganivet. Els investigadors asseguren que quatre de les 13 restes diferents trobades al jaciment de l'illa mostraven signes de canibalisme. Els vaixells de Franklin, l'HMS Erebus i el Terror, van ser descoberts el 2014 i el 2016, però encara es desconeixen moltes coses, sobretot què és el que va fer que els homes morissin malgrat la seva àmplia experiència i preparació. “No hi ha res amb què comparar-ho”, diu Stenton.

“El que va passar a aquesta expedició va ser una anomalia”, afirma Ken McGoogan, un explorador que ha escrit sis llibres sobre l'Àrtic. "Va ser el pitjor desastre d'exploració de la història de l'Àrtic". La teoria de McGoogan és que els homes van sucumbir a la triquinosi, una infecció parasitària, després de menjar carn d'ós polar mal cuita. A altres, com Stenton, no els convenç aquesta explicació. Alguns suggereixen l'enverinament per plom.

El destí de l'expedició Franklin es va popularitzar el 2007 amb la novel·la de Dan Simmons El Terror, que el 2018 el canal nord-americà AMC va convertir en una minisèrie d'èxit. De fet, el que va permetre identificar el descendent de Fitzjames va ser l'interès d'una holandesa, Fabienne Tetteroo, per la figura de Fitzjames després de veure la sèrie. Actualment està escrivint la biografia de Fitzjames.

Tetteroo va utilitzar un llibre del 1924 per localitzar un descendent; així va trobar Nigel Gambier, un comerciant de mobles britànic que té vincles familiars paterns amb Fitzjames. L'any passat l'holandesa va compartir el descobriment amb Stenton. Així va ser com l'investigador va poder prendre una mostra d'ADN de Gambier i la va comparar amb el material genètic de la dent de Fitzjames.

“Em sap greu que tingués un final tan dur”, va declarar Gambier a una agència de notícies canadenca, referint-se al seu oncle. Stenton va dir que s'alegrava de poder oferir una mena de tancament per als descendents de Fitzjames. Això no obstant, va afegir que "realment no hi ha tancament possible per a l'expedició Franklin".