L’IFISC, física d’excel·lència i cosmopolita

“Som feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el desig de col·laborar com a persona en l’obra total de la cultura humana”. María de Maeztu va ser una pedagoga i humanista que entre 1915 i 1936 va impulsar i dirigir la Residència de Senyoretes, el primer centre oficial dedicat a fomentar l’ensenyament universitari per a dones a Espanya. Científica i feminista pionera, va defensar sempre una formació intel·lectual que fomentàs la responsabilitat civil i la participació igualitària i integral entre homes i dones. També va crear l’Institut Escola i el Lyceum Club Femení, seguint l’exemple del primer Lyceum creat el 1904 a Londres per l’escriptora britànica Constance Smedley-Armfield i sempre en defensa dels interessos de les dones, al mateix temps que els facilitava un punt de trobada i en promovia el desenvolupament educatiu, cultural i professional.

Les estructures organitzatives que impulsen la recerca a Espanya s’han modernitzat des de llavors, però en certa manera conserven alguna cosa d’aquell esperit innovador i internacional que un dia va impulsar María de Maeztu. Actualment, els Centres d’Excel·lència Severo Ochoa i les Unitats d’Excel·lència María de Maeztu són estructures que disposen de programes de recerca avançada, altament competitius, amb l’objectiu de finançar i acreditar els centres i unitats públics de recerca espanyols, en qualsevol àrea científica, que demostrin impacte i lideratge científic a escala internacional i que col·laborin activament amb el seu entorn social i empresarial.

El procés d’avaluació i selecció d’aquestes unitats es du a terme de manera independent per part d’un comitè científic internacional. L’Agència Estatal de Recerca, que pertany al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, és l’organisme encarregat d’atorgar aquestes unitats d’excel·lència, que per primer cop també han recaigut en un centre de recerca de les Balears: l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (UIB-CSIC), un centre mixt dedicat a la transferència de coneixement i la creació de ponts entre disciplines ja establertes, per un costat, i la implantació d’estudis en camps emergents i estratègics amb fort potencial d’impacte entre la societat, per l’altre. Ara mateix, a Espanya hi ha 48 centres que han obtingut l’acreditació de la unitat María de Maeztu.

Aquesta setmana, la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, Jesús Marco, han visitat les instal·lacions de l’IFISC i han pogut conèixer de primera mà la recerca que està desenvolupant aquest institut mallorquí. La consecució d’aquest “segell de qualitat” permetrà a l’IFISC iniciar un programa d’atracció de talent i contractar més personal, alhora que millorarà i modernitzarà els seus laboratoris i equipaments. El director de l’IFISC, Maxi San Miguel, aclareix que l’atracció de talent “no es tracta de la repatriació dels nostres investigadors que treballen fora de Balears”, sinó de “captar talent d’entre els millors del món científic internacional. Ells són els que faran possible la captació de recursos externs i globals -afegeix sobre aquesta qüestió- i els que crearan les infraestructures i programes que permetin el desenvolupament científic local i la consegüent creació d’ocupació d’alt nivell científic i tècnic”.

Dos milions d’euros

Gràcies a aquest reconeixement, l’IFISC disposarà de dos milions d’euros per als propers quatre anys -des d’ara fins al 2022- i tindrà accés a diversos contractes d’investigadors predoctorals i postdoctorals. Amb la quantitat esmentada no només es podrà contractar més personal, també es milloraran les dues infraestructures principals: el Laboratori de Computació i Dades Massives ( Big Data ) i el Laboratori de Fotònica. Així mateix, es crearà una unitat de servei centrada en l’anàlisi de dades massives i aprenentatge automàtic ( machine learning ). També es continuaran i enfortiran la resta d’accions habituals de l’IFISC: el cicle Colloquia of Excellence, les visites d’investigadors de l’àmbit estatal i internacional, l’organització de conferències i escoles d’estiu, la divulgació científica i la publicació de resultats en revistes d’accés obert.

San Miguel argumenta que aquesta unitat d’excel·lència, la primera aconseguida a les Balears, implica “un reconeixement important a una tasca de deu anys -en referència al fet que hagi arribat poc temps després del desè aniversari de l’IFISC- i el que significa això de motivació per als investigadors del nostre institut, a banda d’un punt de partida cap a tres direccions: capacitat econòmica i prestigi; desenvolupament d’un programa d’investigació innovador, interdisciplinari, d’alt impacte científic i social; i entrar al club d’elit de la investigació espanyola, representat per l’aliança de centres Severo Ochoa i María de Maeztu amb la seva capacitat d’influència en la definició de polítiques científiques”. En aquest mateix sentit, Claudio Mirasso, investigador de l’IFISC especialitzat en dinàmica i propietats de sincronització de sistemes complexos, opina que “una unitat d’excel·lència només s’aconsegueix competint, i ara sí que podem dir que som a la primera divisió de la ciència, amb l’ajuda de la Universitat”. Mirasso apunta que “la nostra recerca és diferent de la que fan els físics tradicionals, i estic segur que això ens ha afavorit”.

De fet, l’IFISC va superar àmpliament la puntuació mínima de 90 punts necessària per aconseguir l’acreditació d’excel·lència, ja que obtingué una puntuació, per part dels avaluadors, de 99,5 sobre 100. La comissió d’avaluació va apreciar especialment que l’IFISC hagi estat pioner en la recerca interdisciplinària fora del camp de la física i que, malgrat la seva petita grandària, en pocs anys s’hagi pogut establir internacionalment i avui dia la seva feina sigui comparable a la dels millors centres internacionals en les mateixes temàtiques. Els avaluadors varen valorar també l’alta qualitat de les recerques de l’IFISC publicades en les revistes internacionals més prestigioses del seu camp. Sobre aquest punt, Mirasso recorda que, actualment, aquest institut mixt té el 85% de les seves publicacions dins primer nivell quartil, o sigui, a les millors revistes de ciència de física, biologia, ciències socials, etc. “Mantenir-nos en aquest nivell de publicacions estaria molt bé, però millorar-ho ja serà difícil. És veritat que els científics, en general, estam un poc obsessionats per publicar”, admet aquest investigador respecte del sistema de publicacions que regeix a Espanya.

Quatre línies de recerca

Mirasso s’ha encarregat de dissenyar i presentar el programa de recerca per obtenir l’acreditació María de Maeztu. És unprograma compost de quatre línies interrelacionades: processament d’informació en sistemes biològics; computació analògica en sistemes fotònics i electrònics inspirada en el funcionament del cervell; processament quàntic de la informació i processament de la informació en sistemes sociotècnics i xarxes socials. Un dels camps de més futur té a veure amb les neurociències. Així, i en col·laboració amb l’Institut de Neurociència d’Alacant, Mirasso treballa en un projecte per entendre el funcionament de les neurones a escala de comunitat. “La nostra idea és que cada neurona és gairebé com un ordinador petit que processa molta informació. Cada persona té mil milions de neurones, totes interconnectades. És un camp de recerca apassionant”, diu Mirasso.

L’IFISC ja ha començat a gastar-se els diners de la unitat d’excel·lència. Aquesta setmana, l’Institut ha signat sis contractes predoctorals -amb una inversió de 140.000 euros- mitjançant una convocatòria internacional a la qual s’havien presentat 55 persones de 15 països. Els sis seleccionats s’hi incorporaran el proper dilluns. Ara mateix a l’IFISC hi ha 75 persones que hi fan feina i ocupen la meitat de l’edifici Instituts Universitaris de Recerca del campus. L’edat mitjana dels investigadors és de 36 anys, incloent-hi, però, el personal no permanent, que suposa el 80% de la plantilla, bàsicament composta per físics, però també estudiants procedents del camp de la psicologia, la biologia i l’enginyeria. La majoria de persones que arriben a l’IFISC saben que no faran física tradicional, la que han après a les seves carreres, sinó que treballaran amb aplicacions d’eines de física vinculades amb tot tipus d’àrees punteres del coneixement. “Són físics amb la ment molt oberta disposats a aprendre i progressar”, conclou Mirasso.

ELS SISTEMES DINÀMICS COMPLEXOS, SEGON PREMI TALENTIC

L’estudiant de màster de l’IFISC Irene Estebánez ha obtingut el segon premi en el concurs TalenTIC per la seva tesi de màster sobre implementacions de Reservoir Computing per a operacions autònomes, que permeten un comportament dinàmic que pot entrenar-se. La implementació és capaç de reproduir la dinàmica caòtica d’un oscil·lador no lineal únicament a partir de la seva sèrie temporal. L’estudi d’Irene Estebánez ofereix interessants perspectives per a futures recerques sobre sistemes dinàmics complexos. L’objectiu principal dels premis TalenTIC, organitzats per la consultora tecnològica Informàtica d’El Corte Inglés i la UIB, és fomentar la innovació tecnològica en l’àmbit acadèmic i premiar l’esforç dels estudiants que han realitzat una tesi de grau o un màster. El jurat dels premis TalenTIC, atorgats dijous, va destacar el potencial d’aplicació pràctica de les propostes presentades com a transferència de coneixement a la societat. El segon premi està dotat amb 500 euros, a més de la difusió del treball en una revista de premsa especialitzada. Actualment, Estébanez realitza un doctorat a l’IFISC dins el programa María de Maeztu.